El passat dissabte 27 de març va fer 175 anys del naixement de Joan Benejam i Vives (1846-1922). Va dedicar la seva vida a múltiples activitats: pedagogia, premsa, llengua i literatura, encaminades a instruir la gent del país. Va elaborar molt de material pedagògic, va promoure revistes i publicacions, elaborà un Vocabulario menorquín-castellano (1885), etc. Com a autor té poques obres publicades, la majoria sobre educació, però molt arrelades entre els menorquins com són les narracions costumistes de Ciutadella Vella(1910) o l’obre de teatre Foc i Fum (1885) tan arrelada a les nostres festes de Sant Joan. Va ser declarat Fill Il·lustre de Ciutadella i fins i tot va tenir tot un Any Benejam dedicat a la seva figura i obra (2000). Té un carrer i un col·legi amb el seu nom, i fins i tot una escultura a sa Contramurada.
Idò sembla que l’efemèride del 175è aniversari del seu naixement ha passat totalment desapercebuda al nostre poble; ni un esment, ni una ressenya, ni un article, ni un acte, ni una piulada a Twitter… Sap greu que els responsables municipals (també els membres de l’oposició) que són els qui haurien de tenir cura de preservar el llegat dels nostres fills il·lustres i almenys, recordar o difondre la seva figura, no ho hagin tingut en compte.
I perquè pensam que és tan important recordar la figura i l’obra de Mestre Benejam? Perquè cal recuperar la memòria i, per tant, l’essència d’un humanista com ell, promotor de cultura, de publicacions periodístiques i capdavanter en la renovació del sistema pedagògic. Com a pedagog i mestre es va preocupar per l’ensenyament actiu i significatiu dels seus alumnes. Des d’El Iris creiem fermament que tant la cultura com l’educació esdevindran una de les claus per afrontar els nous reptes post pandèmia, que s’imposaran noves exigències que ja podem intuir (ús de les tecnologies de la informació i dels canals de comunicació, l’ensenyament en línia des de casa…). Igual que va passar amb el canvi del segle XIX al XX i va saber veure molt bé Joan Benejam. A partir d’ara els centres educatius, les famílies i les ciutats estan obligades a replantejar i reforçar els seus papers com a principals agents educadors. Benejam ens va ajudar a veure que l’educació ha jugat un paper determinant en cada moment històric, com el que vivim ara, per exemple. Per tot açò cal rellegir Benejam, cal reivindicar la seva figura i cal aprofitar cada ocasió per fer-ho.
El 2022 es complirà el primer centenari de la seva mort, desitjam que llavors s’hi esmerin una mica més.
