Recordo els mesos previs al meu quaranta aniversari: tenia una sensació de pànic davant l’arribada d’aquesta temuda xifra. Me l’havien venut com una data realment important; en el millor dels casos estava a punt d’arribar a la meitat de la meva vida, amb tot el que això comportava. Suposo que em vaig posar a fer memòria i, de manera inevitable, balanç. Puc estar semblant exagerada, però els mesos que van precedir al meu aniversari van ser terribles, de veritat, no terribles de no m’agrada complir anys, començo a veure’m cada dia alguna arruga nova i el meu cos ja no és el mateix. Mesos terribles d’horror del de pel·lícula de terror de les de veritat, d’aquestes que fan que et passis la nit en blanc.
Va ser complir-los, el mateix dia, tal vegada fins i tot en el precís instant de bufar les espelmes, i tota aquella inquietud, pànic i milers de preguntes sobre quina havia estat la meva vida fins a aquest instant, encara pitjor… què anava a ser dels meus dies després de llavors, es van esfumar, com el fum d’aquells números 4 i 0 que coronaben el pastís d’aniversari.
Sempre m’ha agradat molt complir anys, crec que és un dia super especial, el del meu aniversari -hauria de ser-ho per a tots, cadascun el seu; no que per a tots hauria de ser especial el dia del meu!-, perquè ens disposem a donar una nova volta al sol! Amb ella més vivències, més moments que atresorar, més aprenentatge. Més de tot, dolent també, ho sé, però pensem en les coses que l’edat ens permet, en aquestes llicències que semblem adquirir a mesura que els números es van succeint.
Poc ens importa si la part de dalt i a baix combinen, si la samarreta ens marca una mica de panxeta o si en anar a la platja ens adonem que no ens hem depilat tan bé com semblava a la dutxa. La barba de dos dies passa a ser de rodamón, l’elàstic de la roba interior està tan gastat que comença a fer-nos vergonya estendre-la en el terrat de la comunitat. Utilitzem escuradents sense cap mena d’escrúpol, fins i tot els hi demanem al cambrer sense ruboritzar-nos. I les ungles? doncs tampoc ens amaguem si estem entre amics o familiars, a l’hora de tallar-nos-les. Podem anar divinament vestides, amb un conjunt preciós, quan ens conviden a unes noces i, a la meitat de la festa, treure unes bambes que ens permetran gaudir molt més de la discoteca mòbil i la barra lliure, que els talons d’infart que ens estan deixant els peus insensibles. Compartim inquietuds relacionades amb el sexe, el nostre propi cos, el dormir fora de casa, fins i tot el no poder anar al bany quan la tassa no és la pròpia.
No tot seran avantatges, en complir anys, però estareu d’acord amb mi que en molts altres aspectes sí que guanyem experiència i llibertat. Ara em permeto sortir a tirar les escombraries en pijama, comprar salvaslips, compreses i tampons com qui compra llenties, cervesa o llet. Si haig d’anar a la farmàcia per preservatius, tampoc m’amago, no ens enganyem, és una d’aquestes coses que, a mesura que complim anys, més orgullosos ens ha de fer sentir-nos: la llibertat de no amagar; també la de seguir gaudint del sexe!
