Na Catalina Pons Seguí suma als càrrecs de vocal de la Cooperativa de Ferreries i de la D.O del formatge Maó-Menorca, el de nova presidenta de Fagme, la primera dona a ocupar el càrrec. Des de 2007 és la titular del lloc de Son Quart, a Ciutadella, que duu amb el seu home i els 4 fills. Però des de l’any 1992 que treballa al camp. Amb ella fem un repàs de la situació actual del sector lleter i primari de Menorca. I de quin és el futur que vol pel centenar de socis de Fagme.
Com ha estat el procés d’accedir al càrrec de presidenta de Fagme?
Em van proposar des de la junta sortint. Ja havia anat a algunes reunions en representació de FAGME perquè no hi havia ningú més que hi pogués anar. Jo ja era vocal, però sempre era la que m’ho podia combinar millor. No era un càrrec que em fes especial il·lusió, sobretot perquè el moment en què estem és molt complicat. Però a vegades s’ha de donar una passa endavant per canviar la situació. A més, he tingut molt d’estaló per part de molts. Així que, al final, vaig dir que sí.
I com ha quedat la nova junta?
M’acompanyen en aquesta nova junta en Tobal Capó Fedelich de Binigafull com a vicepresident; el tresorer és en Carlos de Salort Sintes; en Simón de Olivar Vivó com a secretari; i després hi ha 8 vocals: en Siscu Bosch Cursach, en Miquel Torres Marqués, na Soraya Bosch Juan, na Catalina Seguí Fedelich, en Pau Bosch Salord, en Llorenç Bosch Moll, en Jaume Moll Florit, i en José Capo Moll. Hem d’agrair la feina que ha fet fins ara la junta anterior, alguns dels quals repeteixen a la nova.
Ets la primera dona en el càrrec. Es fa estrany, en un sector la majoria són homes?
Supòs que n’hi deu haver a qui no els hi agradi. Però hi ha molta gent que m’ha donat l’enhorabona i m’ha animat. Avui en dia ja som unes quantes dones que estem al capdavant d’explotacions o en càrrecs representatius. També dintre del sector primari.
També vas ser la primera dona titular d’un lloc a Menorca…
Dintre del sector primari sempre han tingut més presència els homes al camp i les dones al lloc. En el meu cas, ens hem repartit les feines amb en Siscu. Sí que és cert que jo m’he encarregat més de la part burocràtica i sanitari, que de cada vegada és més estricte. Però cada casa és un món i jo he tingut la sort de tenir els fills que també tenen gust pel camp i ens ajuden.
Quina és la filosofia de feina que vols per Fagme a partir d’ara?
Jo esper que, entre tots, tirem del carro. És el primer que vaig deixar clar, que no volia una presidència solitària, sinó poder col·laborar amb tot el sector. A més, estem molt units amb la resta de representants del sector primari, ja sigui des d’altres associacions, com les cooperatives o Coinga. I el que hem de fer és transmetre els problemes que tenim i veure si podem obtenir alguna resposta de les administracions. També a Madrid, a través de les institucions de Balears.
El sector lleter té, actualment, molts problemes. Quin és el pitjor?
El principal problema és el que fa molts anys que arrosseguem, que és el preu a 0,31 cèntims, per davall del cost de producció, que està en 0,38 cèntims. Ens hem reunit amb les institucions insulars i autonòmiques, ja hem demanat un pla de xoc per poder capejar aquesta situació, perquè és un moment molt delicat. Especialment perquè la doble insularitat fa pujar molt el preu del transport, tant d’entrada com de sortida. I s’ha agreujat més des que va començar la pandèmia.
Com podem solucionar una situació així?
La gran major part de llet que es fa a Menorca s’empra per fer formatge i derivats. Però també n’exportam a fora per altres marques. Si poguéssim ampliar el mercat dins l’illa per poder vendre tota la llet que es produeix, la cosa canviaria, perquè no hauríem de pagar el preu de transport. Em deman per què no podem anar a un restaurant o una cafeteria a oferir la llet de Menorca, en lloc de que hagin de comprar la que ve de fora. Si parteixes de viatge i vas a altres llocs, veuràs que les marques de llet que tenen són les pròpies. I açò, aquí, ens falta. Que el consumidor menorquí sigui el que absorbeixi la producció que fem els llocs de l’illa, perquè a més també reduiríem la petjada de carboni. Com deia, el sector de la restauració és un del que podria apostar fort per la llet feta a casa, en tost de comprar de fora.
Quins altres projectes tens en ment per Fagme?
A banda de poder trobar solucions a la crisi lletera, la meva intenció és poder fer fort Fagme i anar a una amb la resta d’agents. També vull recuperar el poder donar serveis als socis. En els darrers anys, hem implementat moltes mesures als llocs orientades, per exemple, a garantir el benestar animal. I són iniciatives que s’han de donar a conèixer perquè es puguin aplicar. A més, volem obrir portes a tothom que es vulgui unir. I, a canvi, oferirem assessorament i informació dels avanços que anem aconseguint amb l’administració. Tenim l’avantatge d’haver incorporat a Fagme a un tècnic agrari, n’Ibai Martínez, que ens ajudarà en matèries com fer analítiques al bestiar dels socis que ho demanin, o una valoració del sòl. I seran serveis que també donarem a llocs que no estiguin associats, amb un cost. També intentarem oferir el servei d’emplenar papers que s’han de fer a nivell sanitari i alimentari. Anirem fent una passa darrera l’altra.
