El Govern de les Illes Balears ha valorat i defensat l’aplicació de noves mesures i fons extraordinaris de suport financer del Govern de l’Estat a les comunitats autònomes, tal com s’havia reclamat, per continuar contribuint a la recuperació social i econòmica davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), reunit ahir dimecres mitjançant videoconferència, encapçalada per la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, i que ha comptat amb la participació de la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez.
La reunió del CPFF, que ha reunit l’equip del Ministeri d’Hisenda i els consellers d’Hisenda de totes les comunitats autònomes, ha tractat el manteniment de la suspensió dels límits de dèficit, deute i regla de despesa per a 2022, l’aportació de fons estatals extraordinaris en el projecte de Pressuposts Generals de l’Estat (PGE) per a 2022, tant en el sistema de finançament autonòmic per a 2022 com per a compensar els ingressos pendents de la liquidació de l’IVA de 2017 a totes les comunitats, i el criteri de repartiment del fons estatal extraordinari Covid de 2021 per a les comunitats autònomes, fons ja dotat als PGE vigents de 2021.
D’una banda, el Govern ha mostrat suport a la proposta de mantenir per a 2022 la suspensió dels límits de dèficit, deute i regla de despesa, com ha passat en els anys 2020 i 2021, una mesura que s’emmarca en el context derivat de la pandèmia i en la decisió de la Comissió Europea de mantenir activada la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement per tal de dotar a les administracions públiques de major flexibilitat per afrontar la recuperació posterior a la crisi provocada per la COVID-19.
Malgrat la suspensió de les regles fiscals, el Ministeri d’Hisenda també planteja per a 2022 unes taxes de dèficit “de referència”, com ha passat enguany, per a les administracions públiques. En el cas de les comunitats autònomes, aquest nivell de dèficit orientatiu per a 2022 és del 0,6% del PIB. En el conjunt de les administracions, el Govern d’Espanya estima un dèficit públic del 5% del PIB per a 2022 a Espanya.
Pel que fa al sistema de finançament autonòmic, el Ministeri ha comunicat un increment global dels recursos per a les comunitats per a 2022 per dos motius. D’una banda, la recuperació econòmica elevarà la previsió de recaptació tributaria i suposarà un augment de les bestretes a compte. I d’altra banda, també es preveu una aportació extraordinària global d’uns 3.900 milions a les comunitats als PGE 2022 amb l’objecte de pal·liar l’impacte negatiu de la liquidació de 2020, any al qual es va mantenir el nivell de recursos del finançament autonòmic malgrat la caiguda real dels ingressos, com a mesura de suport a les comunitats per fer front als efectes més immediats de la COVID-19.
Per a 2022, d’altra banda, i en relació als ingressos pendents de la liquidació de l’IVA de 2017 a les comunitats, el Govern d’Espanya preveu habilitar una partida global d’uns 3.100 milions de fons extraordinaris en el projecte de Pressuposts Generals de l’Estat per a 2022 per abonar les quanties pendents a cada comunitat, una mesura que, segons ha informat la ministra, s’aplicarà a totes les comunitats, per tal de resoldre el problema originat per un canvi normatiu l’any 2017 en el Sistema d’Informació Immediata de l’IVA.
Així mateix, i en relació a l’exercici actual, el Ministeri ha confirmat el repartiment del fons extraordinari Covid de 2021 a les comunitats, dotat amb 13.486 milions, mitjançant un proper acord al Consell de Ministres, per tal de contribuir a pal·liar l’impacte de la pandèmia en les finances públiques i que serà distribuït en funció de la població ajustada, a partir d’una consulta ministerial prèvia a les comunitats.
La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha valorat aquestes “noves passes” i ha defensat al si de la CPFF la necessitat de continuar amb aquestes mesures de recolzament a les comunitats, tal com s’havia reclamat i en línia amb altres fons habilitats des de l’inici de la pandèmia. Així, ha destacat que “la importància d’aquest suport financer del Govern d’Espanya, així com la gestió responsable que fem com a comunitat, donades les necessitats de despesa causades per la pandèmia”.
La consellera Rosario Sánchez també ha incidit en la necessitat d’abordar el debat sobre l’adopció de mesures específiques per a les comunitats amb un elevat nivell de deute generat per un infrafinançament, com és el cas de les Balears, i també en la reclamació del desplegament total del Règim Especial de les Illes Balears (REIB), incloent la tramitació i aprovació del règim fiscal, ja que ha de contribuir a actuar com a “palanca” per a la reactivació i la millora del model econòmic de les illes i incentivar tant la inversió pública com la dels sectors empresarials.
