Amb el canvi de tipologia de turisme que ha sorgit per mor de la pandèmia, amb un turisme nacional i francès majoritari que cerca fer més vida al carrer, hem vist com dia sí i dia també s’han format llargues cues a les terrasses de la majoria de bars i restaurants fins ben entrada la mitja nit, i després en segons quins indrets aquestes han tingut gairebé ple fins a les 2 de la matinada, cosa que desgraciadament impedeix el descans dels vesins i aquesta conciliació entre comerciants i residents que va prometre l’Ajuntament de Ciutadella.
Tampoc s’entén que un restaurant amb pati interior hagi de plegar taules i cadires a les 12 de la nit, per a garantir el descans dels vesins, i una terrassa a peu de carrer –moltes d’elles ampliades per mor de la COVID- puguin exercir la seva activitat fins les 2 de la matinada, quan de tots és més que sabut que les molèsties per renous es produeixen majoritàriament a partir de la mitja nit, quan la gent ha deixat de sopar i les terrasses son ocupades per aquells que van de copes, i degut a la seva relaxació és quan més molèsties causen i, tristament amb el vist i plau dels responsables dels locals –no de tots- que poca cosa fan per a garantir el descans dels vesins.
És ben hora que des de l’Ajuntament de Ciutadella es revisi l’ordenança d’horaris, que s’ha de fer per zones i per carrers. No és el mateix –ho vam veure amb la vara de mesurar amb el desaparegut bar Sa Xerxa- estar ubicats a una plaça que a un carrer; a un carrer on hi ha vesins i ara també petits hotels, que a un carrer purament comercial sense gent que hi resideixi, com no és el mateix estar a zones d’activitat de restauració com sa Plaça des Peix, Plaça Nova, Es Born o les terrasses de Baixamar, que estar a carrers del nucli antic.
Si els que tenen un pati interior tanquen a les 12 hores, com també ho fan una bona majoria de restaurants i pizzeries del nucli antic, perquè no es cerca un horari de consens entre vesins i restauradors que permeti aquesta activitat fins a les 12,30 hores?
Els restauradors tenen tot el dret a guanyar doblers, a facturar, com també els vesins i residents a poder descansar per a ensoldemà també ser productius als seus llocs de feina, perquè tants uns com els altres també tenen una activitat econòmica que s’ha de respectar.
Si no volem que el nucli antic entri en degradació, de fet algun carrer del centre hi està entrant en el darrer any, cal aquesta revisió urgent cap a una conciliació de veritat i no de promeses i paraules que s’endú es vent
