El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui la Llei per impulsar i agilitzar la tramitació d’ajudes i altres actuacions en matèria d’habitatge.
La Llei inclou mesures per agilitar i facilitar l’accés de la ciutadania a les ajudes en matèria d’habitatge (especialment les de lloguer) i d’altres mesures per incidir en la sortida a la llum dels habitatges buits dels grans tenidors, i també per poder incloure en el parc públic aquells que siguin objecte d’operacions entre ells amb un preu que resulti adequat per a l’Administració. Aquesta nova norma en matèria d’habitatge permetrà també incrementar el control sobre els grans tenidors i les conseqüències que s’han de derivar quan aquests es neguin a col·laborar en el compliment de la legalitat.
Igualment, la Llei persegueix, entre d’altres objectius, reforçar la protecció dels habitatges públics i l’ús correcte d’aquests.
Amb l’aprovació de distintes esmenes al text inicial, la Llei ha incorporat el nou sistema de funcionament del Registre públic de demandants d’habitatge protegit de les Illes Balears que permetrà optimitzar la gestió, de manera que els procediments d’adjudicació d’HPO públic siguin molt més àgils.
Les esmenes han estat també l’oportunitat per donar solució a una qüestió tan important com la necessitat de dotar la ciutat d’Eivissa d’un nou institut i una nova escoleta pública (integrats en un nou centre CEIPESO), i un camp de futbol a una part dels terrenys de Can Escandell. Amb la Llei, els terrenys tindran la qualificació d’urbans i això permetrà accelerar la redacció i licitació dels projectes constructius, de manera que puguin ser una realitat al més aviat possible. La qualificació és la que preveu el futur Pla General, ara simplement s’avança.
Característiques principals de la nova norma
1. Tramitació més àgil i amb condicions més flexibles de les ajudes de lloguer i d’altres en matèria d’habitatge
En les ajudes de lloguer s’elimina, amb caràcter permanent per a totes les convocatòries, l’obligació de la persona sol·licitant d’acreditar el dipòsit de fiança (obligació que correspon a la persona propietària).
La nova norma habilita per poder fer resolucions i pagaments parcials a mesura que es vagi completant la tramitació dels expedients.
Aquestes noves normes ja s’han incorporat a la convocatòria de 2021, que està oberta fins al 15 de novembre amb el major pressupost que s’hi ha destinat mai: 9 milions d’euros.
Per a ajudes d’altres tipus (per exemple, de rehabilitació o accessibilitat) es pot avançar a la persona sol·licitant el 100% de l’import de la subvenció i també es permet la justificació de despeses inferiors a 3.000 € mitjançant una declaració responsable.
Aquestes mesures permetran també agilitar les convocatòries de rehabilitació energètica d’habitatges corresponents al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
2. Mesures per treure a la llum més habitatges tancats dels grans tenidors i per poder adquirir per part de l’Administració més habitatges o terrenys que es traspassin entre ells
Per aconseguir aquest objectiu es disposarà dels instruments següents:
— S’estén la possibilitat que l’exercici del dret de tanteig i retracte de la Comunitat Autònoma (a través dels òrgans competents) en les operacions entre grans tenidors es pugui cedir als ajuntaments, consells insulars o entitats de capital majoritàriament públic mitjançant convenis. La gestió es podrà cedir, a la vegada, a entitats del tercer sector.
— El dret de retracte respecte d’operacions ja consumades entre grans tenidors s’amplia als dos mesos des que l’Administració en té coneixement (fins ara era únicament d’un mes i s’ha observat que no era suficient).
— Es reforça l’obligació dels grans tenidors de facilitar a l’Administració l’accés als habitatges i l’exigència de lliurament de la informació completa en temps i forma. Fins ara únicament hi havia una obligació genèrica de col·laboració amb l’Administració, però ara es fixen obligacions concretes, l’incompliment de les quals és sancionable amb multes de major quantia que la genèrica falta de col·laboració.
— Es concreta, a més a més, que se sancionarà expressament que no es deixi entrar els inspectors als habitatges. S’estableix que els inspectors poden requerir la identificació de les persones, tant en les intervencions relacionades amb els grans tenidors com amb altres casos d’infraccions en matèria d’habitatge com, per exemple, els casos d’infrahabitatge.
— Els inspectors podran requerir la col·laboració dels cossos i forces de seguretat quan ho estimin convenient, en casos de negativa a identificar-se, obstrucció a la feina, agressió o amenaça.
— També s’ha incorporat al projecte de llei un nou supòsit d’infracció davant un fet que la pràctica ha demostrat que és habitual: els grans tenidors, en molts de casos, no comuniquen canvis en la titularitat i això alenteix i dificulta els procediments d’expropiació obligatòria d’ús dels pisos buits.
3. Mesures per garantir la funció social de l’habitatge
— Els HPO no poden ser objecte de sotsarrendament ni de cessió d’ús total o parcial sense control de l’Administració.
— Cobrar un lloguer més alt al fixat per HPO ja era sancionable i ara, si s’ha fet pagar a una persona en situació de dificultat econòmica, la persona propietària li haurà de retornar allò cobrat indegudament.
— Per lluitar contra el frau respecte d’un bé tan essencial com és l’habitatge, es dota els inspectors de més instruments per poder detectar infraccions en matèria d’habitatge, i aquests podran actuar sense identificar-se prèviament o, fins i tot, sota una identitat encoberta per detectar infraccions de tot tipus en matèria d’habitatge. També poden exigir identificació.
— S’incrementa la lluita contra l’infrahabitatge i la comercialització d’aquest, que fins ara era sancionable en els casos de lloguer i ara ho serà també en els casos de venda o qualsevol tipus de cessió.
4. Establiment d’un règim sancionador més estricte per a les infraccions d’habitatge, per fer efectiva la protecció de la funció social de l’habitatge
Es reforcen les multes coercitives. Multes successives quan es reitera un incompliment en les obligacions de fer. Així, es passa de la possibilitat d’interposar tres multes successives a fins a dotze. Cadascuna d’aquestes multes podrà arribar al 50% de l’import de la sanció inicial o del contingut econòmic de l’actuació.
Respecte dels grans tenidors
— Se sanciona com a infracció independent no facilitar informació requerida per part dels grans tenidors o donar-la incompleta o incorrecta.
— Se sanciona impedir l’accés a l’habitatge dels inspectors o personal facultatiu de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge o obstaculitzar la funció inspectora.
— Se sanciona no comunicar l’operació entre grans tenidors, tant a la part venedora com a la compradora, i també no informar dels canvis de titularitat.
— Passa a sancionar-se directament com una infracció greu, d’entre 3.001 i 30.000 €, l’incompliment dels grans tenidors respecte de les obligacions amb la comunitat de propietaris.
Alguns exemples de les sancions
— No inscriure un habitatge buit: greu, de 3.001 a 30.000 €.
— No informar sobre les operacions entre grans tenidors: molt greu, de 30.001 a 90.000 €.
— No informar del canvi de titularitat durant el procés d’expropiació d’ús: 3.000 €.
— Facilitar informació incorrecta o fora de termini: greu, de 3.001 a 30.000 €.
— No deixar a l’Administració inspeccionar els pisos: molt greu, de 30.001 a 90.000 €.
— Sotsarrendar habitatges de protecció pública: greu, de 3.001 a 30.000 €.
— Comercialitzar infrahabitatge: greu, de 3.001 a 30.000 €.
— Cobrar un lloguer més alt del fixat per a un HPO: greu, de 3.001 a 30.000 €.
5. Nou sistema de funcionament del Registre públic de demandants d’habitatge protegit de les Illes Balears, que s’inclou a la Llei via esmena
S’inclou una nova regulació del registre de demandants que n’optimitzarà la gestió i permetrà que els procediments d’adjudicació d’HPO públic sigui molt més àgil. Serà també un instrument molt útil per proporcionar informació actualitzada sobre la demanda real d’habitatge protegit.
Fins ara, una persona es podia inscriure en el Registre lliurement i és posteriorment, quan s’ha de fer una adjudicació, que es comprova si es compleixen o no els requisits i es puntua la idoneïtat. Això complica molt la gestió i dona una dada que no és la real sobre el nombre de persones que està a l’espera d’un habitatge de protecció pública perquè no totes les persones inscrites hi tenen dret.
Amb el canvi que introdueix la Llei avui aprovada, les persones que vulguin accedir a habitatges protegits s’han d’inscriure en el Registre i han de presentar una declaració responsable que compleixen, des del primer moment i fins finalitzar el procés, els requisits per ser adjudicatàries d’un habitatge de protecció (per exemple, uns determinats ingressos o no tenir un habitatge en propietat).
Aquesta inscripció tindrà una durada de dos anys, que serà prorrogable a petició de la persona interessada. S’ha de demanar la pròrroga per continuar en la llista.
A partir de l’aprovació de la Llei s’establirà un període de transició per a les persones demandants que estan inscrites actualment en el registre de sis mesos perquè presentin la declaració responsable esmentada.
