Toni Juaneda Cabrisas (1964) ha presentat recentment la seva dimissió com a regidor de l’Ajuntament de Ciutadella. Fa dos anys fou la gran esperança del PP per recuperar la batlia, però uns resultats molt pobres van col·locar a Juaneda i al seu partit al capdavant de l’oposició. Ara, dos anys després d’aquella data, Juaneda deixa de ser regidor i posa punt i final a una llarga carrera política, que l’ha portat dalt de tot però que també li ha mostrat la part més fosca i desagradable d’aquest món. El seu balanç, diu, és positiu.
- Per què dimiteix ara?
- Perquè he valorat que ja duc prou anys, que la meva perspectiva i projecció política de cara a futur no té molt recorregut, i que ja he fet tot allò que havia de fer. He exercit dos anys de regidor i m’ha agradat molt, però crec que el meu temps ja ha passat, i renuncio a l’aspiració que vaig tenir de ser batle.
- Se’n va a meitat de mandat. No creu que les persones que el van votar ho van fer per a què fes una feina durant quatre anys?
- Ho entenc perfectament i sé que és així. Ningú no te vota pensant que no esgotaràs el mandat. Ho assumeixo. Però existeix també la possibilitat de prendre la decisió que jo he pres, i assumeixo el cost que pugui suposar haver decepcionat a algú, que sé que ho hauré fet. Per altra banda, però, he rebut molts missatges de respecte a la decisió, i açò me dóna la satisfacció de que moltíssima gent entén que després de tants anys, hagi decidit posar fi a la meva carrera política. Crec que en general, s’entén i s’admet. Però respecto qualsevol opinió, i tenc clar que alguns s’hauran sentit decepcionats com a votants o simpatitzants.
- Vostè ha estat governant i a l’oposició. Què desgasta més?
- Fins fa dos anys no havia exercit mai a l’oposició. En el cas de l’Ajuntament de Ciutadella, aquesta tasca té dues vessants. Per una banda, la part de control de l’acció de govern, que desgasta perquè és un poc frustrant. El sistema de partits i la dinàmica política general fa que moltes coses no es puguin acordar, i sents que la feina com a oposició no serveix per a gaire cosa en el sentit de convertir la teva feina en realitzacions concretes, cosa que gestionant sí s’aconsegueix. En aquest sentit he tingut molta més satisfacció pel que fa a gestió estant al govern que no a l’oposició. Per altra banda, ser regidor té una altra component més representativa i protocol·lària, de representació dels ciutadans a actes i esdeveniments que estan molt arrelats a Ciutadella, i açò m’ha donat molta satisfacció i és de les coses més polides que he viscut en política.
- Algunes persones dins el seu propi partit esperaven per part seva una oposició més dura i agressiva.
- Sí he percebut que a alguna gent del PP li hagués agradat que exercís una oposició més dura i agressiva. Però açò va amb les conviccions, i ho vaig dir al meu discurs de presa de possessió com a regidor, que mai no seria un obstacle ni faria una oposició per posar pals a les rodes de les feines del govern, que intentaria pactar totes les coses que fossin possibles… L’estil i el to d’oposició va amb la convicció i amb el tarannà. Hi ha gent que té un to i un estil més dur i agressiu, i altres que no. Jo me considero del perfil moderat, dialogant i pactista, sobretot estant a un govern municipal, on moltíssimes coses es poden acordar. Som conscient, però, que hi ha gent que ha trobat a faltar contundència, duresa i agressivitat.
- Davant aquesta actitud seva que vostè qualifica de dialogant i pactista, quina resposta ha rebut per part del govern?
- He tingut la sensació que, quan els interessava, l’equip de govern ens cercava per arribar a acords. Però quan no els interessava, no han estat massa flexibles ni han fet res per arribar a acords. He trobat a faltar voluntat real de pacte.
- I ha aconseguit alguna fita des d’aquesta voluntat dialogant de la que estigui satisfet?
- No moltes, és cert, però per exemple, amb el tema de la pandèmia vam consensuar un pla d’actuació. Noltros érem molt més ambiciosos, sobretot amb la quantitat de doblers que crèiem que es podia invertir. L’Ajuntament té un superàvit molt important i molts doblers al banc que no empra. Tot i açò, vam aconseguir aprovar per unanimitat un pla d’actuació contra la Covid a Ciutadella, que per noltros va quedar curt. La gent va percebre bé aquest acord i crec que vam oferir un bon exemple.
- Mirant cap enrere, ha valgut la pena estar en política?
- Moltíssim. Haver-me dedicat a la política ha condicionat la meva vida en general i ha format el meu caràcter. M’ha mostrat a ser més tolerant, a pair segons quines situacions difícils, perquè la política m’ha posat davant situacions complicades que he hagut d’aprendre a superar. M’ha format el caràcter cap a bé, m’ha fet més social, dialogant i obert. I també m’he trobat a moltíssimes persones. Moltes que valen molt la pena, unes quantes que són amics per sempre, i també alguna gent sense escrúpols, gent dolenta, que per un objectiu polític és capaç de trepitjar als demés. Però en general, el balanç és molt positiu.
- Amb quina experiència d’aquests anys de vida política es quedaria?
- En cada cas he gaudit de coses diferents. La part de regidor, tot i estar a l’oposició i ser una situació difícil, l’he trobat molt polida. La proximitat amb la gent i el paper de representació dels ciutadans de la teva ciutat fa que sigui una experiència satisfactòria. Me va agradar molt també ser director insular de l’Administració de l’Estat, però malauradament me’n vaig haver d’anar abans d’hora i per la porta de darrera, i aquesta és l’espineta que tenc clavada en la meva vida política, juntament amb no haver pogut ser batle de Ciutadella.
- Precisament la seva dimissió com a director insular de l’Administració de l’Estat a Menorca és un dels fets més mediàtics de la seva carrera política. Ha superat vostè aquest moment?
- Vaig dimitir perquè vaig complir un codi intern del partit que establia que si eres imputat, havies de deixar el càrrec públic. Me va saber molt greu, perquè jo sabia que no tenia cap responsabilitat. Era una època en què s’investigaven molts casos de corrupció i a mi em va agafar pel mig. L’ona expansiva d’altres casos molt més importants i mediàtics em va ferir i em va arrossegar cap a aquesta situació indesitjada i indesitjable de respondre d’una sèrie d’indicis que es va demostrar que no eren res. Aprofito per explicar que em van imputar, vaig complir el tràmit i vaig estar davant el jutge i el fiscal responent a les seves preguntes, i des d’aquell dia mai més no en vaig tornar a saber res ni mai més ningú no va tornar a xerrar amb mi d’aquest cas, el Cas Over. Quan se’m va plantejar la possibilitat de ser candidat a batle de Ciutadella, vaig demanar en quina situació processal estava per decidir si donava la passa o no. Vaig fer un escrit al jutjat en aquest sentit, i la meva sorpresa indignant fou que el jutjat contestà que feia tres anys que ja no estava imputat i que no s’havien recordat de comunicar-m’ho. He viscut sis anys una situació gens agradable, i ningú no em va dir que ja no estava imputat? Tal vegada algú hauria de respondre per aquest fet… Però bé, després ho vaig deixar anar i em vaig rehabilitar políticament presentant-me a les eleccions municipals de Ciutadella.
- Creu que aquesta imputació, encara que ja no estigués en vigor, li va passar factura a les eleccions de 2019, i que algú no el va votar pel fet que hagués estat davant el jutge?
- Estic convençut que hi ha una part de l’opinió pública que, encara que la justícia te desimputi, pensa que si et van imputar és perquè havies fet alguna cosa malament. La gent tendeix a pensar que no t’han trobat res però que alguna cosa devia haver-hi. Sí que aquest fet pot haver condicionat algú i que no m’hagi votat, però jo vaig confiar que si es feia públic que ja no tenia responsabilitat davant la justícia, molta gent ho valoraria positivament. Però sí, aquesta situació em pot haver costat algun vot.
- Vostè fou assessor de Jaume Matas quan ell era ministre de Medi Ambient, i el propi Matas fou un dels seus principals valedors i li donà càrrecs de responsabilitat també al Govern balear. Què sent quan veu com ha acabat qui fou un dels seus padrins polítics?
- El meu pare polític va ser Joan Huguet, que el 1995 em va incloure a la seva llista al Consell com a nombre 2. Aquí va començar la meva carrera política, i pel camí em vaig trobar en Jaume Matas, qui va creure en mi. Me vaig sentir molt valorat per ell, i vam passar tres anys junts al Ministeri. Li he estat i li estic molt agraït, independentment que després hagi tingut aquest recorregut judicial. D’alguna manera em decepciona, m’estimaria més que no hagués passat tot açò, però segueix tenint una bona consideració cap a Jaume Matas com a polític en aquell moment, i l’apreci personal a una persona que va confiar en mi i amb qui en un moment vam tenir una relació estreta que després es va distanciar i refredar perquè cadascú va seguir el seu camí. Ell està responent davant la justícia.
- Seguirà com a afiliat del Partit Popular?
- Sí, ho seguiré essent. La política de primera línia sí s’ha acabat.
- Vostè es declara defensor d’una política dialogant, de mà estesa i pactista, però precisament la política actual sembla que no va per aquest camí. Com valora el moment polític actual?
- Sempre he valorat que a tots els nivells polítics es pacten molt poques coses, i crec que es podria pactar molt més. Açò és culpa del sistema de partits. Tenc clar que per a qui està a l’oposició, pactar amb qui governa és un gest bo per als ciutadans però no per al partit, perquè quan pactes amb algú que governa, d’alguna manera l’estàs afavorint facilitant-li la gestió. El sistema de partits no tolera bé aquesta situació. Al principi de la meva carrera, em donaven una iniciativa d’un partit de l’oposició, i si jo veia que era interessant plantejava al grup votar a favor. Llavors em contestaven que cerqués qualsevol argument que ens servís per votar en contra. Me sorprenia en la meva joventut i inexperiència. Ara ho entenc un poc més, cosa que no vol dir que em sembli bé. No es pacta gairebé res, només les coses de repartiment de càrrecs, i es troba molt a faltar. Es fa una política molt partidista per totes les parts.
- És molt trist haver d’assumir que un partit pensa primer en allò que el beneficia a ell i no en el bé de la ciutadania…
- Sí, i és per culpa del sistema de partits. Hi ha altres sistemes on et deus menys als partits, on el polític respon més personalment. Estem cansats de veure al Parlament britànic, per exemple, votacions on no hi ha disciplina de partit. Aquí no ens fuig cap vot als càrrecs públics dels partits d’Espanya, tothom disciplinadament vota allò que diu el líder o la majoria. El ciutadà tolera molt malament la brega i la bronca política, i en canvi rep molt bé l’acord, el pacte i anar a una. És curiós, perquè sembla que els partits haurien d’actuar per allò que la gent percep en positiu, i no passa així.
- Jo gosaria a dir que precisament ara mateix passa tot el contrari. No veig predisposició a acordar i pactar enlloc…
- Així és. Es fa una política molt partidista, i és una llàstima.
- Vostè ha estat temptat mai de rompre la disciplina de partit?
- He pogut estar en desacord amb decisions, però he acceptat la majoria. Com a regidor m’he vist en situacions de tenir una postura diferent a la que defensaven la majoria dels meus regidors, o fins i tot quedar-me sol, però ho he acceptat i no he arribat a l’extrem de tenir un problema de consciència. Acceptes la decisió de la majoria i tires cap endavant igual. Hi ha hagut moments puntuals d’incomoditat, sí, però si tu haguessis d’estar sempre cent per cent d’acord amb un partit polític, no duraries ni dos minuts. El PP és un partit amb un ampli espectre ideològic.
- Imaginem que ve algú i li diu que es vol ficar en política. Vostè li recomanaria?
- De fet, jo vaig intentar que la meva filla estudiés Ciències Polítiques i no ho vaig aconseguir. A tothom qui puc li recomano que s’hi fiqui, però sempre em contesten que no volen. Jo ho recomano molt i a qualsevol, és una experiència que et posa al lloc del governant. La classe política està molt injuriada, per mi injustament, perquè hi ha milers de càrrecs públics honestos. A Menorca hi ha pocs bons gestors d’allò públic i també molts pocs polítics amb formació. Necessitaríem gent que s’hi dediqués i es formés. Jo som partidari de que els polítics han de durar molts anys, perquè a mesura que agafen experiència són molt més útils a la societat. Som partidari de polítics de llarga carrera i llarg recorregut.
- Aquesta és una afirmació una mica contra corrent…
- Som partidari de dues coses que ara mateix són impopulars: el bipartidisme, perquè crec que ha donat molta estabilitat, i de la professionalització matisada de la política.
- A quins tres polítics convidaria a degustar un dels seus famosos arrossos a la cova de Sa Nacra?
- El meu criteri per organitzar aquest arròs seria que els convidats fossin polítics, de diferents partits, a qui els agradi disfrutar i que tenguin una relació estreta amb mi. Els convidats serien Miquel Company, actual conseller del Govern balear, Rosa Estaràs, eurodiputada, i Ramon Orfila. PSOE, PP i PSM. Tres visions diferents. Crec que sortiria una conversa política molt interessant, perquè són tres persones moderades i amb capacitat d’arribar a acords.
