El debat sobre la massificació què pateix els estius la nostra illa, especialment aquest darrer, és damunt la taula (com tantes altres vegades) però ara amb un matís: els visitants que tenim són els “turistes de qualitat” que tant reclamàvem. Les circumstàncies mundials, prou conegudes de tots, han fet que ciutadans francesos i espanyols majoritàriament hagin ocupat enguany l’espai turístic de Menorca. Idò, en principi, tots contents, no? Tenim turistes que gasten!. Curiosament aquesta arribada de turisme d’alt nivell adquisitiu no ha estat mèrit ni dels touroperadors habituals, ni de la patronal hotelera, ni de les campanyes institucionals que promouen els nostres polítics…caldria pensar-hi…
Algunes veus amb certa solvència reclamen una visió global- i sobretot transversal – del planificament turístic com a un dels principals motors econòmics de Menorca. I perquè cal la transvesalitat? A mode d’exemple: no podem pretendre omplir l’illa de cotxes de lloguer si no tenim previst el seu estacionament. O hi sobren cotxes o hi falten aparcaments, clar i ras. I si reforcéssim el transport públic i el féssim tan eficient que poguéssim prescindir de bona part de la flota de cotxes de lloguer? I fins i tot dels nostres cotxes particulars?…Estaran disposats a tornar aquests turistes d’alt poder adquisitiu a una illa on han de fer vàries hores de cua per tot (menjar, anar a la platja, veure una posta de sol, agafar un taxi, etc.)? I el problema no són les cues, les cues són una conseqüència. La qüestió en sí és que hem de ser capaços de gestionar els canvis que comporta aquest nou model turístic i de fer sostenible la cohabitació locals-foranis i turisme-territori, perquè és evident que sense aquest equilibri no tenim futur ni econòmic ni de cap tipus.
Ara tenim una gran oportunitat: sabem el que ja no funciona i sabem el què ha quedat obsolet. Se’ns obren nous camins que hem de saber travessar gestionant allò que tenim i que ens pot ajudar a surar una mica enmig d’aquest mar convuls de l’economia mundial. Sabem que fer malbé territori, fer el de sempre i anar cadascú a la seva no funciona, idò…Fem-ho bé, fem-ho diferent, fem-ho junts!
