He trigat massa, ho sé, a escriure aquesta ressenya. De fet no en sé el motiu, a no ser que no don abast, llegesc molts més llibres interessants que els que puc encabir en una secció setmanal. Però no és excusa. Aina Moll i Marquès, filòloga i activista per la normalització del català, de Pilar Arnau i Segarra, és una excel·lent biografia que qualsevol persona que estima la nostra llengua i cultura hauria de tenir a les mans.
De fet, és després de fer-ne la segona lectura que m’he posat a redactar aquest text. La primera vegada vaig llegir-la apressadament, talment una novel·la apassionant, però ara m’he donat el plaer de cercar informació sobre molts dels personatges que hi apareixen, sobre fets que desconeixia (gràcies, Miquel Crivillers per explicar-me la Dansa de Castellterçol), en definitiva per assaborir-la més, per completar el gaudi amb el coneixement.
Crec que és bon moment per incloure un argument d’autoritat. Isidor Marí, al pròleg, ens ho deixa clar:
“Tanmateix, aquesta biografia feta per Pilar Arnau i que ara té a les mans el lector, gràcies a l’extensa i minuciosa documentació aplegada, a la proximitat del punt de vista i a l’estil amè amb que és presentada, té l’encert d’oferir una imatge molt més completa i assequible del conjunt de la vida d’Aina Moll”.
Podria deixar la ressenya aquí mateix, amb aquest paràgraf ja se’ns diu l’essencial de llibre, però naturalment no em puc resistir a fer-ne quatre pinzellades personals.
La darrera vegada que vaig coincidir amb Aina Moll fou a l’acte d’inauguració de l’any acadèmic organitzat per l’Institut Joan Ramis i Ramis de Maó. En aquells moments jo ocupava el càrrec de Delegat d’Educació a Menorca i vaig compartir la mesa que presidia la sessió amb la directora del centre i amb Aina Moll, que era la convidada a impartir la lliçó inaugural.
No record, ni de bon tros, tot el que ens exposà, però si em va quedar gravada la seva concepció de la docència com un compromís gairebé vital. Tot llegint la biografia que avui comentam hi trobem aquesta mateixa idea a bastament. Al final de l’acte em va agrair, amb una generositat i senzillesa que m’impressionaren, que en la meva intervenció hagués citat fragments d’“Els meus primers trenta anys”, el primer dels dos volums de memòries del seu pare, el gran Francesc de Borja Moll.
Deixem estar ja els records personals i tornem al llibre de Pilar Arnau. Abans ja us ho deia, es pot llegir com si fos una novel·la engrescadora i alhora descobrir la vida d’una de les dones amb més vàlua i empenta que ha donat la nostra illa. És gairebé inimaginable la tasca ingent que va portar a terme Aina Moll, des de la investigació filològica al compromís social, des de la docència a les responsabilitats polítiques.
Els menorquins, i en especial els ciutadellencs, tenim un deute pendent amb la ciutadellenca Aina Moll. Tenim el deure de donar-la a conèixer a les generacions que ens seguiran. Pilar Arnau ens ha mostrat el camí, cal ara anar més enllà i mantenir encesa la flama perquè “Aina Moll defensà amb contundència la llengua catalana com el més important signe d’identitat col·lectiva”. Som-hi.
