El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora, han presentat, aquest dijous, el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural de s’Albufera des Grau i el Pla de Gestió Costa Est de Menorca de la Xarxa Natura 2000. El document serà aprovat el proper dilluns pel Consell de Govern.
El Pla de Gestió Costa Est de Menorca inclou set espais de la Xarxa Natura 2000 que passaran a ser considerats Zona Especial de Conservació (ZEC). Sumen un total de 10.102 hectàrees, de les quals 2.897 són marines. Atès que una part significativa dels llocs Natura 2000 de la Costa Est de Menorca coincideixen amb l’àmbit del parc natural, el PRUG i el Pla de Gestió s’han unificat en un sol document. Mir ha destacat, en aquest sentit, que «l’aprovació conjunta amb el PRUG del Parc natural de s’Albufera des Grau cobreix una mancança històrica pel que fa a la regulació de l’ús públic i la gestió del parc».
El pla de gestió i PRUG s’estructura en tres grans blocs principals: un bloc descriptiu sobre hàbitats, especies i elements clau presents en aquesta unitat de gestió; un segon bloc dedicat a criteris de gestió, mesures i accions que s’haurien d’aplicar per tal de millorar l’estat de conservació de tots aquests hàbitats, espècies i elements clau; i, finalment, un bloc dedicat a normes reguladores, les quals són d’obligat compliment tant per les administracions com per la ciutadania.
El document disposa de quatre annexos, un sobre l’estratègia de comunicació i les mesures d’impuls a la qualitat de vida a l’àmbit del parc natural; un sobre els criteris bàsics que ha de contenir el futur pla sectorial d’aprofitament pesquer de l’àmbit del parc natural, el qual ha d’aprovar l’administració competent en matèria de pesca; un sobre cartografia específica dels llocs Natura 2000 i un darrer annex sobre cartografia específica de l’àmbit PRUG.
Pel que fa al bloc d’hàbitats, espècies i elements clau, cal destacar que la zona acull poblacions d’espècies altament amenaçades com ara la baldritja balear o virot (Puffinus mauretanicus), el milà (Milvus milvus), l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), el socarrell bord (Carduncellus balearicus), el dafne menorquí (Daphne rodriguezii), la malva i la veça menorquina (Malva micans subesp. Minoricensis i Vicia bifoliolata), l’api d’en Bermejo (Apium bermejoi) o la falguera aquàtica (Marsilea strigosa), entre d’altres. L’àmbit marí inclou elements destacats com ara esculls barrera de posidònia, extensos herbassars d’algueró (Cymodocea nodosa), fons de maërl i coves submarines d’alt valor ambiental.
En l’àmbit terrestre, el pla preveu la delimitació física d’elements clau com ara dunes, zones humides, o basses temporals; el control d’espècies invasores; la restauració de zones degradades ocupades per hàbitats d’interès comunitari; l’estudi i anàlisi de la xarxa de camins i vials per tal de millorar-ne l’ordenació, entre d’altres.
En l’àmbit marí, el pla preveu elaborar un estudi per tal de millorar l’actual zonificació de l’activitat de fondeig, amb la finalitat de valorar la necessitat de crear noves zones de fondeig regulat. En matèria hidràulica, el pla preveu fer un seguiment del compliment del Pla Hidrològic de les Illes Balears en relació als equips autònoms de depuració, promoure la delimitació del Domini Públic Hidràulic i fomentar els sistemes de recollida i reutilització de pluvials, entre d’altres mesures.
Pel que fa al bloc normatiu, cal destacar la regulació dels aparcaments a l’àmbit PRUG. Es contempla, també, la regulació de les instal·lacions nàutiques de temporada i de l’activitat de busseig autònom; la regulació de l’activat pesquera professional damunt fons de maërl; la regulació de la caça i de l’activitat agroramadera; l’establiment de criteris d’intervenció a l’entorn dels torrents, especialment pel que fa a l’ús de maquinaria; o la prohibició de fondejar damunt els herbassars d’algueró, espècie protegida per la normativa estatal i per convenis internacionals de vital importància per l’ecosistema marí.
Durant el procediment d’informació pública es van rebre 24 al·legacions per part de sis entitats i particulars, de les quals 14 van ser estimades totalment o parcialment.
