No és cosa nova que els joves vulguin cercar feina per l’estiu. Però, és nou que no en puguin trobar?
Al temps dels nostres avis, i fins i tot dels nostres pares, no era difícil que els menors d’edat -normalment entre 14 i 15 anys- entressin a formar part del món laboral. En aquell temps a Ciutadella hi havia moltes fàbriques de sabates, molts adolescents aprenien l’ofici des de molt joves, ja que el trobar feina no era un problema per la gran demanda que hi havia. Avui en dia tot ha canviat molt, la indústria ja no és la mateixa i les lleis tampoc, gairebé tota l’economia de Menorca gira entorn al turisme.
“Molta gent viu del que guanya pels estius” em van dir una vegada, i els joves són l’exemple perfecte respecte a aquesta afirmació. Ningú més que ells necessita els doblers de l’estiu per a que per l’hivern es puguin concentrar en els estudis i pagar les despeses de viure a fora sense preocupar-se, però, si després de l’estiu tens que mudar-te de ciutat per continuar la teva formació i encara ets menor d’edat, no creus que hauries de tenir el mateix dret de poder tenir un “treball d’estiu”?
Com a adolescent que sóc, molts amics meus sempre que quedem a prendre cosa, surt el tema de que a on van demanar feina ja no els han telefonat més o que simplement en dir la seva edat ja no els interessa. Són pocs els menors d’edat que aconsegueixen feina, a més a més les lleis tampoc els hi posen gens fàcil, ja sigui perquè necessiten una autorització especial per poder treballar, on han de firmar els pares o tutors – per la prohibició de treballar en horaris nocturns – o fins i tot el simple fet de no poder treballar si s’és menor de 16 anys.
El que passa és que aquests menors d’entre 16 i 18 anys necessiten els doblers per pagar els estudis, carreres universitàries, el pis d’estudiant, les seves necessitats… Ja que sobretot en aquests temps de pandèmia, i la crisi econòmica que això suposa, molts joves han de donar un cop d’ajuda als pares amb el tema econòmic.
De cada vegada més, la formació acadèmica s’està convertint en una despesa i no en una inversió. Els doblers que poden aconseguir en un estiu poden ajudar a construir el futur dels joves que els guanyen, i amb això també el del món.
El costat obscur del problema:
Com he dit abans, les lleis de protecció als menors poden jugar en contra d’aquests, això ens assegura una jove de 17 anys que no atura de deixar el seu currículum per allà on pot: “Per començar hi ha una llei de protecció de menors per la qual l’empresa que vol contractar a l’adolescent ha de pagar una assegurança, que per cert no és gens barato, i això ja és un gran desavantatge per noltrus, i ho és encara més si li sumam la crisi econòmica que estem vivint ara. Si no hi hagués crisi tal vegada s’ho plantejarien.”
Un fet curiós: la jove ens conta que va enviar una sol·licitud de feina a una botiga a on necessitaven més empleats, li va comentar a la seva germana -de 23 anys – per si li interessava l’oferta. El resultat va ser que van respondre a la germana que presentés el currículum i no a l’adolescent, de fet, ni li van contestar. Aquesta, és una situació que és molt habitual, ja que a aquesta mateixa jove li ha passat més d’una vegada.
I com ho podríem fer, els joves, per a cridar més l’atenció i que declinar la nostra oferta no sigui una opció tan fàcil de triar?
Els tres joves que he aconseguit entrevistar per fer aquest article no m’han sabut respondre, això m’ha fet pensar que al nostre centre educatiu no ens han explicat mai com fer un currículum, l’actitud que hem de fer servir a una entrevista de feina o una cosa tan senzilla com quines passes hem de seguir per cercar feina. De fet, la jove que he mencionat abans ens ha aportat la seva opinió: “Quan em vaig plantejar començar a guanyar doblers per l’estiu estava molt perduda, no sabia per on començar. Almenys vaig tenir l’ajuda de la meva germana, però sé que molta gent no té aquesta facilitat.”
Diferentes edats, diferents móns:
He de dir que el fet que els menors tenguin dificultats a l’hora de trobar feina no vol dir que ningú faci feina. Hi ha alguns casos que han aconseguit que els contractin, com per exemple un jove de 17 anys que va aconseguir un treball al port: “Em vaig apuntar a kayak ja fa uns dos estius, amb el monitor ens duiem bé i hi havia confiança, l’any passat em va proposar la feina i la vaig acceptar, oportunitats així no es deixen passar.” Al igual que aquest jove n’hi ha molts que aconsegueixen feina gràcies a l’ajuda de familiars o amics. Aquest també és el cas d’una adolescent de 18 anys, l’any passat -que era menor d’edat- va aconseguir fer de monitora d’un campament d’estiu gràcies a la proposta del seu entrenador de bàsquet, avui en dia fa feina a un hotel del poble, va tirar el currículum avam si hi havia sort i tot seguit la van cridar per fer una entrevista. “La veritat no me queix, he aconseguit una feina per guanyar doblers per ajudar a pagar la matrícula d’universitat. Hi ha una gran diferència entre el salari que guanyava l’any passat i la quantitat de doblers que estalvio avui en dia, sé que les feines són molt diferents però hi ha alguns aspectes com la durada de la jornada, el salari i la relació amb els companys que han donat un gir de 180º.”
Com podeu veure, aquesta barreja d’opinions i les diferencies entre dos móns separats per la franja d’edat ens fan reflexionar. Quan em van demanar quin tema volia triar per escriure un reportatge no vaig dubtar en posar-me a escriure aquest. Personalment, crec que és un tema que necessita un canvi i no només aquí, a Menorca, sinó per tot arreu. Trop que sempre és bo fer el primer pas, encara que sigui petit, perquè aquest mai et condueix a on vols arribar, però et treu d’on ets. Si algú té una solució o troba que podria col·laborar per fer un canvi pel pròxim estiu que es posi en marxa, molts adolescents us ho agrairan.
