Organitzada pel Regne Unit juntament amb Itàlia, que ostenta la presidència del G-20 enguany, la COP26 se celebrarà a Glasgow entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre. Inicialment s’havia de fer el novembre del 2020, però finalment es va ajornar per la pandèmia. Diverses ONG va exigir un nou ajornament perquè el Regne Unit manté unes condicions d’entrada encara molt estrictes per a tots aquells que no estan vacunats. És a dir, la majoria del món, a diferència dels països rics. Londres ha decidit tirar endavant la convocatòria entre crítiques per una deficient organització.
Diumenge hi haurà la cerimònia d’inauguració, que anirà seguida d’una cimera de líders entre dilluns i dimarts que comptarà amb la participació del president dels Estats Units, Joe Biden, la cancellera alemanya Angela Merkel o el president de França, Emmanuel Macron. Entre les absències més destacades hi ha la del president rus, Vladímir Putin, el president del Brasil, Jair Bolsonaro, o el president de la Xina, Xi Jinping que, tanmateix, intervindrà per videoconferència.
La jove activista pel clima Greta Thumberg també ha confirmat que anirà a Glasgow per la COP26 i que participarà en una protesta el pròxim divendres per exigir als governs que actuïn per impedir la destrucció del planeta.
Què s’ha de decidir?
D’entrada, no s’esperen grans acords a la COP26, més aviat concreció sobre com els països planegen reduir la contaminació. En la COP23 del 2015 tots van acordar que actuarien per mantenir l’escalfament global “molt per sota” dels 2° i que intentarien limitar l’augment de temperatura a 1.5° per evitar una catàstrofe climàtica, tal com pronostiquen els científics. És l’anomenat Acord de París.
A part dels plans de cada estat per frenar l’escalfament global, a la COP26 també es parlarà de diners. Si bé els països rics com els europeus volen centrar les discussions a finançar la transició verda als països menys desenvolupats, aquests també reclamen ajudes en concepte de “reparació” pels danys causats. Occident és responsable de la majoria d’emissions en el passat, però és el tercer món el que, en general, pateix les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
Els països desenvolupats es van comprometre a ajudar els més pobres amb 100.000 milions de dòlars el 2020. Tanmateix, segons dades de l’OCDE el 2019 només s’havia arribat a 79.600 milions i no s’espera que els diners que falten arribin fins al 2023.
El president dels Estats Units va doblar la seva promesa de contribució: de 5.700 milions de dòlars a 11.400 milions de dòlars. Això sí, fins al 20204. També la presidenta de la Comissió Europea, Urusula Von der Leyen va prometre 4.000 milions d’euros més en els pròxims set anys, però a Brussel·les estan molestos perquè consideren que Washington no paga suficient.
Per últim, hi ha una sèrie de negociacions més tècniques sobre les normes per aplicar l’Acord de París. Això ja es va fer durant la COP25 de Madrid, però van quedar pendents algunes carpetes com el funcionament dels mercats mundials de carboni i el rendiment de comptes dels països.
Pel mal camí
Amb l’Acord de París, 195 països van acordar presentar una contribució determinada a nivell nacional (CND) amb el seu objectiu de reducció de les emissions. L’últim Informe de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC, per les seves sigles en anglès) indica que no s’estan complint els objectius i que les emissions contaminants augmentaran un 16% el 2030 en comparació amb el 2010. Així, ens acosten a un escalfament global perillós de 2.7 ºC a finals de segle que portarà a “un món desestabilitzat i un patiment interminable, avisen des de l’UNFCCC.
Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, per limitar l’augment de les temperatures a un 1.5° cal reduir les emissions de CO₂ un 45% el 2030 o un 25% per limitar l’escalfament al 2°.
