El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, ha presentat aquest dijous a Menorca els resultats de l’estudi d’adaptació dels ports autonòmics al canvi climàtic necessari per redactar el Pla General de l’ens públic. La presentació de l’estudi ha tingut lloc a la seu del Consell de Menorca on ha participat la presidenta del Consell, Susana Mora, el director general de Transport Marítim i Aeri, Xavier Ramis i la directora gerent de Ports de les Illes Balears, Cristina Barahona.
L’estudi que s’ha presentat avui el que fa és avaluar els factors de risc associats al canvi climàtic a mitjà i llarg termini que podrien afectar els ports de les Illes Balears i proposa mesures generals d’adaptació per evitar-ne els efectes.
Les conclusions generals es varen presentar fa poques setmanes i avui s’han presentat les específiques pel que fa a l’illa de Menorca on s’han analitzat els ports que pertanyen a Ports IB: Fornells, Ciutadella (exterior i interior), Cala en Bosch i Addaia.
La pujada del nivell de la mar és una de les conseqüències del canvi climàtic que afecta les costes i els ports, els possibles canvis en les altures i direccions de l’onatge, així com per les variacions en les marees meteorològiques (provocades per condicions meteorològiques extremes com tempestes o borrasques).
Per tant, la pujada del nivell de la mar representa el major risc per als ports de les Illes Balears atesa la concatenació dels seus efectes, com la inoperativitat de molls i pantalans, l’ultrapassament per onatge dels dics portuaris i la generació, en conseqüència, de problemes d’agitació interior. Justament en cas dels ports de Menorca, els principals problemes que s´hauran d´enfrontar seran l´augment de l´agitació al port exterior de Ciutadella i la inoperativitat dels molls a Addaia.
L’encarregat de dur a terme aquesta anàlisi ha estat el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech, un centre de recerca (CER) de reconegut prestigi internacional en l’estructura del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de l’Escola d’Enginyeria Civil de Barcelona. Els autors de l’estudi són Joan Pau Sierra, Xavier Gironella, Agustín Sánchez-Arcilla, Corrado Altomare, Vicenç Gracia, Daniel González-Marco i Arnau Gironella.
Els resultats d’aquesta investigació permetran adaptar el dimensionament i l’enfocament de les propostes d’actuació del pla general que Ports de les Illes Balears està redactant actualment.
El document estableix dos marcs temporals consensuats per la comunitat científica per estudiar el canvi climàtic —l’any 2045 i l’any 2100—, i utilitza dos supòsits basats en diferents escenaris d’emissions de CO2; un de més optimista, en què les emissions es mantenen estables i, per tant, l’increment de la temperatura global i el creixement del nivell de la mar és menor, i un altre, en què les emissions continuen augmentant i els efectes negatius creixen exponencialment.
A partir del grau d’exposició, la perillositat i la vulnerabilitat dels ports analitzats, l’estudi estableix els cinc principals riscs als quals els ports balears s’han d’enfrontar:
- L’operativitat dels molls i pantalans
- L’ultrapassament dels dics portuaris per l’onatge
- L’estabilitat estructural dels dics portuaris
- L’agitació dins de la zona portuària
- L’aterrament o pèrdua de calat dels ports
L’estudi conclou que, tot i que els ports de les Illes Balears, en general, estan preparats per afrontar els efectes del canvi climàtic l’any 2045 en l’escenari més optimista, és important preveure accions d’adaptació per a l’horitzó 2100 en ambdós escenaris per l’augment del nivell de la mar.
Els resultats principals de l’estudi són:
— El major risc per als ports és la pèrdua d’operativitat dels molls a conseqüència de la pujada del nivell de la mar. Cal recordar que en els escenaris utilitzats, les pujades mitjanes previstes són les següents:
- RCP4.5 Escenari optimista el 2045: 18 cm
- RCP4.5 Escenari optimista el 2100: 47 cm
- RCP8.5 Escenari pessimista el 2045: 25 cm
- RCP8.5 Escenari pessimista el 2100: 88 cm
Per tant, segons l’estudi els ports autonòmics estan, en general, ben preparats per resistir els efectes de la pujada del nivell de la mar en l’horitzó 2045, amb un 91 % dels ports en l’escenari optimista, i un 73 % en l’escenari pessimista entre els nivells de risc baix, molt baix o zero. Aquesta situació es pot complicar força l’any 2100, i arribar a un 52 % dels ports en el màxim risc d’inoperativitat en l’escenari optimista i fins a un 88 % en l’escenari pessimista. En el cas dels ports menorquins, el port de Ciutadella exterior està ben preparat per enfrontar aquest problema als dos escenaris temporals i no mostra cap risc. La resta dels ports menorquins compten amb un grau de risc baix o molt baix a l´horitzó 2045 però la possibilitat d´inoperativitat dels molls al 2100 es dispara fins el grau alt o molt alt al 2100. La situació és més problemàtica a la instal·lació d´Addaia, donat que ja presenta un risc alt i molt alt als dos escenaris estudiats tant al 2045 com al 2100. Per altra banda, els pantalans instal·lats a Menorca mostren un risc cero o molt baix donat que molts d´ells ja són flotants.
— L’ultrapassament dels dics portuaris per l’onatge és el segon risc més important per als ports gestionats per Ports IB, ja que els fa vulnerables als temporals i pot derivar en problemes d’agitació interior que afecten les instal·lacions portuàries. De fet, el port de Ciutadella té un risc molt alt d´ultrapassament a tots els escenaris, ja que es tracta d´un dic rebasable. Tot i així, la resta de ports mostren un risc baix o molt baix en tots els escenaris.
— L’agitació consisteix en la variació del nivell de la mar a la làmina d’aigua abrigada i es produeix per la interacció de les ones amb els diferents elements que configuren la geometria del port. El càlcul resulta de vital importància ja que afecta la seguretat en el desenvolupament de les operacions de les embarcacions al port (atracada, estiba i permanència), i determina en gran mesura els nivells operatius d’aquestes. A causa de l’agitació, també es veuen afectades les estructures de defensa exterior, molls, proteccions, amarres, etc. En el cas de Menorca, un cop més el port de Ciutadella mostra un risc molt alt en tots els escenaris. En canvi, la resta de ports mostren riscos baixos en tots els escenaris, a excepció del port de Ciutadella interior, que en la pitjor hipòtesi mostra un risc alt al 2100.
— Quant a l’estabilitat de les infraestructures portuàries, es tracta d’un risc que depèn especialment de l’onatge, així com de l’augment del nivell de la mar, que pot afavorir l’arribada d’ones més altes. El nivell de risc és similar en tots els escenaris i, a curt termini, entre el 76 % i el 82 % dels ports tenen el risc baix, molt baix o nul. En el cas de Menorca, aquesta constant no canvia i cap dels ports analitzats tindrà problemes d´inestabilitat en els escenaris futurs.
— Per últim, amb relació a les possibilitats d’aterrament o pèrdua de calat dels ports autonòmics, si bé es tracta d’un problema conegut i recurrent en les infraestructures portuàries balears, en general el risc es mantindrà similar en tots els escenaris futurs i fins i tot podria disminuir, segons les previsions més pessimistes, donat l’augment del nivell de la mar. Aquesta tendència es confirma als ports menorquins atès que tots mostren un risc nul o molt baix a tots els escenaris estudiats.
En conclusió, es pot dir que tot i que els riscs són reals, ja hi ha mitjans tècnics per dur a terme les mesures d’adaptació necessàries per fer front a aquests problemes.
De fet, en paral·lel amb el desenvolupament d’aquest estudi, Ports de les Illes Balears, juntament amb els científics de la UPC, avança en la definició de les actuacions que, en el context del pla general, donaran resposta a les problemàtiques derivades del canvi climàtic. Tot i que cada port serà analitzat de forma específica d’acord amb les seves peculiaritats i necessitats concretes, i que cada projecte haurà de passar la tramitació mediambiental i administrativa corresponent, el pla general proposa un marc de referència per als pròxims quinze anys, en què es preveuen actuacions com:
— La millora de les condicions d’abric.
— La reorganització de miralls d’aigua ja abrigats.
— L’augment de la cota de coronació de molls i la substitució de pantalans fixos per flotants per evitar la inoperabilitat.
— L’acreixement de dics o la construcció d’elements com botaones, bermes o dics submergits per eludir el sobrepassament i millorar l’estabilitat estructural.
— La modificació de dàrsenes i contradics per millorar les condicions d’agitació interior.
— La construcció d’espigons o rampes d’arena per evitar l’aterrament.
Així, la línia que seguirà el pla és la de plantejar mesures que puguin resoldre les mancances que pugui tenir el sistema portuari balear, així com millorar i optimitzar el funcionament de les instal·lacions portuàries existents sense dur a terme ampliacions ni construir nous ports, ja que, amb la previsió necessària i la planificació de projectes específics, Ports de les Illes Balears podrà garantir l’operativitat de les seves instal·lacions i fer front als efectes del canvi climàtic de forma eficient i sostenible.
En concret, pel que fa a Menorca, l’estudi conclou que els ports estan ben preparats per afrontar el canvi climàtic, sobretot a l’horitzó 2045. L’únic risc alt o molt alt en aquest any són l’agitació al port exterior de Ciutadella i la operativitat dels molls a Addaia.
