L’enrevessada història taxonòmica dels cítrics cultivats (la majoria són espècies híbrides creades per l’home) fa que voler parlar del mandariner en general sigui llarg. Per açò, primer parlarem del que actualment es coneix com mandariner mediterrani (Citrus x deliciosa). Se li dónat aquest nom perquè hi ha evidències que er es va originar a la Mediterrània a partir d’un creuament (hibridació). Els seus progenitors no estan clars, els estudies genètics apunten a un altre mandariner (C. reticulata) i l’aranja grossa (C. maxima).
Els seus orígens se situen a començaments del segle XIX a Itàlia, d’allà s’estengué a tota la Mediterrània i posteriorment cap a altres regions del món, entre elles l’extrem orient (d’on són originaris la majoria de cítrics) on aquest mandariner no era conegut fins aquell moment. La planta és fàcil de reconèixer. És un arbre relativament petit amb la vegetació espessa (ramificació abundant), les fulles llargues i estretes, de color verd fosc. La olor que desprenen aquestes és també inconfusible, penetrant i intensa, agradable. Els fruits solen ser relativament petits amb la pell prima, fina i lluent, tenen el mateix aroma intens que les fulles i també tenen bastants de pinyols.
Amb el llimoner (C. limon) és un dels cítrics millor adaptats al clima mediterrani. Tolera bé la sequera i les temperatures elevades. Pel seu elevat contingut en olis essencials es veu poc afectat per les plagues que ataquen altres cítrics, com el minador de les fulles o la mosca mediterrània. Per aquestes mateixes qualitats aromàtiques s’ha emprat, i s’empra, en la fabricació de perfums (com l’aigua de colònia) o per aromatitzar licors.
Fins a l’arribada dels mandariners moderns (principalment les clementines), els quals es consideren creuaments entre aquesta mandarina antiga i el taronger dolç (C. sinensis), aquest era l’únic mandariner que es cultivava a l’illa. Actualment ja no es troba en els circuits comercials com arbre de fruita, només en queden exemplars aïllats en horts antics.
És un dels fruiters tradicionals amb risc de desaparèixer. El fruit petit i la presència de pinyols no l’afavoreixen. Tanmateix, el seu aroma intens i fresc és molt millor que el de les mandarines modernes.
