El passat dissabte, dia 16, la secció d’astronomia del Cercle Artístic vam participar a la nit internacional d’observació de la Lluna.
A l’observatori de Menorca vam tenir una bona assistència de públic de totes les edats per fer una mirada a la Lluna a través dels quatres telescopis que estaven a disponibles. La climatologia va ser molt favorable, ja que el cel era totalment net de nivolats.
La Lluna estava en fase creixent: 3,5 dies després del quart, que havia estat el dia 13.
Podíem observar diferents imatges de la Lluna. La primera és la imatge directa o la que podríem veure amb uns prismàtics o la que es veu amb un telescopi com el que tenia Galileu. En canvi les imatges habituals amb telescopis astronòmics són la segona, girada 180º, o la tercera que, a més de girada, està invertida com es veu dins un mirall.
El dia triat era un dels millors possibles. Era un dissabte, en bon horari de vespre i en fase molt bona per poder observar molts detalls de la Lluna.
Molta gent pensa que seria millor fer observació un dia de lluna plena. No és així ja que quan hi ha lluna plena no es pot veure cap zona amb ombres i relleu als cràters de la Lluna.
Podíem veure a la lluna zones més fosques que es coneixen com a mars (sense aigua ni líquids). Són regions que, al seu moment, es van inundar amb lava i que han quedat com a planes formades de basalt (silicats de magnesi i ferro) de color més fosc.
Un dels mars (Tranquilitatis) és el lloc d’aterratge de la primera expedició que va arribar a la Lluna (Apolo 11) el 20 de juliol de 1969.
També podíem observar tres cràters de bona mida que es troben a la zona propera a l’ombra. En aquests cràters el Sol acabava de sortir i parets i muntanyes feien ombres que mostraven el relleu dels cràters.
Els cràters d’aquestes mides, prop de 100 km, s’han format per un gran impacte de meteorit que provoca un pic central (de forma semblant a la caiguda d’una gota a l’aigua amb rebot) i cràter de bona profunditat.
Cràters més petits no solen formar pic central i tenen menys profunditat.
El cràter Plató no té pic i té poca profunditat perquè després de la formació, el cràter va ser inundat amb lava que va deixar el pic amagat i amb menys profunditat. Posteriorment s’han format altres cràters petits al seu interior.
Pensem que la illa de Menorca (de 50 km de llarg) hi cabria dues vegades al cràter Plató.
Els cràters observats estan il·luminats durant uns 14 dies fins a la fase minvant ben avançada i després uns 14 dies de nit.
El cràter Tycho de la zona sud es troba envoltada per una zona blanca de fragments de roques (regolito) que es va escampar amb l’impacte de formació del cràter.
És ben interessant mirar la lluna amb uns prismàtics, principalment la zona entre llum i ombra (terminador o terminator en anglès). Es recomana emprar un trespeus o mantenir-lo fix per evitar vibracions.
