La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha presidit aquest dimarts a la seu del Consell Insular d’Eivissa la IV Conferència de Presidents de la legislatura. Durant la trobada, s’han tractat diversos temes d’interès per als consells insulars i s’han acordat diverses mesures per tal de pal·liar els efectes econòmics que la pandèmia ha causat en les institucions insulars.
Armengol ha agraït la capacitat de treball conjunt de les quatre institucions insulars amb el Govern per “prendre les millors decisions en moments molt complicats per a la ciutadania” i ha refermat el compromís del Govern per “continuar desenvolupant l’Estatut d’Autonomia, continuar descentralitzant i continuar treballant de la mà dels consells insulars”.
Pel que fa als acords presos avui, la presidenta ha explicat que “s’ha decidit augmentar els recursos del sistema de finançament perquè la liquidació de l’any 2020 sigui positiva”. Per tant, “els ingressos dels consells no baixaran, sinó que augmentaran”, ha dit la presidenta. Tal com s’ha acordat, el Govern de les Illes Balears aportarà més recursos als consells per compensar la caiguda d’ingressos en la liquidació de 2020 del sistema de finançament de les institucions insulars. L’aportació suma un import global de 22 milions d’euros, de manera que evita la liquidació negativa que es derivaria de l’aplicació del sistema, i constitueix la primera part del finançament que rebran les institucions insulars el proper any 2022.
La liquidació del sistema de finançament, que es fa dos anys després del lliurament de la bestreta a compte de l’any en curs, hauria estat negativa en el cas de 2020, un any marcat per l’impacte de la pandèmia en l’economia i en els ingressos tributaris. En concret, l’aplicació del sistema donava com a resultat una liquidació negativa de -2,4 milions d’euros, però l’aportació de recursos permetrà als consells una liquidació positiva de 19,6 milions d’euros.
La proposta, presentada per la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, incorpora nous recursos per als consells provinents del fons estatal Covid 2020, del tram relatiu a la caiguda d’ingressos tributaris. Així, destina als consells 22 milions més dels que rebrien amb la liquidació inicial i es distribueixen d’acord amb el sistema de finançament dels consells, amb aportacions addicionals de 15,6 milions a Mallorca (la liquidació passa de -1,7 milions als 13,9 milions que rebrà el Consell); de 2,8 milions a Menorca (de -0,32 a 2,5 milions); de 3,1 milions a Eivissa (de -0,31 a 2,8 milions), i de 0,46 milions a Formentera (de prop de -45.000 euros a 0,41 milions).
Durant la reunió també s’ha tractat el repartiment entre Eivissa, Menorca i Formentera de les ajudes al transport públic inteurbà procedents del fons estatal Covid, per tal de compensar la baixada d’ingressos en les concessions de transport públic regular per carretera durant l’any 2020.
D’aquesta manera, el Consell Insular d’Eivissa rebrà un total de 3,5 milions d’euros, segons les quanties justificades per compensar els contractes d’aquestes concessions. En el cas del Consell Insular de Menorca han estat més de 750.000 € i en el del Consell Insular de Formentera, 350.000.
A més, en el cas dels consells amb competències en transport terrestre per carretera, el Govern transferirà properament altres partides especifiques, tal com es va introduir en els pressuposts autonòmics de 2021.
Aquestes transferències seran de 2,25 milions d’euros en el cas del Consell Insular d’Eivissa i de 2,08 milions d’euros en el cas del Consell Insular de Menorca. La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ja ha signat les ordres de pagament.
Aquestes aportacions del Govern als consells competents en transport terrestre per carretera se sumen als recursos destinats als consells a compensar pèrdues d’empreses concessionàries del servei de transport de passatgers.
El Projecte de llei de consells insulars, enllestit
D’altra banda, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha informat sobre la tramitació del Projecte de llei de consells insulars, la qual ja es troba enllestida una vegada que ha rebut el vistiplau del Consell Consultiu. D’aquesta manera, es complirà el compromís perquè el Consell de Govern aprovi el Projecte de llei durant el mes de setembre.
“És una llei que s’adequa a les quatre realitats insulars”, ha dit la presidenta, qui també ha destacat que la nova llei incorpora la figura del Consell Insular de Formentera, que no era present a la llei de l’any 2000. Amb l’elaboració i la imminent aprovació d’aquesta nova llei es dona compliment a la reforma de l’Estatut d’autonomia de l’any 2007, de manera que la normativa s’adapta perquè els consells insulars puguin assolir una gestió i un funcionament més àgil, eficient i modern, d’acord amb les seves competències, i enfortir el seu paper com a institucions de referència a cada illa. De la mateixa manera, la nova normativa preveu establir un règim específic per al Consell Insular de Formentera, atesa la seva singularitat de municipi i illa.
Precisament en relació amb aquesta nova llei de consells i responent a la necessitat de reconèixer les seves singularitats i la major autonomia en termes econòmics i financers en el gruix del seu pressupost, el Govern també ha informat que ha elevat a l’Estat una proposta per modificar la Llei de bases de règim local. En concret, es vol modificar l’article 41.3 i afegir una disposició addicional 16.
Posició comuna davant el repte demogràfic
D’altra banda, el Govern i els consells han compartit una posició comuna davant els desequilibris poblacionals de les Illes Balears, com l’increment intens de la població i l’impacte de la població flotant estacional, i han aprovat un acord pel qual els governs insulars es comprometen a participar en l’elaboració de l’Estratègia autonòmica de repte demogràfic de les Balears que està duent a terme el Govern i que ha exposat la consellera Rosario Sánchez.
La presidenta Armengol ha destacat que “les Illes tenim una realitat diferent i això afecta els serveis essencials com l’educació, la salut o els serveis socials i la conformació d’una població més descohesionada socialment. Així mateix, ha recordat que la població de les Balears ha augmentat un 39% en 20 anys un 39 % i que “alhora en 20 anys hem perdut 20 punts de PIB per càpita”. “Necessitam estratègia estatal que comprengui aquesta realitat”, ha dit la presidenta.
En aquest sentit, el Govern col·labora també amb altres institucions i agents socials i econòmics de les illes per recollir la nostra realitat arxipelàgica en matèria demogràfica i traslladar les necessitats de les illes a l’Estratègia nacional que està elaborant el Govern d’Espanya, tenint clar que el repte demogràfic no es limita als problemes derivats de la despoblació, sinó també als que existeixen en altres realitats com la de les Illes Balears i que també tenen impacte en matèria de serveis i infraestructures i de caràcter mediambiental.
La IV Conferència de Presidents ha comptat amb la participació de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido; la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez; el conseller d’Habitatge i Mobilitat, Josep Marí; la presidenta del Consell Insular de Mallorca, Catalina Cladera; la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora; el president del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Marí, i la presidenta del Consell Insular de Formentera, Alejandra Ferrer. Per part del Govern també hi ha participat el director general de Relacions Institucionals i Cooperació Local, Francesc Miralles. També hi han assistit el vicepresident del Consell d’Eivissa, Mariano Juan, i el conseller d’Economia, Hisenda i Serveis Generals del Consell de Formentera.
