Aquesta setmana s’ha encetat el debat de propostes per a que la plaça des Born es converteixi en zona per a vianants i s’eliminin el màxim d’aparcaments, quedant reduïts a la zona de davant l’Ajuntament, que estaria oberta al trànsit provinent de Sa Muradeta.
Hi ha propostes diverses, que potser es tindran en compte, o potser no perquè tècnics i polítics ja tenen la seva visió de com ha de ser aquesta antiga i històrica plaça d’armes en un futur, que no sabem si serà a curt, mig o llarg termini. El temps ho dirà.
El que sí queda ben clar és que per a llevar els aparcaments, uns 400, hi ha que crear noves zones, algunes relativament aprop com darrera l’OAR, on es podria fer un aparcament soterrat, i altres com Dalt Sa Quintana, Via Perimetral, Canal Salat i altres. Però totes elles a uns 10 o 15 minuts a peu del centre, cosa que de ser així perjudicaria i molt als residents del nucli antic, que en la seva majoria veuen amb preocupació aquest futur de la nova mobilitat que es vol impulsar des de Dalt la Sala.
Està ben clar que mai serà la mateixa l’opinió dels que allà resideixen que la dels que viuen a urbanitzacions com Sa Farola o Son Blanc, o bé a zones del segon eixample de Ciutadella, més enllà de la Contramurada, perquè les necessitats, evidentment, son diferents.
Si no es donen solucions adients a la problemàtica de la manca d’aparcament als que encara resideixen al nucli antic, com també garantir l’accés als seus habitatges amb cotxe per a operacions de càrrega i descarrega de compres, de persones majors, d’infants, etc, el que s’aconseguirà és crear un greuge comparatiu amb la resta de ciutadans, perquè els que residim al nucli antic hem de tenir les mateixes avantatges de aquells que hi viuen als voltants.
Està clar que la gran majoria volem una plaça des Born lliure de cotxes, però també s’ha de pensar i molt amb les necessitats de mobilitat dels residents i dels comerciants, perquè de res val dir a una persona que viu al carrer del Bisbe, que ara podrà anar a aparcar Dalt Sa Quintana o a Sa Rotonda des Cavall.
Fer es Born per a vianants, sí, però pensant amb tothom i de manera especial amb els que habiten el nucli antic, perquè si seguim posant més traves i inconvenients als que tenen en l’actualitat, i són moltes més de les que es poden imaginar, de segur que aconseguiran que la zona històrica es converteixi en un parc temàtic, com pensen de cada dia més persones a Ciutadella, que així ho manifesten als mitjans digitals i també al nostre correu electrònic.
Se podrian fer aparcaments per residents reals. No per es que està empedrunat pero no i viu. Per es casc antic. Ahia carrers que no son principals i se podrian fer. Com aparcaments de bicicletes que aparcan baix de ses voltes inpediguent poder puja e ses voltes. De totas.maneras ahia gent que aparca i se policia no diu res.
El greuge comparatiu ja fa anys que existeix. El PEPCHA va posar els fonaments d’una protecció massa enfocada a les pedres i no a les persones que viuen damunt / dins elles. El PEPCHA va convertir el nucli antic en una espècie de museu obert mantingut a costa dels seus propietaris particulars. Açò ja per començar és un greuge comparatiu, perque carrega als propietaris amb unes exigències constructives (materials més cars i limitacions sobre modificacions estructurals) i responsabilitats (contractar arqueòleg/a per qualsevol actuació que grati el subsòl) que no tenen a l’eixampla. I totes elles impliquen una major despesa en reformes i manteniment. Clar que a tots ens agrada veure un nucli antic «mono» i «cuqui», que tengui aparença antiga per que els turistes s’hi facin moltes fotos, però aquest viatge hauria de ser compartit entre tots els habitants del municipi, no només pels qui hi vivim dins permanentment, que de cada cop som menys.
Després arriben els hotels-boutique que en treuen partit d’aquesta aparença i inclús ho venen com atractiu. Pel turista és una experiència el ficar-se en una d’aquestes cases reconvertida en hotel, només per uns quants de dies d’estiu, però no sabem què passaria si hi haguessin de viure tot l’any.
Igual que fan els forasters que compren cases al nucli antic com a segona residència, per només viure-hi un mes o dos. Aquesta gent deixen de ser ciutadans per convertir-se en clients abonats indefinidament. Només venen a exigir serveis i plaers al municipi mentre són aquí, no a implicar-se en el projecte de ciutat. Aparquen a la zona verda i després es desentenen de pagar les multes. Alguns van més enfora, comprant una tercera residència que empren per llogar-la a altres turistes i treure un rendiment. Sobra dir que la lloguen il·legalment, perque no es pot llogar res al nucli antic, llevat que tenguis llicència anterior a la zonificació. Si hi ha un pati interior, les molèsties a veïns són assegurades.
I si vius a prop des Pla de Sant Joan, el greuge comparatiu és majúscul, al manco durant 3 mesos d’estiu. Cap altre barri de Ciutadella ha de patir el renou i molèsties que s’experimenta a aquesta zona cada nit i matinada, tot perque 4 bars facin calaix a costa de contaminar acústicament i atreure gent que a la postre fa botellón i renou a es Pla en sortir dels locals. Es deuen pensar que de dalt no els sentim? Aquí sí que s’ha viscut enguany el fenòmen «finestres tancades» que titulava l’editorial anterior.
Amb tot açò he fet un resum del que està passant al nucli antic i perque s’entengui el recel amb que els residents veim cada cosa nova que es vol canviar, presumptament «pel bé del poble».
Totalmente de acuerdo con lo publicado por El Iris
Peatonal si aparcamientos disuasorios (gratis) también. Hay que pensar en todo. Un saludo