La diabetis es defineix com la presència augmentada de glucosa en sang a causa d’un defecte en la secreció de la insulina.
La insulina és una hormona alliberada per al pàncrees quan detecta que hi ha glucosa circulant en el torrent sanguini. La seva funció digestiva consisteix a introduir la glucosa que ingerim a través dels aliments dins les cèl·lules per obtenir energia.
La diabetis es produeix quan aquest mecanisme falla i la glucosa es manté en sang. Existeixen diferents tipus de diabetis:
- – Tipus I: Es produeix una destrucció de les cèl·lules pancreàtiques que creen insulina per part del mateix cos. Es diagnostica habitualment durant la infantesa.
- – Tipus II: La producció d’insulina és correcta, però el cos no la reconeix. Aquesta va
associada moltes vegades a l’edat, l’obesitat i la síndrome metabòlica.
- – Tipus alada: És una diabetis tipus I, però que la quantitat d’anticossos és més baix
fent que aparegui més tard.
- – Relacionada amb la fibrosi Quística.
- – Secundària a medicaments: Els glucocorticoides o els immunosupressors en són
alguns exemples.
- – Gestacional.
Diabetis gestacional
Quan una dona està embarassada la distribució de l’energia canvia per assegurar el desenvolupament del seu fill. L’entrada de glucosa al bebè es produeix sense la necessitat de la insulina perquè es vol assegurar els nutrients adequats i constants. Però, a més a més, la futura mama desenvolupa una disminució a la sensibilitat a la insulina, és a dir, necessita més insulina per gestionar una quantitat determinada de glucosa.
La diabetis gestacional es produeix quan aquests canvis fisiològics i necessaris durant l’embaràs són tan intensos que la dona gestant té un excés de glucosa en sang.
Durant la gestació es fa un test per a diagnosticar la diabetis gestacional: el Test de O’Sullivan. Aquest test serveix per veure si hi ha una bona tolerància a la glucosa durant l’embaràs i descartar la diabetis gestacional. Actualment, el test té diverses crítiques perquè la possibilitat d’error és alta, existeixen diferències entre països i genera moltd’estrès a la mare.
Què suposa pel bebè la diabetis gestacional?
La diabetis gestacional directament no causa cap dany al bebè, però provoca que li arribi més energia de la que necessita per créixer. Aquesta energia sobrant l’emmagatzemarà en forma de greix, fent que habitualment siguin nounats molt grans.
Quan els bebès són tan grans hi ha major possibilitats de cesària, de sofrir dany en les espatlles durant el part o problemes propis de salut quan sigui adult com per exemple la síndrome metabòlica. Alguns estudis ho correlacionen també amb major risc d’autisme.
Com es pot tractar?
Les opcions terapèutiques més eficaces estan relacionades amb l’estil de vida. El control de l’alimentació i l’augment de pes o fer activitat física adaptada i amb certa intensitat són les mesures més habituals.
S’ha vist també que, si la mare es pren un probiòtic, ajuda a millorar el control de la glucosa.
