El Govern de les Illes Balears ha acordat mantenir les mesures per l’hosteleria almanco uns dies més. Açò suposa que, a Menorca, els bars i restaurants segueixen sense poder obrir més enllà de les sis del capvespre els caps de setmana i les 10 del vespre entre setmana. El portaveu dels restauradors es troba en una situació molt complicada, assegurant que les mesures que demanen, acordades al Consell Econòmic i Social, on hi participen també PIME, UGT, Comissions Obreres i el Consell de Menorca, es podrien aplicar sense problemes, sempre que es facin complir les normes.
Fa 3 mesos que no podem sopar a cap restaurant de Menorca.
Des de mitjan mes de gener estem amb les restriccions que no ens permeten poder obrir el vespre. No és tan sols fer o no fer caixa. És també la imatge que projecta la restauració de Menorca de cara a les persones que arriben de fora.
Per Setmana Santa, heu pogut fer una mica de feina extra?
La Setmana Santa ha estat un fracàs. Per aquestes dates, normalment els turistes fan estades molt curtes. I la poca gent que ha arribat, només ha consumit els dinars, que solen ser més escassos que els sopars, perquè vénen a veure les platges, dinen de qualsevol cosa i després, per sopar, van a relaxar-se.
Com és la proposta que el Govern ha tombat?
La proposta que vam consensuar amb el Consell Econòmic i Social, demanàvem al Govern de les Illes Balears que ens permetés fer feina també al vespre sense ni haver de canviar l’hora del toc de queda. L’únic que volíem era tancar després del migdia, i tornar a obrir de 7 a 9, per poder repartir una mica la caixa. Però ni tan sols aquesta petició s’ha considerat. Ara mateix l’únic que ens queda és esperar al fet que es replantegi una nova situació quan hagi passat el temps prudencial per veure si hi ha hagut rebrot a causa de la Setmana Santa.
Però no hi veniu d’acord.
L’hosteleria no és el problema. Ni tampoc l’oci controlat. És el descontrol, que és inevitable, perquè no hi ha mitjans per controlar-lo. Però és més fàcil fer-ho pagar al sector hosteler que cercar altres vies per evitar el descontrol. Així és com ens sentim demonitzats. És un no darrera l’altre, quan fem una petició a l’administració. Ara mateix, com a sector hosteler de Menorca, ni tampoc cap de les altres illes, tenim contacte directe amb el Govern. Sí que tenen contacte amb les grans patronals, com CAEB i PIME. Però no amb el sector directament, que som els que sofrim de manera més sagnant les conseqüències de les restriccions.
Pateixen igual els restauradors de les altres illes?
És curiós perquè, entre illes, mai havíem estat tan units davant un problema. Estem fins i tot a punt de muntar una federació amb les associacions hosteleres de CAEB a nivell de Balears perquè els interessos ara mateix són comuns. Però no volem perdre la particularitat de cada illa, perquè la situació sanitària no és la mateixa per tot, i ho sabem. Així i tot, l’aixecament de mesures es fa de manera igual per tot, gairebé. Perquè que aquesta setmana, que a Menorca ens deixin obrir el 100% de la terrassa no fa cap diferència. Primera perquè no és possible posar el 100% de taules de terrassa si s’han de mantenir els metres de distància. I segona que les possibles mesures menys restrictives que han anat comentant, no les vorem fins que no s’hi puguin sumar les altres illes, quan la necessitat la tenim ja ara.
Però arriben ajudes, almanco?
El que arriba és mínim. Tant per un establiment que té tancat i rep l’ajuda com un que té obert i també rep una ajuda. Al final, el que volem és fer feina. Qualsevol ajuda és ben rebuda, però no basten per res. A més, és injust que es doni la mateixa ajuda a un local amb més de 10 empleats que un local molt més petit. Les ajudes que s’han donat, per exemple, des de l’Ajuntament, són del tot insuficients, especialment per als locals més grans. Alguns establiments que tenen una infraestructura més gran han quedat fora del paquet d’ajudes perquè en algun punt han de posar el límit, perquè no hi ha prou doblers per ajudar a tothom. I és un repartiment injust, també.
Com arrencarem la temporada turística? I més important, quan?
Els hotelers podien tenir una previsió, abans de la COVID. Però nosaltres, com a hostelers, no n’hem tingut mai. I l’ocupació era la nostra referència. El problema ve quan les polítiques de cancel·lació de viatges són tan flexibles que pots anul·lar un viatge fins 24 hores abans. Així ens és impossible saber com anirà i, per tant, poder fer previsió de molts aspectes, com la contractació de personal. Hi ha persones que diuen que si és com l’any passat ja serà bo. Però no veig que sigui així. És cert que dintre del poble hi va haver locals que van fer molta feina. Però s’ha de tenir en compte que n’hi va haver que ni tan sols no van poder obrir. És l’exemple dels restaurants i bars d’urbanitzacions, que l’any passat no van obrir i veurem enguany què passa. Si bé és cert que xerram molt del canvi de model turístic allunyat de la turoperació que, sembla, també està propiciant la situació sanitària, no el podem fer d’un dia per l’altre, ha de ser escalonat. Si la turoperació desapareix, quedarem sense vols, que és el gran problema. Encara necessitam del turoperador per poder sobreviure. Un canvi de model no el podem fer en dos anys.
Però aquest canvi de model arribarà. Com sobreviurà l’hosteleria?
Necessitam un turisme més estable, més acord a la realitat de Menorca. I només ho aconseguirem per la via de la qualitat. El mal és que les circumstàncies actuals no permeten poder oferir el nivell requerit. I pel camí segurament hi quedaran establiments que fan molt bona feina.
Han tancat restaurants i bars de manera definitiva?
Sí, i en tancaran més. Encara no hem vist el drama dels tancaments de restaurants i bars a Menorca. Un any es va poder aguantar. Dos, serà molt complicat.
Llavors, com equilibram la subsistència del sector amb les mesures sanitàries necessàries?
Compartim amb el Govern Balears que el que hem de salvar és la temporada. Però és que potser no hi arribarem. Així com està la situació sanitària a Menorca, trobam que no hi hauria d’haver tantes restriccions i crec que arribaríem igual de bé a l’estiu. A més, el que tenim dit és que no tenim cap problema en què hi hagi les restriccions necessàries, que ens permetin fer feina, i que es facin complir les normes. Els hostelers som els primers interessants en no tenir casos als nostres establiments. Però pels pocs que no han complert, hem pagat tots.
