Aquest Sant Jordi, almanco, hem pogut anar a les llibreries i a a les fires que s’han organitzat als pobles de l’illa. Per aquestes dates, l’any passat estàvem tancats a casa. I mentre molts van aprofitar per llegir, en Joan Pons va aprofitar el temps per escriure i, després del confinament, per tornar al seu Ferreries natal des de Barcelona, on ha viscut molts anys. Durant aquest 2021 té pendent treure dos llibres: un de prou conegut i un de nou, que arribarà després de l’estiu.
Quin és el text que ha sortit per Sant Jordi?
Per Sant Jordi s’ha reeditat Barba-Rossa, que és un llibre amb molt de recorregut. Va ser traduit al rús, va ser seleccionat a una antologia sobre literatura catalana. També va ser traduït en castellà en format d’audiollibre, que és un suport que té molta empenta, s’editarà després de Sant Jordi en paper i aquest idioma. I per Sant Jordi, s’ha tret una reedició amb Moll Nova Editorial, coincidint amb el 15 aniversari de la primera publicació a La Magrana.
Pels neòfits en la teva narrativa, què en podem contar de Barba-Rossa?
Tracta de l’assalt turc del pirata Barba-Rossa A Maó. Però en el fons és una història d’amor sobre un caçador d’ocells. Hi ha un rere fons històric, però no es centra en l’episodi històric. Quan el vaig escriure vaig voler fer un paral·lelisme amb l’atac que va orquestra Bin Laden a les Torres Bessones de Nova York. Aquell 11 de setembre, els occidentals vam tenir en Bin Laden com el dimoni. En canvi, els seus partidaris el van elevar a la categoria d’heroi. I em va semblar un paral·lelisme molt clar amb en Barba-Rossa: els menorquins el tenim com el dimoni; però els seus el veneren, el consideren un gran navegant, un gran almirall, tenen fins i tot la seva tomba a Istanbul. Em va interessar aquest paral·lelisme. La conclusió a la qual vaig arribar és que hi ha més punts que ens uneixen amb aquests enemics que demonitzam, que coses que ens separen.
Un fet és que les elits es vulguin aprofitar d’una situació. Però hi ha tantes coses de la cultura àrab que tenim a Menorca, que estem molt més units del que ens pensam. L’objectiu d’aquest discurs de la novel·la és canviar la mirada, poder veure com un mateix personatge és diferent, depenent del punt de vista des d’on es miri.
És llavors una novel·la sobre el bé i el mal?
Més que el bé i el mal, és la relativitat del bé i del mal. Un fet pot ser dolent per tu, però pot ser bo per jo. M’agrada posar com a exemple la filla d’un cap nazi d’Auswitchz, que va treballar com a model amb Balenciaga. Aquesta persona és considerada a tot el món com un dels pitjors personatges de l’època. I quan es va saber que la filla, model, s’havia ocultat a Madrid, a una entrevista li varen demanar com podia haver viscut amb un home tan dolent. Però ell va respondre que son pare era l’home més bo del món. És aquesta fascinació que em crea com el bé i el mal, segons el punt de vista canvia tant. I segurament era un bon pare i també una de les persones més malèfiques de la història. Un altre exemple és el personatge de Robert Louis Stevenson, el Dr. Jekyll, o Mr. Hyde. A unes classes, l’escriptor Nabókov, explicava la dicotomia del personatge des d’una perspectiva relativista, donant a entendre que ni una part del personatge era tan bo, ni l’altra tan dolent. El bé té punts de malícia. I el mal té punts de bondat. És un tema que em fascina molt i, en el cas de Barba-Rossa, faig una mica el mateix plantejament.
Què ha suposat editar Barba-Rossa amb la nova editorial Moll?
Estic content de poder haver editat la novel·la la nova editorial Moll. Les Pedraules, de fet, les havia d’editar amb ells. Però van ser quan van fer fallida i els vaig proposar que em fessin un pagament amb espècie, que va ser l’enciclopèdia Moll. Ara hem reprès la relació amb la publicació de Barba-Rossa, perquè estan reeditant “clàssics” de les Illes.
Què podem esperar d’aquesta reedició?
La reedició la fem amb un epíleg de l’historiador Miquel Àngel Casasnovas. Per tant, diria que no és més una revisió. L’editor, en Tomeu Canyelles, ha proposat una estructura diferent. I jo hi he fet feina, perquè és una mania dels escriptors, que textos que ja tenen temps els volem revisar perquè ja no ens semblen tan correctes com quan els vàrem escriure. Per tant, he refet la novel·la i amb l’afegit de l’epíleg de Casasnovas. No és una reimpressió.
En fareu presentació de la novel·la?
Sí, en algun moment la presentarem. En Tomeu Canyelles, l’editor, ha de venir a Menorca a finals d’abril o principis de maig, i tenim ganes de fer-ne la presentació a Maó. De totes maneres, el llibre sí que s’ha pogut trobar a les llibreries i amb una més que bona acollida.
Com vas celebrar el Sant Jordi de l’any passat?
Doncs, com tothom, vam haver de celebrar-ho durant l’estiu. No va ser una novetat, perquè ja estàvem confinats, però va ser una mica trist. Vaig fer una presentació de Pedraules en vídeo per les activitats per canals online que va organitzar el Consell. Enguany, almanco podrem anar a les llibreries.
Tens un altre llibre pendent que surt enguany. Què ens en pots contar?
Em van donar una beca Montserrat Roig de l’Ajuntament de Barcelona i la UNESCO. És un projecte anual, on trien a 20 escriptors de tot el món que vulguin escriure a Barcelona. Així que vaig escriure la novel·la al castell de Montjuïc l’any 2019, abans de la pandèmia. Es titula “La malaltia del cor” i ocorre a Montjuïc, i tracta una mica el mateix tema que Barba-Rossa, és una reflexió sobre el mal, com un castell pot representar el mal. Està també escrita de la mateixa manera poètica que Barba-Rossa, i va ser una experiència molt xula perquè m’obligava cada dia a anar al castell, sortir de la meva zona de confort que és casa meva, on escric de normal. Aquesta novel·la la publica Univers, que és la nova editorial de l’Enciclopèdia Catalana i es comercialitzarà després de l’estiu.
