El diputat autonòmic Juan Manuel Lafuente ha participat avui al Congrés dels Diputats per defensar davant l’hemicicle la proposta de modificació de l’Estatut d’Autonomia de Balears per eliminar de manera progressiva i totalment els aforaments d’índole política a la comunitat autònoma.
Lafuente ha estat -juntament amb diputat socialista i el també parlamentari menorquí de Més per Menorca, Josep Castell- un dels tres parlamentaris comissionats per Cambra regional per defensar a Madrid la supressió d’una clàusula que d’alguna manera blindava als alts càrrecs públics i institucionals en els possibles casos d’investigació per la Justícia que poguessin recaure sobre els mateixos davant la presumpció d’il·lícits penals i preveia per a aquests tribunals especials.
La compareixença s’emmarca en el debat de la totalitat de la proposta de Parlament de les Illes Balears, de reforma de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, per a la supressió de l’ aforament dels diputats i les diputades del Parlament i dels membres de Govern de les Illes Balears.
Totes les forces polítiques parlamentàries de la CAIB van estar d’acord en cancel·lar una clàusula que quan es va instituir -també en totes les assemblees autonòmiques-podia justiticarse com una via per evitar persecucions penals interessades de càrrecs públics, però que en aquests moments és del tot qüestionable . El procés per a sol·licitar la modificació havia començat ja en 2018, però es va veure interromput per convocatòria d’eleccions generals i la consegüent dissolució de les Corts, i torna ara a l’tràmit parlamentari.
Lafuente ha explicat avui al Congrés la unanimitat al Parlament balear relativa a modificar l’Estatut en aquest aspecte. I ho ha fet amb sòlids arguments que apel·len a principis constitucionals i valors del dret, com la igualtat de tots davant la llei; la separació de poders i la independència dels jutges, com fonaments de dret; a favor de la supressió d’una discriminació positiva que pot interpretar directament com el privilegi d’uns pocs i provocar la desafecció dels ciutadans cap a la política i els seus representants, entre d’altres raons que extraiem del seu parlament, literalment:
– La independència judicial, la competència i preparació dels jutges ho és, i ho ha de ser, en tots els seus nivells jurisdiccionals.
– Perquè la qualitat democràtica d’un Estat modern es basa i fonamenta en el respecte a l’ordenament jurídic, i la seva interpretació i aplicació jurisprudencial correspon a el poder judicial. Per tant, les excepcions a la regla general han de ser les mínimes possibles.
– Que les institucions, els poders públics, i representants polítics han de transmetre la confiança en el sistema, en les normes i l’Estat de dret. El grup Popular sosté que Espanya és una democràcia consolidada i avançada, i el que correspon és millorar i modernitzar el nostre ordenament jurídic en aquest sentit.
– Que el principi d’igualtat de l’article 14 de la Constitució: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social” suposa que tots estem subjectes a la Llei, i per tant com menys excepcions personals hi hagi respecte a tribunal que correspongui conèixer d’un assumpte, millor s’estarà aplicant aquest precepte constitucional.
– Un altre dels drets constitucionals fonamentals és el de la participació política, de l’article 23: “Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”. Els representants polítics som simples ciutadans, no constituïm una classe o casta, i per és per això que tota norma que pugui suposar una diferència, o que pugui ser interpretada com a tracte diferent o desigual, fins a un privilegi, ha o estar plenament justificada o ha suprimir-se.
Reivindicar el REB
En el seu pas per la tribuna, Juan Manuel Lafuente, ha tingut el gest de citar tots els territoris de Balears, les illes una a una, i ha aprofitat també per refrescar una reivindicació històrica que compta també amb aprovació general a l’arxipèlag, però que ensopega a l’escullera de Congrés. A finals de març, sense anar molt lluny, va ser novament rebutjada pel Grup Socialista.
S’ha referit així al Règim Especial Balear, com una necessitat de corregir les desigualtats, desequilibris i inconvenients que ha d’afrontar l’economia de les Balears com a conseqüència d’una insularitat que de vegades es manifesta fins i tot doblement, com és el cas de les illes menors. En aquest sentit, el Grup Popular ve sol·licitant amb contrapartides econòmiques que puguin resoldre, compensar o pal·liar aquest desequilibri que resta competitivitat i situa la Comunitat Autònoma en una posició de desavantatge especialment per al sector industrial i les empreses exportadores.
En relació a la modificació de l’Estatut, el grau d’unanimitat aconseguit i els precedents d’altres comunitats autònomes permeten anticipar que la reforma podria obtenir el mateix grau d’acord en les Corts Generals, l’àmbit en el qual s’ha d’aprovar definitivament al tenir aquesta norma qualificació de Llei Orgànica.
