La postura ciutadana, de qualsevol ciutadà, sigui quina sigui la seva posició política, ideologia i nacionalitat, davant el mal anomenat procés català és molt senzilla i queda condensada en una doble pregunta encadenada: estàs a favor d’exterminar la cultura catalana, la seva llengua i els seus costums? O et vols comprometre a evitar aquest desastre humà, aquest intent de genocidi que ve del temps del franquisme més dur? Aquesta és la qüestió i no una altra. No es tracta de dir si ets independentista o no. Si ets federalista o centralista. Si ets de dretes o d’esquerres. No és aquest el cas. Pots sentir-te espanyol i estar en contra d’aquest extermini, d’aquest intent de genocidi. Pots ser de dretes i oposar-te per dignitat a aquesta aberració. Només has d’apartar del teu davant el calze del localisme i del relat general escrit amb ploma estilogràfica i tinta franquista i demanar-t’ho davant el mirall. Pots aguantar-te la mirada quan coneixes els actes concrets de la també anomenada Operació Catalunya per part de la policia patriòtica de l’excomissari Villarejo? Espionatge, extorsions, xantatge, repressió, prevaricació? Estimada lectora, estimat lector; t’has aguantat la mirada? Si ho has fet ja pots passar al següent mirall. Vas poder dormir després de veure com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil estomacava, humiliava i vexava ciutadans catalans -moltes dones i ancianes- amb l’objectiu d’impedir que poguessin votar en un referèndum? Tercer mirall. Vas quedar amb la consciència tranquil·la quan el Tribunal Suprem, presidit per Marchena, va condemnar, després d’un judici farsa, els polítics catalans per uns delictes que no existeixen a la resta de la Unió Europea? Quart mirall. No has sentit vergonya aliena davant les desqualificacions judicials per part dels tribunals europeus al jutge Llarena insistint de manera patètica amb les ordres europees d’extradició? Pots mirar-te al mirall i aguantar-te la mirada? Si les respostes a totes aquestes preguntes són afirmatives, em sap greu, pateixes la síndrome descrita pel pastor luterà alemany Martin Niemöller (1892-1984). Quan un poema, una obra en general esdevé un clàssic? Quan allò que diu va ser vàlid a l’època i ho continua sent passat el temps ja que segueix reflectint la realitat contemporània. El poema clàssic, i molt citat aquests dies, del poeta i pastor luterà alemany és el següent: «Quan els nazis van venir a cercar els comunistes, / vaig guardar silenci, / perquè jo no era comunista. / Quan van empresonar els socialdemòcrates, / vaig guardar silenci, / perquè jo no era socialdemòcrata. / Quan van venir a cercar els sindicalistes, / no vaig protestar, / perquè jo no era sindicalista. / Quan van venir a cercar els jueus, / no vaig protestar, / perquè jo no era jueu. / Quan em van venir a cercar, / no hi havia ningú que pogués protestar». La humanitat no està compartimentada. La humanitat és universal. Un home -o una dona- són tots els homes -o totes les dones-. Si vas callar perquè no eres català, perquè no eres independentista tard o d’hora també et tocarà a tu. Tires una pedra a la mar i provoques unes ones que provoquen una influència imperceptible a l’altra banda de la riba. L’ona s’expandeix, s’expandeix i t’acaba tocant. Primer van ser els ciutadans que volien votar, després els manifestants que van protestar davant la repressió de l’estat, després els polítics empresonats, finalment els exiliats als quals no se’ls permet exercir les seves funcions a Europa a pesar d’haver estat elegits de forma aclaparadora i democràtica per la ciutadania. Ara a qui ha tocat ha estat al polític de Podem Alberto Rodríguez que ha perdut l’acte de diputat del Congrés dels Diputats arran d’una mala interpretació de la sentència per part del president del Tribunal Suprem Manuel Marchena i que ha estat acatada, amb el risc d’haver comès també una presumpta prevaricació, per la presidenta del congrés, la socialista i catalana, Meritxell Batet. L’ona expansiva aquàtica va tocant cada vegada a més gent. Ha tocat tot l’independentisme. Ara ha fregat amb les espines emmetzinades d’aranya marina a Podem. Si guanya el Partit Popular en les properes eleccions nacionals també tocarà als socialistes. La monarquia parlamentària perbocada pel franquisme i consolidada per la transició ha entrat en una decadència imparable. En aquest punt ens hem de demanar: continuaré actuant de manera tribal o ho faré amb un sentit fraternal i universal?
BATET. Topònim. Municipi format per unes poques cases que està situat a l’est d’Olot. També és un poblet de la vall de Ribes. Llinatge. Existeix la dita: «Els de Batet, porten la camisa més llarga que el fasset». Encara que és una forma antiga la seva etimologia encara roman desconeguda.
