ACN Barcelona .- Una de les estrenes destacades del Festival In-Edit 2021 en clau local és el documental ‘El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona’, dirigit per Marc Castañé i rodat durant la darrera representació del drama sacre, el Nadal de 2020, amb el Cor Francesc Valls i la soprano Mariona Llobera. El Cant de la Sibil·la és un drama sacre que es va deixar de representar a la Seu barcelonina l’any 1575 i que el Cor Francesc Valls el va recuperar el 2009 gràcies a la documentació que conservava la catedral. És, de fet, l’únic Cant de la Sibil·la que es representa allà on s’havia fet antigament, tal i com recorda a l’ACN el director Pere Lluís Biosca. L’enregistrament va ser especial per tots, perquè es va fer en plena pandèmia.
L’any 2020, després del confinament, es va anar forjant el projecte de produir un documental per testimoniar aquesta tradició recuperada. Era una època “d’incertesa” i no se sabia gaire del cert quines actuacions es podrien arribar a celebrar, però finalment l’enregistrament es va poder fer al Nadal, en la data habitual.
“Pel cor va ser molt important fer-ho, era un projecte important, gran, i en un context d’incertesa absoluta va ser una alenada d’aire fresc”, confessa el seu director. L’objectiu no ha estat altre que “l’interès” de generar un material audiovisual sobre el ritual.
I és que, el Cant de la Sibil·la de la Catedral de Barcelona és de tots els que es fan al món l’únic que se celebra exactament al mateix lloc on es va fer (fins el 1575), destaca Biosca. “Està documentat com es feia el ritual, en quins espais, el vestuari, i en certa mesura es pot reconstruir tal i com es duia a terme els últims anys”.
A més, des que es va recuperar a Barcelona, aquest cant té un al·licient afegit i és la “resposta” musical de creació contemporània que cada any s’encarrega a un compositor actual (l’any passat l’encarregat va ser Marc Timón). És una manera, diu el director del cor, de fer un diàleg entre la tradició i la nova creació, “i això ho fa molt interessant perquè la connecta amb l’actualitat”.
Punt de vista i context “apocalíptic”
El director del documental, Marc Castañé, coincideix amb el parer del cor que el context de la gravació va ser únic i es va convertir pels seus protagonistes en un esdeveniment inoblidable. El director recorda l’aire “apocalíptic” de tot plegat, irònicament, en un rodatge sobre un drama sacre que anuncia la fi del món que es feia en un moment de paràlisi global pel coronavirus. El director detalla que va ser gràcies a la col·laboració de l’Hospital Germans Trias i Pujol que tot l’equip va poder treballar en condicions de seguretat sanitària durant tres dies de novembre a la Catedral.
Sobre l’esperit del documental, Castañé relata l’important desplegament de mitjans tècnics audiovisuals que permeten “fer lluir” amb primers plants tot el vestuari i objectes històrics que es conserven, i en segon lloc, “ensenyar amb la màxima esplendor la Catedral de Barcelona, amb perspectives i punts de vista que molt probablement no s’havien pogut veure fins ara”.
Documentació històrica
A la catedral de Barcelona hi va haver una gran tradició de fer el Cant de la Sibil·la la Nit de Nadal i es va representar, almenys en una segona època documentada, del 1481 fins el 1575. La Sibil·la és un personatge femení vestit a l’antiga amb riques vestidures i que amb una espasa a la ma, anuncia l’Apocalipsi. El Cor de Cambra Francesc Valls el va recuperar l’any 2009 i des d’aleshores el representa de manera ininterrompuda a la Catedral de Barcelona.
La recreació del Cant de la Sibil·la ha estat possible en bona mesura gràcies als estudis que va fer Mossèn Baucells, mort recentment. Explica el director del cor que Baucells va fer un estudi sobre els darrers anys en que es va fer (al segle XVI), “amb la música, els textos, en quin moment es cantaven, des d’on, el vestuari, etc.”. A partir d’aquí, “i tot i no ser exacte”, la reconstrucció ha estat més senzilla.
El documental que es presenta a l’In-Edit aquest dimarts l’ha dirigit Marc Castañé i és una producció del Departament de Cultura amb el mateix cor, l’Institut Ramon Llull i Äkerblom Studio.
