Diu el refranyer què “Per sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu”, i és que celebram la festivitat del sant evangelista el 21 de setembre, just un dia abans de l’equinocci de tardor, que és quan el dia i la nit tenen la mateixa durada. Solia ser, antigament, el dia en que es començava la verema.
El nom de Mateu, en llengua hebrea significa “do de Déu”, i fou un dels 12 Apòstols, a més de ser l’autor d’un dels evangelis: “L’Evangeli segons sant Mateu”, de 28 capítols i amb 50 pàgines, escrit en arameu, la llengua de Jesús, però del que només es té la traducció grega. Va ser escrit una quinzena d’anys després de la mort del Mestre.
Sant Mateu és el patró dels banquers, comptables i de les forces de seguretat, duaners i recaptadors d’hisenda. Abans de ser un dels 12 Apòstols, Mateu es dedicava a la menyspreable feina de recaptador d’impostos pels romans, però bastà una paraula de Jesús (“Segueix-me”) perquè ho deixàs tot i el seguís; es va convertir en el cronista de la seva vida. El seu Evangeli, encapçala el conjunt dels textes del Nou Testament.
Sant Mateu és representat al costat d’un àngel en forma d’home, perquè en el seu Evangeli comença fent un llistat dels avantpassats de Jesús i narrant l’aparició d’un àngel a sant Josep, un llibre i la ploma; l’alabarda fou l’instrument del seu martiri, del que no hi ha dades sobre les seves cirmcumstàncies que, segons fonts apòcrifes, fou a Etiòpia, on l’haurien executat devora un altar per a oposar-se al matrimoni de la filla del rei d’Egipte, convertida al cristianisme, i que era abadessa.