Més per Menorca obligarà aquest dimarts a la resta de grups parlamentaris a posicionar-se sobre una iniciativa d’urgència que demana que es facin efectius tots els instruments ja previstos per atenuar els efectes de la insularitat i que no s’han implementat encara.
Sobre la proposta que es debatrà al Ple, el portaveu de MxMe, Josep Castells, ha avançat que «no es tracta de reivindicar nous mecanismes per revertir els desavantatges de la insularitat, sinó que simplement es facin efectius els que ja hi ha acordats i reconeguts».
En la PNL, Més per Menorca fa èmfasi en algunes de les seves reivindicacions històriques com la connectivitat –atès que en els últims mesos s’ha produït una falta de freqüències en la ruta Menorca-Mallorca i, per tant, s’ha incomplit l’OSP. Al respecte, s’ insta el Ministeri de Transports a garantir quatre freqüències efectives diàries en la ruta entre Menorca i Mallorca i a revisar les OSP en el sentit de garantir durant tot l’any un mínim de cinc freqüències diàries d’anada i tornada amb un interval aproximat de dues hores i mitja entre vol i vol.
La proposta, però, també inclou alguns punts sobre la necessitat que la Comunitat Autònoma assumeixi d’una vegada per totes competències que li pertoquen, com l’administració de la justícia –tal com preveu l’article 98 de l’Estatut d’Autonomia– o la creació d’un cos propi de policia autonòmic.
«Totes aquestes competències que podem assumir per Llei suposarien un millor servei per a la ciutadania i la creació d’ocupació en un moment en què el nostre PIB s’ha contret més d’un 27% per la forta dependència del sector turístic», ha suggerit el diputat menorquinista.
Sobre la justícia i la policia, Castells ha afirmat que «existeix un problema greu i endèmic de manca de funcionaris i excessiva rotació d’aquests, provocat pel cost de vida molt alt a les Illes que no es correspon amb un salari equivalent i que fa que els serveis no funcionin bé» i ha recordat que «mentre a Canàries existeix un complement de destí de 300 euros pels treballadors de l’administració de justícia, a les Illes Balears aquest complement tan sols arriba als 60 euros, el que està provocant la fugida de funcionaris com han advertit sindicats com CSIF». En aquest sentit, la PNL presentada insta a reprendre, “en el termini màxim de dos mesos, les negociacions amb el Govern de l’Estat per a concretar el traspàs de les competències en aquesta matèria”i també a que “mentre no estigui transferida la competència d’administració de justícia a la CAIB, revisar a l’alça els complements de destí” de tots els treballadors públics que depenen de l’administració general de l’Estat, per equiparar-los als que cobren els treballadors públics a Canàries.
Un altre punt destacat de la iniciativa demana que el Govern de les Illes i el Govern espanyol convoquin la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda per fixar la metodologia que permeti determinar la dotació inicial del factor d’insularitat, condició necessària per reclamar a l’Estat la dotació corresponent, la qual no ha estat inclosa als darrers PGE, tot vulnerant així la llei del REIB i que ha acabat amb la presentació del recurs d’inconstitucionalitat.
L’establiment del mecanisme de compensació al transport marítim, les reduccions o bonificacions sobre les taxes portuàries i aeroportuàries de l’arxipèlag balear, la reforma de l’Impost sobre Societats que bonifiqui les inversions de les empreses industrials de les Illes dirigides a minimitzar els impactes sobre el medi ambient, o continuar negociant amb la UE la superació del decret de ‘minimis’ són els altres punts sobre els quals s’hauran de manifestar els diputats de la cambra balear.
