L’estudi, publicat a la revista ‘Royal Society Open Science’, ajuda a predir quines espècies d’abelles són capaces d’adaptar-se a un ambient cada vegada més urbanitzat o canviant. Existeixen més de 20.000 espècies d’abelles a tot el món, però no totes responen de la mateixa manera a les pressions mediambientals. Mentre que algunes espècies estan reduint les seves poblacions dràsticament, d’altres estan prosperant en ecosistemes humanitzats.
Té la mida del cervell alguna cosa a veure en aquestes diferències d’adaptació?, es pregunten els científics. “Per sobreviure en una ciutat cal ser molt llest, cal adaptar-se a paisatges complexos i canviants per localitzar flors i zones de nidificació. Per això, si les abelles amb cervells més grans són les que tenen més habilitats cognitives, sabem que seran les que millor s’adaptaran a la urbanització o a altres condicions canviants”, explica Ignasi Bartomeus, investigador de l’Estació Biològica de Doñana del CSIC.
Invertir en teixit cerebral és costós, de manera que només té sentit quan reporta un benefici. Estudis anteriors ja van confirmar que les espècies que requereixen una major demanda cognitiva –per exemple, abelles especialitzades que necessiten localitzar recursos florals particulars– han evolucionat fins a adquirir cervells més grans. “Queda molt per entendre encara, tan sols estem començant a entendre l’enorme capacitat que tenen els petits cervells de les abelles”, conclou Daniel Sol, del CREAF.
