El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha presentat aquest dijous les bases d’un nou decret centrat en l’eficiència energètica al Consell Balear del Clima, òrgan previst en la Llei de canvi climàtic i transició energètica, que s’ha reunit per primera vegada des que el Consell de Govern aprovàs el seu reglament el passat mes d’agost i que té com a finalitat assessorar les administracions públiques sobre polítiques climàtiques i de transició energètica.
En paraules del vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, «aquest decret se suma als decrets de petjada de carboni i el decret d’autoconsum ja presentats i té com a objectiu frenar l’augment del consum energètic indiscriminat». «Per frenar l’augment de consum energètic indiscriminat volem establir obligacions pels grans consumidors que requereixin autorització per ampliar potència perquè incorporin energies renovables i bateries en les seves instal·lacions, així com plans de gestió energètica», ha afegit.
«Els que consumeixen més energia han de fer més esforços per millorar la seva eficiència energètica, reduir el seu consum i incorporar renovables, i és per això que des del Govern impulsam la construcció sostenible amb materials propis i donam incentius i facilitats per a la rehabilitació energètica d’edificis existents», ha dit el vicepresident.
Yllanes, així mateix, ha indicat que «les administracions públiques hem de ser exemple de la màxima eficiència possible en els nostres edificis i enllumenat i, per això, es fixen objectius per millorar l’eficiència en aquest àmbit i amb aquest decret s’introdueix la figura del gestor energètic i les auditories energètiques. A més, s’estableix assolir el màxim nivell de certificació a tots els edificis l’any 2030 i la màxima eficiència en la il·luminació interior abans de 2025».
Per la seva banda, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha apuntat que «aquelles ampliacions de potència que requereixin autorització administrativa hauran d’incorporar renovables o bateries, a més de certificar que s’han posat en marxa plans de gestió energètica».
«Amb aquest decret, que ja ha passat per consulta prèvia i en breu sortirà a exposició pública, s’estableix també el procediment per regular els certificats d’eficiència energètica dels edificis i l’obligació de disposar del certificat abans de la llicència d’obres», ha afegit Malagrava, qui ha comentat durant la reunió del Consell Balear del Clima que «per assolir l’eficiència energètica en construcció i rehabilitació d’edificis és necessari el foment dels materials i sistemes de construcció propis de les Balears».
Així mateix, cal assenyalar que aquest decret també pretén que les administracions públiques siguin pioneres i per això vol establir l’horitzó de 2030 perquè els edificis públics tenguin el màxim nivell de certificació energètica i el 2025 perquè tenguin la màxima eficiència en il·luminació interior.
El Consell Balear del Clima és l’òrgan de màxima representació i inclou tant administracions com actors ecologistes, patronals, col·legis professionals o sindicats, i té les funcions d’emetre un informe preceptiu sobre els projectes de pla de transició energètica i canvi climàtic i de pla director sectorial energètic de les Illes Balears, així com sobre les seves modificacions; emetre un informe sobre els avantprojectes de disposicions legals o reglamentàries de la comunitat autònoma, en les matèries objecte de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, quan ho sol·liciti el conseller competent en matèria de canvi climàtic.
El Consell Balear del Clima també té la funció d’elaborar propostes sobre planificació climàtica i sobre els marcs estratègics d’adaptació al canvi climàtic, quan ho sol·liciti el conseller competent en matèria de canvi climàtic, i la d’emetre un informe sobre els instruments de planificació territorial i urbanística i sobre els plans d’acció d’energia sostenible i clima, quan ho sol·licitin les administracions territorials de les Illes Balears. Així mateix, és funció del Consell Balear del Clima avaluar el desenvolupament i la implantació de les polítiques en matèria de canvi climàtic i, si escau, proposar canvis en la normativa vigent en aquesta matèria, a més de promoure l’intercanvi d’informació sobre el canvi climàtic entre els diferents sectors socials i econòmics.
El Consell Balear del Clima està format per la Presidència, exercida pel vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, com a conseller competent en matèria de canvi climàtic; la Vicepresidència, exercida pel director general d’Energia i Canvi Climàtic; un tècnic o tècnica de la direcció general competent en matèria de canvi climàtic, que actua com a secretari o secretària, amb veu i sense vot, i diversos vocals d’altres conselleries del Govern, membres dels consells insulars, de la FELIB i altres agents econòmics i socials, per tal d’aconseguir la màxima pluralitat possible. Cal assenyalar que el Reglament aprovat el passat mes d’agost al Consell de Govern regula el règim de funcionament del Consell i la seva composició.
