Ariadna Vilalta és coneguda a Menorca per la seva faceta d’empresària. Però aquesta catalana, propietària de l’agència de comunicació Driven Associates i cara visible de Hats&Horses, té una altra vessant professional, fins ara desconeguda per la majoria de nosaltres, la de sex coach. Per als que desconeixeu aquest terme, els sex coachsón professionals que ajuden a millorar la vida sexual de la parella.
– Quina és la feina d’una sexòloga?
– No sóc exactament sexòloga – i riu-; estava estudiant psicologia i la meva parella m’insistia en el tema de les formacions especialitzades. Psicologia és molt ampli i no tenia clar quina part m’agradava més (sí la quina no m’agradava, com sempre), i vaig decidir provar el curs que em van suggerir al Regne Unit, de sex coach. Hi ha diferents modalitats, escoles… en general, aquesta disciplina te com a objectiu millorar la vida sexual de la parella, mentre que la sexologia s’enfoca a pal·liar trastorns, disfuncions o malalties sexuals.
– Quin és el perfil de persona que acudeix a la teva consulta? Solen ser parelles?
– Principalment m’he centrat en les dues pàgines que escric a la revista Viva la vida del grup RBA. Al marxar a viure a Regne Unit no he tingut temps de pensar si volia obrir consulta pròpia.
A España la gent encara no està massa oberta a parlar de temes així, si encara ens costa dir que anem al psicòleg, imaginat a un sex coach!
Es cert que les dones estem més obertes a parlar d’això. I m’encanta. Al cap i a la fi, som les grans oblidades del terreny sexual.
– Llavors, continua sent tabú el tema del sexe?
– sí, definitivament. Sovint amaguem les converses sexuals darrera de modes com el satisfyer o el tuppersex. De nou, les dones som més propenses a, sigui mitjançant teràpies de diferents tipus (naturals, psicològiques, d’amigues…) a parlar del què ens passa. Al sector masculí li costa més.
– Creus que estem educats sexualment?
– A l’escola hi passem de puntentes: les presentacions i orientacions sexuals són en grup, és a dir genèriques; a casa es parla més però sovint oblidem que, tot i que els pares ara son més enrollats i amics, segueixen sent pares.
Afortunadament, amb tots els temes de no-gender (de gènere) actuals s’està obrint el món, conceptes i termes sexuals. Suposo que es un procés que hem de passar.
Quan estudies sex coaching t’adones de la gran quantitat d’herència d’anys, inclús de segles, portem a sobre que, afortunadament, en els últims temps estem deixant enrere.
M’encanta veure que a Netflix tenim series franceses com Sexify on el tema argumental és l’orgasme femení, per fi!! O altres sèries, també franceses, on es parla del sexe virtual.
– Quines coses sí i quines no dintre d’una relació sexual sana?
-Tot el que mantingui el respecte i la dignitat entre les parts sí; però aquesta pregunta és molt delicada de contestar perquè hi ha milers de matisos. Per exemple, quan dic res no estic defensant persones que transgredeixen la llei, d’aquí que afegeixi respecte i dignitat. No es poden considerar ni tolerar abusos com per desgracia seguim veient i som coneixedors.
Però, deixant apart la part criminal i penal, no es tracta de jutjar els gustos de les persones en el terreny sexual. Hi ha gran varietat de plaers que a la població en general ens semblarien extravagants, en canvi si a les persones implicades no els fa mal, psicològicament parlant, s’ha de respectar les decisions de les persones; si tens una parella que li agraden els trios o que el/la lliguin i a tu no t’agrada, NO has de participar en les seves fantasies ja que pot perjudicar-te. Si t’agrada no t’has d’avergonyir, sempre i quan a les parts us aporti satisfacció, felicitat i complicitat.
– Amor sense sexe? Sexe sense amor?
– Ambdues, així com amor amb sexe. Hi ha parelles que s’estimen moltíssim i decideixen no tenir sexe; de nou, si és quelcom que satisfà ambdues parts és totalment respectable. Un pacte que pot evolucionar i canviar, segurament.
Sexe sense amor: imprescindible assumir-ho. El sexe es biològic, una part animal nostre, i no té res a veure amb l’amor que és més químic i peculiar de sentir i experimentar. El tabú d’haver d’estar enamorats per tenir sexe, especialment les dones, ens l’hem de treure de sobre. Pots tenir sexe, passar-ho bé, gaudir, però no ha de ser res més que això, no hem d’anar més enllà.
– Té edat el sexe?
– Sens dubte, té una edat legal en quant a menors i aquí hi ha una gran feina a desenvolupar perquè és molt trist que encara avui en dia els pobres nens i nenes pateixin abusos d’aquest tipus.
En quant a edat adulta, CAP! És fantàstic sentir que molta gent gran encara gaudeix del sexe, a la seva manera i adaptat a les seves necessitats. Com he dit, es tracta d’això, de gaudir de la nostra sexualitat. És genial que la gent gran també s’hagi decidit a parlar de la seva etapa sexual!
– Coneixem prou el nostre cos com per a gaudir d’unes relacions sanes i satisfactòries?
– Sovint no. Necessites experiència i obrir la ment per conèixer què t’agrada, quins territoris pots explorar. Fins fa uns anys parlar obertament d’això era complicat, tot i que hi ha hagut cicles: els anys seixanta i setanta van ser revolucionaris, però en la època dels grecs i romans ho eren prou més.
– Creus que el desig sexual és exclusiu del sexe masculí? Estem les dones encara encorsetades?
– No, les dones hem reivindicat el nostre lloc i ja parlem de tot, sabem què ens agrada i estem disposades a buscar-ho. L’últim graó que ens queda és el moral, a vegades la part psicològica encara ens passa factura, i l’hem de superar. També tenim la part maternal, que això sovint ha suposat barreres a l’hora de sentir aquesta llibertat que l’home tenia fins ara. Però estem cada vegada més a prop de ser completament iguals!
Entrevista feta per Mary Moro
