ACN Berlín .- Uns 60,4 milions de ciutadans d’Alemanya estan cridats a les urnes aquest diumenge per elegir el nou parlament i el successor d’Angela Merkel després de 16 anys com a cancellera. Els socialdemòcrates de l’SDP i els conservadors de la CDU arriben frec a frec, segons les enquestes, als comicis després d’una campanya que s’ha centrat exclusivament en qüestions de política interna. El canvi climàtic, la gestió de la covid-19, la crisi econòmica i les polítiques socials han estat els temes principals d’una campanya que ha obviat la política exterior i fins i tot la Unió Europea. Els col·legis electorals obren a les vuit del matí i tanquen a les sis de la tarda, quan es començaran a saber els primers sondejos.
Merkel és la primera cancellera des del 1949 que no opta a la reelecció. En les eleccions al Bundestag es presenten 6.211 candidats, dels quals només 2.024 són dones. A més, 47 dels 54 partits que hi participen ja ho havien fet abans.
Els tres candidats a succeir Merkel
Per part de l’SPD, el candidat a la cancelleria és Olaf Scholz, que ha estat vicecanceller federal i ministre de Finances en aquest últim mandat de Merkel. Després de l’enfonsament electoral del seu partit en les eleccions del 2017, Scholz ha fet resorgir la formació i és el gran favorit a guanyar les eleccions.
Amb tot, el candidat de la CDU, Armin Laschet, ha agafat embranzida en la recta final de la campanya. Segons les darreres enquestes, Laschet ha retallat distàncies amb Scholz, amb qui podria arribar a estar en un empat tècnic. Reticent a fer campanya per Laschet al principi, Merkel ha entrat en campanya en els últims dies per intentar sumar vots al seu partit.
La darrera enquesta, publicada pel ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’, dona als socialdemòcrates de l’SPD un 26% dels vots i un 25% els conservadors de l’CDU. Amb el marge d’error dels estudis, les dues formacions es troben pràcticament en un empat tècnic.
Pels verds, Annalena Baerbock és la candidata a la cancelleria. Durant la primavera, quan es va anunciar la seva candidatura, Baerbock va arribar a situar-se al capdavant de les enquestes, però en les darreres setmanes ha caigut el suport als ecologistes fins a situar-se en tercer lloc. Cap enquesta apunta que Baerbock tingui opcions a guanyar els comicis.
Possibles coalicions
El sistema electoral alemany dificulta que s’assoleixin majories i, a més, es preveu que les eleccions donin un parlament més fragmentat que el que hi havia fins ara. És per aquest motiu que el més probable és que cap partit tingui la majoria suficient per fer canceller el seu candidat i, per tant, les formacions hagin de negociar entre elles.
Moltes són les possibles coalicions que poden haver després dels comicis i tot indica que hauran d’estar formades per tres partits. Fins ara, les dues coalicions de les quals més se n’ha parlat és la formada pels conservadors, els Verds i els liberals, o la composada pels socialdemòcrates, els Verds i els liberals.
Així, la qüestió és saber quin dels dos partits, l’SPD o la CDU, liderarà la coalició. També hi ha un altre possible acord per a un tripartit d’esquerres amb l’SPD, els Verds i Die Linke, però sembla menys probable que l’anterior.
Com funcionen les eleccions?
Els col·legis electorals obren a les vuit del matí i tanquen a les sis de la tarda. Com a Catalunya o l’Estat, els alemanys no elegeixen directament el canceller, sinó els membres del parlament, el Bundestag, que posteriorment serà l’encarregat d’elegir qui liderarà el govern. El mandat és per a un període de quatre anys. Per poder tenir representació a la cambra, els partits han de superar la barrera del 5% dels vots.
Un cop es distribueixen els escons, el partit amb més representants és l’encarregat de formar govern. Si cap partit té la majoria, comencen les negociacions entre les formacions per formar una coalició. En les passades eleccions els partits van necessitar cinc mesos per arribar a un acord. La coalició que en va resultar va ser entre la CDU i l’SPD.
L’ordre de les paperetes es basa en els resultats de les diferents formacions en les darreres eleccions. Les paperetes de votació tenen dues columnes. El primer vot, el de la columna esquerra, serveix per elegir un candidat de la circumscripció electoral del votant. A Alemanya hi ha 299 districtes electorals i qui obté la majoria de vots en un districte després del primer vot va a Berlín com a diputat escollit directament.
El segon, el de la banda dreta, el vot és per a un partit i la seva llista de candidats corresponent a l’estat federat. Amb aquest segon vot s’escullen 299 escons més. Els dos vots són independents, però el segon és una mica més rellevant perquè determina en gran part el nombre d’escons de cada partit.
Un Bundestag que no para de créixer
Una de les particularitats del Bundestag és que no té un nombre fix de diputats. La cambra té 598 escons als quals es poden afegir d’addicionals. Aquests diputats addicionals s’expliquen pels anomenats ‘escons excedents’, que s’atorguen quan un partit obté més escons directes en un estat federat dels que li correspondrien per la segona votació.
Aquests escons de més van sovint a parar a les grans formacions i alguns partits petits van portar la qüestió al Tribunal Constitucional, que l’any 2013 va declarar la llei electoral del moment inconstitucional i va demanar-ne una reforma. Com a conseqüència, es va preveure un mecanisme de compensació: el número de diputats s’incrementaria fins que s’assoleixi la proporció numèrica dels grups parlamentaris d’acord amb la segona votació. Amb aquestes compensacions, el Bundestag no ha parat de créixer. En aquesta legislatura la cambra ha tingut 709 escons.
Gairebé tres milions de nous votants
Per edat, la majoria de persones amb dret a vot en aquestes eleccions tenen 70 anys o més. Representen el 21,3% de l’electorat. El 19,6% de les persones amb dret a vot tenen entre 50 i 59 anys, el 16,9% entre 60 i 69% i el 14,3% tenen entre 30 i 39 anys. El 13,5% tenen entre 40 i 49 anys, l’11% entre 21 i 29 anys i el 3,4% entre 18 i 20 anys.
Gairebé tres milions de persones podran votar per primer cop en aquestes eleccions, el que representa un 4,6% del total de les persones amb dret a vot.
