ACN Brussel·les .- Brussel·les no espera “un gran moviment migratori” des de l’Afganistan, però tem una crisi humanitària per la fam. L’Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha alertat que és urgent enviar ajuda humanitària abans de l’hivern perquè, en cas contrari, “quedarà bloquejada per la neu”. “Els hem d’ajudar per raons humanitàries, no perquè vulguin emigrar”, ha defensat Borrell aquest dimarts en una compareixença al Parlament Europeu, on ha intentat dissipar les preocupacions per un augment d’arribades a la UE com la del 2015. Malgrat reiterar que no estan disposats a reconèixer els talibans, Borrell ha insistit que “no tenen cap altra opció” que parlar-hi.
El cap de la diplomàcia europea ha anunciat que enviarà dos emissaris a Qatar i, “des d’allà”, intentaran “posar un peu a Kabul”.
Els 27 estan estudiant com tenir un punt de contacte a Kabul que pugui coordinar la sortida de refugiats i facilitar el diàleg amb els talibans, sempre que es donin “les condicions de seguretat” necessàries per operar. A més, Brussel·les assegura que pretén mantenir converses amb els talibans, amb més o menys intensitat, en funció de si garanteixen que l’Afganistan no serà un refugi de terroristes, si respecte drets humans, en especial el de les dones, si permeten l’accés a l’ajuda humanitària i les vies de sortida per a les persones en risc.
Per ara, Borrell ha criticat que el nou govern talibà “no és inclusiu ni representatiu”: “Ja sabem el que podem esperar d’ells”.
Revisió de la política exterior
“És una tragèdia per als afganesos, un revés per a Occident i un punt d’inflexió en les relacions internacionals”, ha dit Borrell aquest dimarts sobre la crisi a l’Afganistan. El cap de la diplomàcia europea vol fer una avaluació de l’actuació europea en aquest país i també revisar com actua el bloc a l’exterior: “La solució a molts problemes no és militar”.
Ara bé, Borrell ha demanat “no portar massa lluny aquest argument”, que han fet diversos eurodiputats, sobretot d’esquerres. “A vegades la paraula no és suficient i, encara que només sigui pel factor dissuasiu, qualsevol actor que vulgui ser geopolític ha de tenir capacitat militar d’intervenció”, ha conclòs.
