Simon Marius és un astrònom alemany que també va observar les llunes de Júpiter, possiblement coincidint amb les observacions de Galileo.
Simon Marius (Mayr o Mayer) va néixer el 10 de gener de 1573 a Gunzenhausen (Alemanya). Va estudiar astronomia i a Praga va treballar amb Tycho Brahe. Va estudiar medicina en Pàdua.
El 1596 ja havia fet publicacions sobre els cometes amb observacions sense telescopi.
Des de 1601 fins a 1629 va publicar els seus calendaris Prognosticon astrologicum (es mostra la portada) semblant al nostre Parenostic.
El 1608 va aconseguir un telescopi belga (al gravat que mostram es veu el telescopi) i a l’estiu de 1609 va fer les primeres observacions de Júpiter segons dirà al Pronosticon de 1612 i a l’obra Mundus Iovinalis el 1614.
El 1610 va traduir del grec els sis primers llibres dels «Elements d’Euclides».
El 1614 va publicar l’obra MUNDUS IOVIALIS (es mostra la portada) on reclamava haver descobert les 4 llunes grans de Júpiter que Galileo havia vist i publicat el 1610 a Siderius Nuncius (veure Eliris de fa tres setmanes). Galileo el va acusar de plagi però actualment es creu que va fer les observacions independentment de Galileo, però les va publicar 4 anys després.
Els noms mitològics actuals de les quatre llunes (Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo) són els que els va posar Marius a proposta de Kepler.
El 29 de desembre de 1609 va veure ‘estrelles‘ no catalogades prop de Júpiter. Era el dia 8 de gener del calendari Gregorià que a Itàlia i Espanya empraven des de 1582. La primera observació de Galileo era del dia 7 de gener de 1610 (un dia abans)
Va morir el 26 de desembre de 1624 (del calendari julià, 5 de gener de 1625 del calendari Gregorià).
En reconeixement a Marius li han posat el seu nom a un cràter de la lluna, l’elevació Marius Hill, el canó «Rima Marius» i a un asteroide.
LES LLUNES DE JÚPITER
Marius i Galileo van veure prest que La lluna més propera a Júpiter tenia un moviment periòdic ràpid i que fa una volta en 1’76 dies.
Ara sabem de les quatres llunes tenen un moviment orbital pràcticament circular (poca excentricitat) i que les 4 han sincronitzat el seu moviment de traslació i de rotació de manera que mostren sempre la mateixa cara cap a Júpiter. Igual que passa amb la nostra lluna que sempre ens mostra la mateixa cara.
També sabem que les tres primeres es troben en ressonància de Laplace. Mentre la tercera i més gran (Ganimedes) fa una volta, La segona, Europa, en fa dues i la primera, Ió, en fa quatre.
La relació dels períodes de les quatre llunes és de 1, 2, 4 i 9,43.
Algunes mesures exactes dels períodes de les llunes de Júpiter les van fer Picard, Cassini i també Romer que, a partir de les dades, va poder calcular la velocitat de la llum.
Si observam Júpiter quan la Terra es troba prop de l’oposició i quasi mig any després, es mesura un retard de uns 1000 segons que és el temps que tarda la llum en travessar l’òrbita de Terra (d’uns 300 milions de km).
Ara també amb telescopis millors podem observar altres fenòmens de les llunes de Júpiter com són, trànsits (pas d’una lluna davant Júpiter), ocultacions d’una lluna darrere el planeta, projecció d’ombres de les Llunes, etc.
Per tot açò les observacions de Júpiter no són només un curiositat. Han ajudat molt a fer avançar els coneixements científics.
