Començo temporada: després de sis mesos de vacances –algun més del que és habitual- tornar a treballar un dilluns no és gens terrible; més aviat tot el contrari. Què senzill resulta tot, qualsevol cosa o situació, quan estic bé!
La meva és una feina molt agraïda: es tracta de rebre a la gent quan arriba a l’illa, plena d’il·lusions i amb moltes ganes de desconnectar; ganes, sobretot, d’explorar i descobrir nous indrets o de tornar a aquells que ja van descobrir en anteriors viatges, però sempre des d’un ritme que no és el del seu dia a dia –treballo a un hotelet d’interior, crec que ja us ho havia comentat alguna altra vegada-. Així que tornar a obrir la porta de l’establiment i preparar cada petit detall és un plaer. Fer que estant fora de casa seva se sentin còmodes és quelcom bàsic… la resta són afegits.
El descans entre temporada i temporada s’ha allargat més del que podíem imaginar tots els que ens dediquem a feines d’aquest tipus, com ja ho va fer la temporada passada. Afortunadament sembla que enguany tot ha començat a moure’s una miqueta més aviat, bona senyal!
Visc a Cap d’Artrutx i des de primera hora del matí són moltes les furgonetes i els cotxes que circulen per la carretera, la majoria direcció al Lago. Hotels i restaurants treuen les teranyines de les terrasses i els balcons; les botigues repassen inventari i fan nets vidres; els supermercats envien comandes perquè els prestatges estan ben buits. Tot sembla que vol anar agafant color de temporada, a la fi!
Haurà servit la pandèmia per a canviar el model de turisme que s’estava instaurant a Menorca i a la resta de les Balears? Aquell turisme de pulsereta i tot inclòs que, quan baixem persianes i tanquem portes, tants pocs diners deixa a les Illes? El turisme que només ve perquè el sol sembla estar garantit, què poc es parla del vent!, el menjar és bo i la beguda barata. Em pregunto, també, si haurà servit per canviar la manera de pensar d’aquell altre turista que arriba a sa roqueta i no pot deixar de mirar el rellotge i planificar fins a l’últim segon de cada un dels dies que estarà aquí. I a nosaltres, ens haurà canviat a nosaltres? A tots aquells que som part de la imatge, una part molt important, que s’emportaran com a record de les seves vacances a Menorca?
Quant hem patit veient que anaven passant els mesos i ells, els turistes, no arribaven! Almenys jo ho he fet, perquè visc del turisme. Segur que tindré moments de fúria: dies en què alguna d’aquestes persones ocioses que baixen olorant a crema solar i vestits amb capells de palla no són del tot educades, converses en què escolto com l’habitació semblava més gran a les fotos, l’aigua de Cala Pregonda no estava neta o a tal restaurant es menja fatal. Ho sé, això pot passar… però faré per recordar que són moments puntuals i que jo, encara, visc a Menorca; i totes aquestes persones són molt importants per a l’economia de l’illa.
