Obrir un bar en pandèmia és, com a mínim, una tasca heroica. Però la història de na Cati Jover i la seva família, es mereixia un moment com aquest. Tot i no ser els fundadors originals de l’emblemàtic bar de la plaça de Ses Palmeres, els besavis de na Cati van agafar l’Aurora fa ara just 100 anys. 100 anys en els quals la família ha fet vida, ha crescut amb el negoci i ha guardat centenars d’històries peculiars que, aquests primers dies de reobertura després d’un any tancat – des del passat mes de març- tornen a la memòria de la besnéta que ara s’ha posat al capdavant de l’Aurora.
Com va arribar l’Aurora a formar part de la família?
Crec que L’Aurora ja estava oberta quan els meus avis el van agafar. O almanco és el que s’entén del rètol que en posa la data defora, on indica any 1893. La història de com la meva família va arribar a tenir el bar es remunta als temps dels meus besavis, que eren de Ferreries. Tenien dos fills, la meva àvia i un altre fill que va morir amb 14 anys a causa de l’epidèmia de grip espanyola. Els va afectar tant que van decidir partir del poble, vendre el negoci i venir a viure a Ciutadella. Va ser en aquell moment que van comprar, el 1921, el bar de l’Aurora. L’alegria els va durar poc, però, perquè el meu besavi, en Joan Moll Febrer, morí un any més tard, el 1922. I van quedar les dues dones al capdavant del negoci, la meva besàvia Joana Moll Febrer i la meva àvia Catalina Moll Moll. Les emprenedores van ser elles.
No crec que fos molt habitual que dues dones es posessin al capdavant d’un bar a principis del segle passat…
No era habitual, i manco que tinguessin un negoci que era un bar, perquè estava mal vist que les dones fossin a bars o cafès en aquella època. Però es van arribar a integrar tant que, la meva besàvia, va guanyar fins i tot un concurs de liar cigars. En aquell moment no es venien els paquets de tabac com ara, ja fets. I els cigars s’havien de fer. I la meva besàvia, amb tenir el bar, va aprendre a fer coses així en una època en què era molt poc habitual entre les dones.
Tornes a obrir, amb molt de coratge, en una època difícil. Has tingut dubtes per tornar a arrancar?
Ha estat molt incert. La propietat sempre ha estat nostra, però feia 10 anys que ho explotaven altres persones. Ens ha fet gràcia, perquè hem recuperat un logo que, no crec que sigui el primer, però és el més antic que hem trobat. El vam trobar a un parell de copes de vidre, perquè llavors anaven les copes gravades. El dissenyador Joan Pons ens l’ha vectoritzat i així l’hem pogut recuperar per emprar-lo. És curiós perquè posa la paraula cafè, llavors la paraula bar no existia, és més moderna. De fet, la meva àvia deia que anava al cafè, i es referia a l’Aurora.
Quin és el record que tens de la teva àvia quan duia l’Aurora?
Jo no la record despatxant, però sí que la record a dintre de la cuina, que abans era baix. Ella s’encarregava més d’aquestes activitats quan jo era petita. En aquell temps L’Aurora la regentava un conco, que vivia a la casa de dalt -i que ara ja no hi és- i mon pare. Record que hi fèiem vida aquí dintre. Només anàvem a casa, a la casa de dalt Can Borràs, per dormir.
Segur que és un moment especial quan tornes a obrir les portes en una efemèride com la dels 100 anys des que els besavis van agafar el negoci.
Sí, em feia il·lusió poder agafar el negoci familiar. Durant aquests primers dies que hem tingut obert, a més, he tingut molt presents a la meva àvia, la besàvia…a tota la família. En certa manera, aquesta nova etapa la volem girar cap al què era l’Aurora d’abans. En els darrers anys s’havia convertit més en restaurant, i el que volem és recuperar el bar tradicional de Ciutadella, recuperar la gent del poble, que vengui a fer una tapa, o un plat de paella. Però a la carta no hi hem posat massa cosa més, algunes ensalades. Els plats combinats, pizzes, etc, ja no en farem. A més, crec que tenim un bon equip, tant de cuina com de cambrers, i hem tingut una molt bona acollida. També procuram tenir el màxim possible de producte local. Crec important poder donar negoci a les persones que tenc al meu voltant.
I com ha estat la resposta de la gent? Han tornat a seure a la terrassa de l’Aurora?
És un local molt emblemàtic. Qui més qui manco ha tingut una història aquí dintre. He sentit alguna vegada sentir a dir a un mallorquí que havia conegut a la seva dona un Sant Joan a l’Aurora. Són històries que marquen. O clients que fa molts anys que venien i ara tornen, que més que clients ja són família. Per exemple, en Nando, que va començar fent feina de cambrer a l’Aurora essent molt jove. Després va explotar el negoci durant una època i ara torna com a client. O persones que venien cada dia a dinar, tot i que moltes persones que solien venir ja no hi són per edat. Estem parlant de fa 30 o 40 anys. Però hi ha gent que et marca. Record un home fadrí, en Nito, que vivia a una pensió i cada dia venia a dinar a l’Aurora.
I l’acollida ens va sobrepassar, no esperàvem tanta gent durant els dies de Pasqua. Hem tingut molts bons comentaris, així que l’arrancada ha estat molt bona, hem començat amb energia. Ara obrirem cada dia, llevat dels dimarts que l’agafarem com el dia de descans.
Com afrontau la situació, complicada, d’un negoci de restauració, quan encara tenim restriccions degut a la pandèmia de COVID?
L’afrontam amb molta prudència. Per exemple amb el tema d’agafar personal no goses a comprometre molta gent. També amb molt de respecte i aplicant totes les mesures que ara són necessàries per evitar al màxim una possibilitat de contagi de COVID.
