Què feim? Cercam culpables o solucions? Ens estiram els cabells o ens asseiem a fer feina junts?… Arrel dels fets ocorreguts durant els passats dies de juny, que van desencadenar un allau de conseqüències cíviques i sanitàries i han forçat el plenari municipal que hem viscut aquesta setmana, només cal demanar una cosa: unitat d’acció!
La resolució d’un conflicte té dues parts importants: el reconeixement de que alguna cosa no s’ha fet bé i les mesures que evitaran que es torni a generar el conflicte. Durant el ple de dilluns dalt La Sala vam poder observar com la primera part tothom la té clara: demanar responsabilitats, retreure poca previsió i manca d’actuació, reconèixer que les coses no van succeir com s’esperava, repartir culpes i perdons…i fins aquí molt bé: tothom està d’acord en què no es pot repetir una situació com la viscuda enguany, i molt més pensant en que el 2022 hi haurà molta més afluència de visitants i una Qualcada com a acte principal.
Hi ha molta feina a fer, i aquí és on comença la segona part de l’equació: evitar que es torni a generar el conflicte. I hem de tenir clar que el botellot no comença as Pla, sinó en el moment en que uns pares donen permís als seus fills adolescents a anar de festa allà on no hi ha festa; i comença a les agències de viatges de Barcelona i Mallorca, que són les que venen els paquets de viatge als grups d’adolescents. S’ha de tenir en compte també quin concepte de Festes de Sant Joan volem transmetre, potser si ens centréssim en parlar dels actes protocolaris, de la història i el sentit de la festa, no seria un reclam per venir a fer botellot. Aquí hi entra una important tasca de comunicació. El Govern autonòmic s’hauria d’implicar més i posar en marxa una infraestructura específica per cobrir esdeveniments massius, si ho fa amb un partit de futbol del Reial Mallorca o amb les festes de Sant Sebastià a Palma, que ho faci amb unes festes com les de Sant Joan. Per altra banda el recompte i control de masses inclòs al Pla de Protecció de les Festes va funcionar el 2019, cal perfeccionar-lo i seguir per aquest camí.
Tenim feina d’embarc, però esteim segurs que encara hi som a temps, amb propostes en positiu damunt la taula, amb unitat d’acció, amb temps per a la reflexió però sense perdre ni un minut en divagacions. És hora de posar fil a l’agulla i anar cosint. És hora de posar les bases de com gestionarem en un futur immediat la nostra festa gran. Som-hi?
