La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha plantejat avui, en el si de la XXIV Conferència de Presidents de les comunitats autònomes, la necessitat de resoldre l’infrafinançament actual de les Illes Balears i de fer front al repte demogràfic que du implícita la superpoblació de la nostra comunitat autònoma, que és la que més ha crescut en els darrers anys.
El repte demogràfic
El fet insular de les Balears i la configuració del seu model econòmic, molt enfocat al turisme, implica un repte demogràfic «que ha de ser afrontat», ha indicat Armengol. Per això, tal com ha destacat, les Illes necessiten que l’Estat actuï sobretot en tres aspectes: amb inversions en serveis bàsics com la depuració d’aigües o l’accés a l’habitatge públic; amb un model de finançament que garanteixi que arriben recursos per atendre la demanda de serveis públics, i amb una aposta en inversions en diversificació, a través de fons com els Next Generation europeus.
La presidenta ha il·lustrat amb dades l’augment de població que han experimentat les Balears en els darrers anys: «des de l’inici de segle, la nostra població ha crescut de mitjana un 39 per cent, més del doble que la mitjana estatal i s’ha quasi duplicat a Formentera i Eivissa». Aquest fenomen, juntament amb la dependència d’un model econòmic basat en el turisme, ha dit la presidenta, «repercuteix clarament sobre la nostra societat, multiplicant la pressió damunt els serveis públics, aprofundint la petjada humana sobre un medi ambient fràgil, exprimint recursos naturals tan escassos com l’aigua i, per descomptat, disparant la pressió sobre la ciutadania i la seva qualitat de vida».
Per això, la cap de l’executiu ha insistit en la necessitat d’una reforma del sistema de finançament autonòmic que tengui en compte aquesta realitat: «és necessari que la comunitat que més aporta al model de finançament sigui tractada de manera justa i no relegada a la vuitena o novena posició a l’hora de rebre», ha dit, tot reclamant un sistema regit pel criteri d’ordinalitat i una dotació adequada a les necessitats reals d’una població que creix.
Repartiment just dels fons europeus
D’altra banda, Armengol ha subratllat l’oportunitat que suposa per a les Balears l’arribada de fons europeus per tal d’avançar en la diversificació del nostre model econòmic. La presidenta ha defensat que el repartiment de fons entre les comunitats sigui coherent amb la seva essència. De la mateixa manera que Europa ha destinat un import més elevat als països més afectats per la pandèmia, la presidenta ha demanat que el seu repartiment entre les comunitats autònomes doni prioritat a les més afectades per la crisi econòmica i social que ha provocat la pandèmia i que, igualment, «prioritzi els territoris amb més debilitats estratègiques i més fràgils en el seu context ambiental». En tot això, «les Balears som prioritàries», ha conclòs.
Així mateix, la presidenta ha recordat que durant la darrera crisi econòmica les Balears foren una de les locomotores que varen reactivar l’economia i generar ocupació per a ciutadans de tot l’Estat. Ara, ha indicat, «és l’hora que l’Estat doni suport a la comunitat on més ha caigut el PIB durant l’any passat», amb un 24 %, més del doble que la mitjana estatal, precisament per la manca de diversificació del seu model econòmic.
Finalment, ha recordat que és necessari que l’Estat aporti fons als projectes en matèria d’investigació, desenvolupament i innovació i que atengui les necessitats de modernització tecnològica de les nostres empreses tradicionals, per assolir una diversificació que és «necessària». En aquest sentit, ha recordat la importància que té per a les Illes que «el Règim Especial desenvolupi d’una vegada la part fiscal compromesa, ja que ha de reduir les barreres logístiques i els sobrecostos de la insularitat».
Certificat COVID
Durant la reunió de presidents autonòmics amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, també s’ha tractat sobre l’evolució actual de la pandèmia a l’Estat i els instruments de què disposen les comunitats per aplicar mesures per contenir els contagis. En aquest punt, la presidenta ha reclamat que l’executiu posi al servei de les autonomies el certificat COVID, per tal que puguin implementar respostes específiques amb les quals fomentar la vacunació i, a la vegada, garantir la seguretat en les activitats socials i econòmiques.
Armengol ha destacat que per a les Balears és «fonamental» poder disposar del passaport COVID, per tal de garantir que els controls de seguretat també són efectius amb els viatgers internacionals. En el cas de les Illes, la implantació d’un certificat autonòmic per controlar els accessos en alguns espais interiors, com fan altres comunitats, no és suficient, ja que exclou els estrangers i per tant també els milers de turistes que durant l’estiu són a les Illes Balears. Per aquest motiu, la presidenta ha insistit en la necessitat que el passaport COVID, que ja existeix a Europa, pugui ser utilitzat per controlar l’entrada a determinades activitats: «és el moment de fer el pas que estan fent altres països i emprar aquesta eina clau per a la mobilitat europea també per a garantir la reactivació segura i completa de totes les activitats i, també, fomentar la vacunació de la població, sobretot, la més jove», ha conclòs.
Finalment, la presidenta del Govern ha posat en valor la cooperació, el diàleg, les solucions compartides i la resposta descentralitzada adaptada a cada territori, posats en pràctica durant la pandèmia. En aquest sentit, ha apostat per continuar per aquest camí i reforçar els espais de diàleg multilateral com la Conferència de Presidents, tot proposant que aquesta es converteixi en un òrgan de debat i decisió permanent, regulat i amb una periodicitat obligada que «ens reuneixi més d’una vegada l’any i més enllà de les necessitats conjunturals».
