Toni Capó Sales (43 anys) és director general de Biosport, empresa de serveis esportius que a dia d’avui gestiona instal·lacions esportives públiques a Ciutadella, Es Mercadal, Fornells, Sant Lluís, Es Castell i està a les portes de fer-ho a Alaior. La seva feina s’ha vist afectada també per la pandèmia i per les restriccions imposades per fer front a la situació sanitària. Uns límits que han generat controvèrsia, i que van provocar a principis d’aquest mes una aturada simbòlica de 5 minuts dels usuaris, demanant una flexibilització d’unes mesures que consideraven excessives.
- Com s’ha tractat l’esport durant aquest darrer tram de pandèmia?
- S’ha tractat de manera diferent l’esport federat i l’esport de salut. Quan fas esport, tothom fa el mateix, amb la diferència que uns tenen una competició el cap de setmana i els altres no. Crec que l’esport de salut no s’ha tractat bé, quan és un factor que té molta importància avui dia, més encara amb la Covid.
- Per què diu vostè que no s’ha tractat bé l’esport de salut?
- Perquè pràcticament no s’ha deixat practicar, i quan s’ha permès, s’ha fet amb unes restriccions i uns aforaments que deixaven molta gent fora de l’activitat. Ens hem anat adaptant, sí, i hem contractat gent i ens hem inventat espais. Hem prioritzat donar servei i invertir en salut, i crec que el temps ens està donant la raó, perquè tenim més gent als centres que gestionam.
- Com reaccionaven els usuaris davant la impossibilitat de fer esport habitualment als vostres centres?
- La majoria de la gent ho feia amb respecte. La gent se sentia segura. El problema ha estat la resignació davant l’escassetat d’espais. Els primers que van perdre la por i van venir als centres han pogut fer l’activitat habitualment, però els que es van decidir més tard ja van trobar els grups plens d’acord als nombres que ens permetien assumir. Les limitacions d’aforament han deixat a gent fora, i no ha estat possible habilitar més espais.
- Vostès han adaptat alguns espais…
- A la piscina municipal de Ciutadella hem canviat l’entrada, i així hem pogut convertir l’entrada anterior en sala de fitness. La normativa exigeix una distància d’una persona a altra d’un metre i mig, i així hem repartir les màquines entre aquest nou espai i l’anterior, i hem pogut tenir 15 persones a la vegada fent activitat, enlloc de les 7 o 8 que ens haguessin permès sense aquest canvi. Abans de la pandèmia, a la part de dalt de la piscina, podíem arribar a tenir 30 persones. Ens hem quedat aproximadament en un 30 per cent de l’aforament.
- Econòmicament, com ho han suportat?
- Hem invertit 40.000 euros de fons propis a la piscina municipal per poder seguir oferint el servei. La baixada d’assistència i d’aforament, pel fet de ser gestors d’instal·lacions públiques, ens podem acollir a un decret del Govern que ens permet algunes compensacions econòmiques. Ara ho estem lluitant, i planificant per aguantar el temps necessari fins que arribi aquesta ajuda, si és que al final arriba. L’administració cobrirà una part del servei, la corresponent als costos fixos que no són responsabilitat del gestor privat. Per exemple, el manteniment de la piscina mentre ha estat tancada, l’assegurança… Açò es pot recuperar.
- Vostè deixa clar que considera que no s’ha tractat bé a l’esport de salut durant aquesta pandèmia. Quin creu vostè hauria estat el tractament correcte, tenint en compte que estem en alerta sanitària?
- S’hauria d’haver permès practicar tot l’esport, sobretot a l’aire lliure. L’esport de salut, és a dir, el no federat, és essencial. Hi ha molts estudis que demostren que disminueix la despesa de sanitat. A més, hi ha molta gent que té prescrita activitat física per determinades patologies, i no podien practicar-la. No s’entén que no et deixin practicar la teva medicina. Es prioritzaven les competicions federades abans que l’esport de salut, i açò no ho puc entendre. S’hauria d’haver deixat practicar tot l’esport, amb mesures adequades i aforaments.
- A l’aire lliure?
- Aire lliure i també interior. Un exemple. A Ciutadella tenim 2.200 abonats a la piscina municipal que setmanalment passen per les instal·lacions. No hem tingut ni un cas, i açò que a Ciutadella vam tenir una incidència molt alta. A més, vam adaptar el control d’accés per, si hi havia algun cas, poder saber exactament qui hi havia en aquell moment a les instal·lacions. Quin sector privat té aquest control? Els bars tenen aquest control?
- La reducció d’aforaments s’ha fet a moltes activitats, no només a l’esport. Està d’acord en què s’havia de limitar la concentració de persones?
- Estic d’acord a reduir una mica els aforaments, sí, però no em sembla bé que en 200 metres quadrats només puguis tenir un grup de sis persones.
- Durant aquest temps, entenc que vostè ha parlat amb els polítics que prenien les decisions. Què li deien?
- M’he sentit escoltat per part d’unes persones, i per part d’altres, no. Alguns defensen el sector, i altres considera l’esport com una àrea més. Estic a cinc municipis, i he trobat de tot. El Consell de Menorca i el Govern balear s’han posat en contacte amb noltros i m’he sentit escoltat. Fa uns dies vam promoure una aturada pacífica, recolzats pel sector, i després vaig veure canvis a la normativa. A vegades has d’obrir un debat social per a què la gent t’escolti més.
- Vostè és el director general d’una empresa privada que gestiona instal·lacions públiques. Per què una administració ha de propiciar que un privat gestioni l’esport públic?
- Estem parlant d’una gestió indirecta d’un servei que segueix essent públic. La decisió de gestionar-ho a través d’un privat té avantatges com l’especialització i l’optimització de recursos. És molt difícil que l’administració estigui al dia d’un sector tant específic i variat com és l’esport. Una administració ha de tenir un monitor de zumba, un de pilates, de futbol, bàsquet, natació…? És impossible, perquè a més la majoria de pobles necessiten unes poques hores a la setmana d’aquella especialitat. Jo crec que com a administració pública vols donar un servei de qualitat a tota la població a un bon preu, has de cercar la gestió indirecta. El sector privat pot conviure perfectament amb aquesta situació, però l’administració pública té l’obligació d’arribar a tothom i en condicions iguals.
- Un dels dubtes a l’hora de parlar de la gestió indirecta és el seu cost. Un pot pensar que el cost per a l’usuari final serà major si hi ha una empresa privada pel mig, ja que a part de cobrir el preu que l’administració vol ingressar, s’han de cobrir els marges econòmics d’aquesta empresa privada…
- S’ha demostrat que no és més car. L’Ajuntament de Ciutadella podria arribar a donar servei a 2.200 persones sense una gestió indirecta? La resposta és no. L’esport rei, que és el futbol, no arriba a 1.000 usuaris. L’èxit de la piscina és un preu públic amb una gestió privada. Després s’ha de veure la capacitat de gestió de cadascú. No tots els gestors privats són bons, com tampoc no ho són tots els públics. A tots els centres que gestiona Biosport ha triplicat com a mínim els usuaris, i ha reduït els costos. Quan vam agafar la gestió de la piscina de Ciutadella, l’Ajuntament pagava més de 200.000 euros a l’any, i tenia menys de 1.000 abonats. A dia d’avui, té més de 2.000 abonats i no li costa ni un euro. Ha arribat l’equilibri, oferint un bon servei als ciutadellencs i ciutadellenques. Açò no és beneficiós?
- Parlant de la piscina municipal de Ciutadella. D’on són majoritàriament els seus usuaris?
- Majoritàriament de Ciutadella, però també en tenim de Ferreries, Es Mercadal, Es Migjorn, Alaior i algun de Maó, ja que allà no tenen piscina petita per fer nadons. Ara tindrem la sort que a Es Mercadal fan una piscina, i descongestionarà una mica el volum d’usuaris de la piscina de Ciutadella. És molt important diferenciar els dos tipus d’esport, el federat i el de salut. A Ciutadella hem aconseguit una instal·lació saludable, un espai on t’hi sents bé, on tens experiències positives, i on ve gent de totes les edats, des d’infants amb pocs mesos fins a gent de més de 90 anys.
- Considera que hi ha un boom de la pràctica de l’esport?
- Hem patit molt durant la pandèmia, però en sortirem reforçats, perquè ens ha fet millors com a gestors. Per primera vegada en aquest país, es posa l’esport en una llista d’activitats a reactivar. Tenim projectes nous d’inversió privada important, i puc avançar que obrirem un centre nou a Menorca. Creiem en allò que fem. Any rere any guanya terreny l’esport no federat, i açò que estem a un país arcaic en aquest sentit, en el que només poden rebre subvencions les federacions, en que es fan convenis amb els clubs. Amb açò només es cobreix un 30 per cent de la gent que fa esports. I la resta? O és que les administracions no fa convenis amb empreses privades com les de transport? O convenis amb clíniques privades? Idò, per què no acords amb empreses privades que prescriuen salut? Estic convençut que anam cap aquí. Quins són dos dels esports que més creixen? Running i pàdel, i és així perquè han estat de conviure els federats i els que no ho estan. Poden jugar tots junts un torneig, cosa que no passa per exemple al futbol.
