Aquesta setmana publicam un report sobre la nova junta directiva de l’Associació Ciutadella Vella, que ha de vetllar, entre altres coses, per al benestar i convivència de tots els que habiten al nucli antic. Des dels que ho fan als carrers sense gairebé trànsit i, podríem dir més que tranquils, a aquells que han de patir les renous, restriccions i molèsties de viure a la zona on hi ha més establiments de restauració i comerç.
Viure al nucli antic no és cap avantatge, sinó moltes vegades tot el contrari i, des de fa massa legislatures, des de Dalt la Sala s’ha mirat més per les demandes dels comerciants i restauradors, d’aquells que en treuen profit d’una activitat econòmica, que dels que allà hi tenen la seva llar.
Els residents de la zona centre del nucli antic estan sotmesos als horaris d’entrada i sortida fixats per al comerç, i malgrat que en són coneixedors d’aquests horaris de circulació i tenir clar que no es pot aparcar davant ca seva isols fer càrregues i descarregues, no és de rebut que pagant el mateix impost de circulació que la resta de ciutadans, s’hagin d’adaptar, estiu i hivern a uns horaris, que en temporada baixa són més que restrictius i incomprensibles.
Tampoc no és de rebut que per a poder accedir fins a ca seva amb el cotxe, bé per descarregar la compra, anar a cercar als fillets o traslladar a una persona major, per a demanar la tarja de circulació com a resident des de l’Ajuntament els hi cobrin una taxa de 27,50 euros, que grava el que des de La Sala es creuen que és un privilegi per a uns: el poder anar fins a ca seva a deixar als pares majors o un dia de pluja recollir i dur els fillets a escola.
La voluntat de la nova junta d’obertura a tots els residents i no residents, és positiva, però hi ha que posar fill a l’agulla i aclarir moltes coses que fa massa estona que condicionen la vida dels residents, dels que allà hi habiten, perquè és molt trist que la vida normal a casa seva, el seu descans després d’una jornada de feina no sigui el que toca per mor d’unes normatives pensades més en el rèdit econòmic d’alguns, que en el benestar i el dret al descans d’uns altres què poc a poc, davant aquesta impasivitat municipal, amb ordenances sense cap ni peus, fan que el nucli antic es quedi buit de residents, i poc a poc es va convertint en un parc temàtic de botigues, bars i restaurants, d’habitatges de segona residència per a gent que hi ve a passar unes setmanes o uns mesos a l’any i, veure com moltes cases s’estan convertint en petits hotels, que a l’hora de ser sincers, són els que menys molèsties donen i més vida aporten a l’economia ciutadellenca, que sobreviu del monocultiu turístic.
Els que residim al nucli antic no volem escoltar només bones paraules com les de conciliació, equilibri, convivència… sinó fets i, que d’una vegada per totes el benestar estigui per damunt d’algunes iniciatives econòmiques.
