Na Menxu Febrer Lázaro, té 22 anys. Ha estudiat moda a Barcelona, i també Relacions Públiques, Comunitty Management i Visual Merchandising. Unes professions que, com ella mateixa reconeix, són difícils d’explicar a la seva àvia. Des de fa poc ha començat a gestionar el seu propi perfil de manera professional, col·laborant amb marques i mostrant Menorca des de la seva pròpia perspectiva.
Et consideres una “influencer”?
No, tot i que hi ha molta gent que em diu que ho som, jo no m’hi consider. Em fa moltes ganes i hi estic fent feina, m’hi estic esforçant. Però en aquests moments és un divertiment.
Com és el dia a dia d’una influencer, encara que sigui “en pràctiques”?
Hi ha molta feina darrera un compte d’Instagram, encara que no es vegi. A banda de la gran quantitat de fotos que faig, hi ha tota una programació de dates de publicacions, de mirar que els colors combinen, que és atractiu a la vista. A banda, també he de veure quan faig les publicacions de les marques que m’envien productes, com roba o maquillatge. Jo mateixa solec fer les fotos, acompanyada de ma mare o alguna amiga.
Entenc que tot el relacionat amb les arts visuals, t’agrada.
Sí, és un sector que m’agrada molt. Crec que per dedicar-te al món de les xarxes, que és eminentment visual, has de tenir vocació i gust pel sector artístic. Hi ha persones a les quals no els hi agrada fer-se fotos, per exemple. Però a jo m’ha agradat sempre, em sent molt còmoda davant la càmera. A més, des de petita que m’ha agradat tot aquest món, especialment el de la moda.
Quant temps fa que gestiones el teu compte com a influencer?
El meu compte personal fa uns set o vuit anys que el tenc. Però que li dedic temps de feina, des de fa dos anys, aproximadament. Quan vaig tenir clar què m’agradava i quin camí volia seguir. Cada diumenge faig una planificació de les publicacions de la setmana. Tot i que tampoc som de publicar cada dia, perquè sinó crec que puc arribar a saturar als seguidors. A banda, que hi ha vegades que tampoc no em fa ganes. Tots som persones, i tots tenim dies més bons i més dolents. El que intent és fer una composició prèvia per veure com pot quedar. També em va bé per ubicar les publicacions de les marques, que em demanen que pengi una foto amb el producte que m’envien un dia concret. Fer feina amb marques és una relació recíproca: ells em promocionen a jo i jo a la marca.
Es converteix en una professió fer feina amb marques d’aquesta manera?
Sí. Tot i que jo encara no estic al nivell d’una influencer que té molts més seguidors. Acab de començar, i vull anar a poc a poc, tocar de peus a terra. Hi ha persones a les quals ficar-se dins aquest món els suposa molt d’estrés. Però no és el meu objectiu. El que vull, per ara, és passar’m-ho bé. Sí que tenc la il·lusió de ser una influencer reconeguda d’aquí a un temps, però ja veurem què m’espera en el futur.
Com gestiones l’exposició pública permanent?
A vegades m’he arribat a acubar pels comentaris de la gent. Sempre comentaran, i alguns comentaris seran positius i altres seran negatius. Però jo sé que estic a Instagram perquè m’encanta la moda, m’agrada molt fer fotos i crec en el que faig. Per açò intent obviar la pressió de l’exposició pública i intentar variar per no cansar jo als seguidors, fer coses diferents i creatives.
A tu no t’avorreixen les xarxes socials.
En absolut. Estic una mica massa enganxada i crec que m’hauria de desenganxar algunes estones, fer una desintoxicació de mòbil. Ara mateix estic enfocada a crear una carrera, encara que sigui a poc a poc i per gust.
Quines influencers que t’inspiren?
N’hi ha moltes que m’agraden molt, però és que d’influencers n’hi ha de molts de tipus. Per exemple, m’agrada molt na Jessica Goicoechea, però crec que ella té el seu propi estil. I és un estil que jo no podria replicar, perquè no em quedaria bé. Per açò mir altres influencers que em puguin inspirar d’altres maneres, on puc treure altres idees. Una font de la qual agaf moltes idees és la xarxa de Pinterest.
Què trobes a Pinterest que no és a Instagram?
A Pinterest tenc l’avantatge que sempre em presenten imatges relacionades amb comptes que m’he mirat prèviament. Així veig altres influencers amb idees diferents a les d’Instagram, imatges que no puc veure a la que és la xarxa principal. D’allà trec idees per poses, combinacions de peces de roba, etc. Una vegada entres dintre d’Instagram jugues al seu joc, i no és fàcil. De cada vegada bloquegen més arribar a més persones. Ara competeixen amb la xarxa de Tik-Tok, on tot són vídeos. Però a jo m’agrada més fer fotos que vídeos, i veig que igualment m’hi hauré de posar per poder arribar a més gent. Ens hem d’adaptar al canvi continu.
D’on arriben els seguidors del teu perfil?
De Menorca tenc molts de seguidors. I després ve de Barcelona. A banda, intent fer feina amb marques d’aquí. Ara mateix som ambaixadora d’Ansa per Ansa i també he fet fotos amb Pwani, les avarques de la sola de plàstic reciclat. Però crec que aquí està costant entrar amb el món influencer i les marques menorquines. A poc a poc ho anirem introduint.
Ser a Menorca no és una limitació per fer feina amb marques?
No. Sí que és cert que moltes influencers són a capitals com Barcelona o Madrid, però fins ara no ha estat un impediment perquè les marques amb les quals he fet feina hagin contactat amb jo. A banda, si necessiten que vagi a Barcelona, és mitja hora d’avió. No és en absolut una limitació viure a Menorca.
Tens penjat al teu perfil un vídeo on no poses com a influencer, sinó que mostres els teus trets reals. Per què?
Em va costar molt fer aquest vídeo. El vaig veure publicat d’una influencer que segueixo i vaig pensar que era un bon missatge a llançar, tot i que vaig estar dies a fer-lo. Però vaig creure que també m’havia de mostrar tal com som, amb el que tenim tots, que és una panxa, que és cel·lulitis, que són estries, etc. Però considerava que l’havia de fer, perquè havia vist comentaris molt durs cap a al·lotes que estan primes on les acusaven de llançar aquest tipus de missatges de cossos reals. Tots, tinguem la constitució que tinguem, tenim les nostres inseguretats sobre el nostre cos. I les que estem primes, com és el meu cas, també tenim dret a poder acceptar aquestes inseguretats.
Els filtres d’Instagram camuflen aquestes inseguretats?
Crec que els filtres ens han matat un poc. Jo reconec que m’he arribat a enganxar als filtres, perquè sense ells em veia lletja. Poden arribar a fer molt de mal. Ara només els poso quan em ve de gust. Vaig arribar a pensar que sense els filtres no sortia guapa, quan al final estava mostrant una imatge que no era real. Jo he reaccionat. Però penso en les al·lotes més joves que jo que poden arribar a estar molt influenciades per aquestes imatges irreals, i pot fer molt de mal. El més important és tenir els peus a terra.
