L’humor universal del català Eugenio és tan misteriós i profund com el retrat que Leonardo da Vinci va fer a una dama italiana i que és conegut com la Mona Lisa, també com la Gioconda. És tan complex en la seva aparent senzillesa que som incapaços de poder desxifrar el seu enigmàtic somrís. No diré quina és la teoria del filòsof gamberro Slavoj Zizek, però ho podeu cercar a les pàgines dels seus llibres que és una interpretació molt punyent i picant. Passa el mateix amb el sentit de l’humor del gran Eugenio. Analitzes els acudits i ens poden semblar que no són res de l’altre món. Hi afegeixes el to, les pauses, l’accent i els silencis, i els mateixos acudits intranscendents en aparença agafen una volada colossal. Esdevenen intemporals. Universals. Com els clàssics, ens parlen des del passat del nostre món contemporani que a través de la raó i l’excés de dades som incapaços de desxifrar. Hi estem massa ficats. Com els peixos de David Foster Wallace. El passat és la distància retroactiva que ens permet veure el present amb certa claredat. L’acudit de les ovelles blanques i de les ovelles negres n’és un exemple colpidor i, a la vegada, devastador. L’evocaré per a les noves generacions. Un advertiment. L’heu de llegir tancant els ulls com si el recités amb la seva timidesa abassegadora i la seva veu profunda i fosca l’inoblidable Eugenio: “Saben aquell que diu que és un home que anava passejant per un prat verd i es troba un ramat d’ovelles amb el seu corresponent pastor, i l’home li diu al pastor: -Oh, quines ovelles més boniques, donen molta llana al cap de l’any? I el pastor contesta: -Quines, les blanques o les negres? -Les blanques. -Uns cinc quilos la temporada. -I les negres? -També. -I caminen molt al cap del dia? -Quines, les blanques o les negres? -Les blanques. -Uns tres quilòmetres per dia. -I les negres? -També. L’home, una mica mosquejat, pregunta: -I mengen molta herba les ovelles? -Quines, les blanques o les negres? -Les blanques. -Uns dos quilos al dia. -I les negres? -També. Al final, l’home ja mosquejat del tot li diu al pastor: -Escolti. Com és que cada vegada que li pregunto per les ovelles em diu que si les blanques o les negres? -És que les blanques són meves. -I les negres? –També.”
Traslladat a la política espanyola, després de veure els resultats contundents de les eleccions madrilenyes, es podria aplicar el mateix paral·lelisme i sentit de l’humor: “Saben aquell que diu que és un estranger que anava passejant per Espanya i es troba un ramat de polítics amb el seu corresponent rei, i l’estranger li diu al rei: -Oh, quin ramat de polítics més polit! Són monàrquics tots? -Quins? Els blaus o els vermells? -Els blaus. -Absolutament tots. -I els vermells? -També. -I van estar a favor de l’aplicació del 155 a Catalunya? -Quins? Els blaus o els vermells? -Els blaus. -Sí. -I els vermells? -També. -I estan en contra de l’amnistia dels presos polítics? -Quins? Els blaus o els vermells? -Els blaus. -Sí. -I els vermells? -També. -I estan en contra de la unitat de la llengua catalana? -Quins? Els blaus o els vermells? -Els blaus. -Sí. -I els vermells? -També. -I banalitzen el feixisme de VOX? -Quins? Els blaus o els vermells? -Els blaus. -Sí. -I els vermells? -També. L’estranger mosquejat li diu al rei: -Escolti. Com és que cada vegada que li pregunto per les ovelles em diu que si els blaus que si els vermells? -Perquè els blaus són meus. -I els vermells? -També.”
Aquest és el gran drama de la política espanyola. Els partits polítics unionistes, ja siguin d’esquerres o de dretes, s’assemblen i es comporten de la mateixa manera davant els problemes importants de la societat espanyola: monarquia, corrupció, llengua, llibertat, drets fonamentals, judicatura, impunitat del feixisme.. Només es diferencien per la llana. Per tant, a l’hora de votar no influeixen en l’elector ni la ideologia ni les propostes econòmiques, culturals o socials. Només tenen impacte el carisma i les accions populistes com ara obrir o tancar els bars. La diferenciació és un dels principis elementals del màrqueting i sembla mentida que ni els polítics implicats ni tampoc els assessors de campanya dels partits d’esquerres, que deuen cobrar autèntiques milionades, no ho hagin fet notar als seus candidats. No entenen que per a un carnívor la carn de be és igual de bona provingui d’una ovella blanca o d’una ovella negra. I que, a diferència de la llana blanca, la llana negra no precisa de cap tint si els resultats nefasts de les eleccions els obliguen a vestir-se de dol. LLANA. Part més exterior i pelosa que cobreix els cos d’ovelles i moltons; fibra tèxtil que en procedeix, i teixit fet amb aquesta fibra. Existeix la dita: “Va anar a tondre i va venir tos”.
