Sobre la presència de dones en alts càrrecs de gestió, docència i investigació, només hi ha equilibri pel que fa a la direcció d’escoles de doctorat, amb un 37% de mitjana. En canvi, les dones són el 34% de les deganes o directores d’escoles, el 20% dels vicerectorats de docència o ordenació acadèmica i el 10% dels vicerectorats de recerca.
El 85% de les 20 universitats participants en l’estudi ha inclòs la competència de gènere en els plans d’estudi d’alguns dels seus graus. Tot i això, només el 31% l’ha introduït com a competència comuna a tots els graus que imparteixen. A més, només el 16% dels graus de les universitats ofereixen assignatures de gènere en els currículums.
L’estudi afirma que en els darrers anys el gènere s’està incloent progressivament en els plans d’estudi dels graus però tot i això l’enfocament continua sent restrictiu ja que els canvis en la cultura organitzativa i de gestió continuen sent limitats.
La tendència però és a un creixement de les assignatures de gènere obligatòries en els estudis de grau. En concret s’ha produït un augment del 31% entre l’informe del 2017 i l’actual. Així, la mitjana d’assignatures de gènere obligatòries respecte al total d’assignatures de gènere en estudis de grau és del 51% (39% el 2017). En el postgrau, la mitjana és del 46% (32% fa quatre anys). Pel que fa als estudis de doctorat, el 45% dels centres imparteixen un programa de doctorat especialitzat en gènere, el que suposa el 2% del conjunt de l’oferta de programes de doctorat de les universitats participants.
Política universitària de gènere
Més enllà de l’àmbit purament acadèmic, el 70% de les universitats han ofert formació amb perspectiva de gènere dirigida al personal docent i investigador en els darrers cinc ays. A més, la meitat disposa d’un banc de recursos específic per a una docència amb perspectiva de gènere.
El 60% de les universitats desenvolupa projectes d’innovació docent amb perspectiva de gènere. D’altra banda, el 40% preveuen programes de mentoria dirigits específicament a les alumnes dones.
L’estudi també analitza la situació en l’entorn virtual. Els resultats mostren que el l’ús del llenguatge inclusiu no es troba encara generalitzat en el 80% dels casos. Només en un 15% de les universitats, l’ús del llenguatge inclusiu és un recurs habitual.
Tot i això, el 85% disposa d’espais virtuals estadístics que introdueixen dades desgregades per sexe i per als tres col·lectius universitaris (PAS, PDI i estudiants). Això afavoreix la presa de decisions amb perspectiva de gènere.
Més formació en estudis de grau de forma obligatòria
Un cop analitzada la situació, l’estudi conclou que és necessari incrementar la formació en gènere en els estudis de grau de manera obligatòria o fonamental. Proposa també implementar una estratègia educativa sistemàtica i atractiva dirigida al professorat universitari per a incorporar la transversalització de gènere en el procés d’ensenyament aprenentatge.
D0altra banda, reclama garantir, des de la governança universitària, rectorat, deganats, la coordinació acadèmica i científica amb equilibri d’homes i dones. També conclou que caldria visibilitzar els discursos sobre gènere i igualtat en les fites protocol·làries del curs universitari i enfortir les posicions ètiques en igualtat real de les universitats coma institucions socialment responsables i avançar en la transparència universitària amb enfocament de gènere.
Per últim, aposta per incrementar els programes de mentoria dirigits a alumnes universitàries.
