Primer fou director insular de l’Administració de l’Estat a Menorca. Després, director insular al Consell, conseller i més tard, president. A escala autonòmica, ha estat diputat al Parlament balear, posteriorment conseller i també portaveu del Govern balear. I a Madrid, primer director del gabinet de la vicepresidenta Teresa Ribera, i ara li arriba el moment d’entrar a la cúpula màxima del seu partit a nivell espanyol. Marc Pons Pons ha estat designat secretari executiu de transició ecològica justa i preservació de la Biodiversitat del PSOE. Per a entendre-ho, és com qui, dins un partit de la dimensió del socialista, t’anomenen màxim responsable d’aquesta àrea. Com si et donessin una cartera. Sense massa temps encara per haver paït el nomenament i assumir tota la seva dimensió, el socialista menorquí que ha arribat més amunt dins el seu partit repassa la seva arribada a la cúpula i la seva –complicada- missió per extrapolar el model de sostenibilitat menorquí a totes les sensibilitats del partit del puny i la rosa.
- Com es va gestar el seu nomenament?
- Les persones que han viscut altres congressos saben que açò és una qüestió d’hores i que es produeix el mateix cap de setmana. El plantejament me’l va fer fa Francina Armengol, com a cap de la delegació balear, en línia amb Susana Mora, com a secretària general de Menorca. Em va demanar si podia posar el meu nom damunt la taula per aconseguir algú de Balears a l’executiva del partit. A partir d’aquí, va començar una roda d’anades i vingudes, on jo no hi participava directament, i en un moment determinat es va prendre la decisió.
“Entenc el meu nomenament com un reconeixement a allò que representen els socialistes menorquins. A començaments dels anys 2000, aquí ja enteníem que allò que vol la societat és un camí on l’economia es compagini amb els recursos naturals i la identitat pròpia, i ho fèiem a contracorrent d’Espanya.”
- Si la cosa es va produir tant ràpidament, va tenir temps de pensar el què implicava a tots els nivells un nomenament així?
- Per prendre consciència d’on som, necessito fer camí. En cap moment anava al congrés amb la idea que hi hauria opcions de que una persona de Menorca formés part de l’executiva federal. Ha estat una sorpresa que parteix d’un agraïment a qui m’avala, que són Susana Mora i Francina Armengol, i a qui em nomena, que és el secretari general del partit, Pedro Sánchez. Ja tenc experiència en diferents càrrecs, i cada vegada que hi ha un canvi l’afronto amb prudència, humilitat, i sabent que es necessita temps per entendre bé les lògiques de funcionament del lloc que ocupes. Açò s’aconsegueix amb moltes hores de feina i esforç. Faré ara el mateix. Amb la màxima humilitat intentaré aportar tot allò que pugui amb la intenció de que les decisions que es prenguin parteixin de punts de vista treballats. I faré camí, sabent que en política, com en la vida, hi ha un punt de provisionalitat que mai no hem de perdre de vista.
“Ens equivocaríem si penséssim que una empresa energètica pública resoldria els problemes, perquè hauria de competir en igualtat de condicions dins el lliure mercat. Crec que és millor establir normes i regles molt clares.”
- La seva arribada a l’executiva del PSOE és la d’un menorquí, que estarà per damunt de molts altres socialistes mallorquins o socialistes d’altres illes. Aquesta situació ha estat fàcil d’encaixar al partit a nivell balear?
- No és fàcil fer política a Madrid. Que qui la faci sigui algú de Balears és encara més complex. I fer-ho des de Menorca ho és encara més. Vull agrair el suport també de Catalina Cladera, secretària general dels socialistes de Mallorca, i també de Josep Marí, secretari general a Eivissa. En tot moment m’he sentit recolzat, començant per Susana Mora, amb un estalonament al que jo don molta importància. He estat estalonat i empès per tota la gent de Balears, i açò també és una manera de construir comunitat. És bo que, independentment de l’illa i del poble on hagis nascut, si es creu que ets el perfil més adequat, que siguis designat. Tot el meu reconeixement i agraïment cap als companys de totes les illes.
“El marc teòric de la transició ecològica i la preservació ambiental és compartit per tots dins el partit. La discussió ara és com i a quin ritme. Ens tocarà fer molta pedagogia.”
- En aquests dies comentava vostè que un dels motius que l’han fet arribar a l’executiva és el reconeixement cap a la feina feta aquests anys a Menorca i a Balears…
- Parlo d’un reconeixement a la feina feta a títol col·lectiu a allò que representen els socialistes menorquins. A finals del 90 i començaments dels anys 2000, mentre a Espanya s’aprovava la Llei del Sòl d’Aznar i la liberalització total, aquí discutíem com regular creixements urbanístics i naixia el Pla Territorial. Mentre a altres indrets es privatitzava costa, noltros batallàvem per obrir el Camí de Cavalls. Aquí enteníem que allò que vol la societat és un camí on l’economia es compagini amb els recursos naturals i la identitat pròpia, i ho fèiem a contracorrent d’Espanya. Em sent partícep d’aquesta manera de fer, que han impulsat figures com Joana Barceló, Tirso Pons, Benjamí Carreras, Maria Lluïsa Dubon, Berto Moragues, batles socialistes… Gent que han batallat amb aquest objectiu, del qual jo em considero hereu i aportador a la vegada. Quan parlo de reconeixement, em refereixo a que el temps ha acabat donant la raó a que aquelles decisions, que van ser molt discutides i que, vistes ara amb els ulls del segle XXI, tenen molta lògica. És més, la tendència a Espanya en aquests moments va cap aquí, quan abans, quan ho fèiem noltros, la tendència no era aquesta.
- Quan ho feien vostès aquí anaven a contracorrent, i també a contracorrent de certs sectors del PSOE, el seu partit.
- A Menorca governàvem cercant una via que permetés compatibilitzar preservació natural, qualitat de vida i ingressos econòmics. Aquest ha estat un full de ruta que el PSOE ha convertit en realitat perquè ha recollit una sensibilitat generalitzada de la societat illenca. Aquesta mateixa sensibilitat també hi ha estat a altres llocs, però tal vegada no s’ha sabut vehicular bé, i la pressió de lobbies promotors ha acabat malmetent certs espais. Els socialistes menorquins vam tenir la capacitat de fer la batalla obertament jugant a contracorrent, i el temps ens ha anat donant la raó. Si jo som ara on som és perquè he begut d’una tradició, perquè he fet batalles, perquè vam impulsar la Llei de Canvi Climàtic… Ho feia des d’un convenciment que havia anat madurant i que neix d’una realitat beguda del socialisme menorquí.
- Aquest model menorquí es va gestar i aplicar a un territori petit, com és Menorca, amb pressions, cert, però més petites de les que pugui haver-hi ara a nivell espanyol. És aplicable aquest model a Espanya?
- La idea d’entendre de que si no hi ha ecologia tampoc no hi ha economia, de que o ciudam els nostres valors naturals o açò se’n va en orris, aquest model és aplicable. No només a Espanya, sinó al món sencer. Açò implica una transformació enorme, però és la realitat i la conjuntura que ens toca viure. Hem pres decisions equivocades de manera conjunta, com a humanitat, perquè hem apostat per vies de creixement on ens preocupaven poc els efectes colaterals. Tot açò ha acabat incidències tant grans a la natura, i ara ens hem donat compte que haurem d’ajustar aquest model econòmic que tenim i introduir variables a tots els nivells. Hem de canviar el model energètic, perquè és també el que ens ha duit aquí. El concepte de sostenibilitat és replicable. No ens queda altra via.
“Estic més amunt del que hagués pogut pensar mai. Som nét de pagesos, fill de forners, d’un poble petit, que ha tingut l’oportunitat gràcies a l’estat de benestar de disposar d’una educació pública que ens ha permès a tots fer un bot que els nostres avis i pares no van poder fer”.
- Quan es va aplicar a Menorca aquest concepte de sostenibilitat ja es van trobar traves. Però és que ara parla vostè d’aplicar-lo a nivell espanyol, a escala molt més gran, on les traves poden ser immenses, amb lobbies poderosíssims. Com s’encara aquest repte?
- Des de la consciència d’entendre que allò públic juga un paper fonamental. Venim de dècades senceres imbuïdes de la idea que el mercat ho resol tot, i amb gent defensant que, ja que els mercats resolen les coses, necessitam administracions molt simples, que es dediquin únicament a les quatre coses imprescindibles. La realitat és que o algú corregeix els efectes del mercat o tot sols no es resolen. Per tant, necessitam un sector públic fort, no només per corregir, sinó també per marcar les pautes del camí per on ha de discórrer l’economia. El Congrés del PSOE de València reforça la voluntat de recuperar els principis de la socialdemocràcia entesa de manera tradicional, amb un estat de benestar que acompanya als ciutadans, immers en una economia de lliure mercat a qui corregeix i orienta. Reorientar implica tensions, i n’hem de ser conscients, però per açò és tant important la política, i ho veim si miram també cap enrere. Perquè allò que vam somniar els menorquins i els socialistes menorquins, un Camí de Cavalls, un Pla Territorial… ha estat possible gràcies a la política. Si hi hagués hagut altres visions, Menorca ara seria una altra cosa, i no per bé.
- Diu vostè que el sector públic ha de jugar un paper fonamental. Aposta per una empresa pública d’energia?
- No necessàriament. Ens equivocaríem si penséssim que açò ens resoldria els problemes, perquè una empresa energètica pública hauria de competir en igualtat de condicions dins el lliure mercat. Més que anar per la via de crear una empresa pública, crec que és millor establir normes i regles molt clares que garanteixin que els beneficis estan ajustats al producte que reps i que hi ha una transparència suficient per a què els consumidors sàpiguen què consumeixen. El sector energètic té un punt d’opacitat que no ajuda. Si aportam llum, regles més clares i capacitat de regulació de beneficis ajustats a una lliure competència real, estarem ja corregint alguns dels defectes evidents d’aquest lliure mercat.
- Des del Govern s’han aplicat algunes mesures, i la resposta de les grans empreses ha estat contundent, amenaçant amb aturar fins i tot algunes centrals. Té força el Govern per guanyar aquest pols?
- Tenim la validesa de l’Estat de Dret i per tant la capacitat legislativa i reglamentària per a, dins el marc de la normativa europea, establir aquelles orientacions i condicions al sector. L’administració ha de vetllar per una lliure competència sana, que permeti que tothom que vulgui participar, pugui fer-ho. L’Estat de Dret té instruments, fins i tot a un món globalitzat com el nostre, però no es canvien les situacions d’un dia per l’altre, i aquests canvis provoquen tensions, cert. Vivim una crisi energètica, a la vegada que vam decidir anar reduint l’ús de certs combustibles fòssils, el carbó ja es va apagant, no hi ha noves extraccions de petroli i gas… Però la demanda hi és i de cada vegada és major, i açò provoca increment de preus i tensions conjunturals. Estem fent un trànsit que implica canviar el model de creixement d’èxit del segle XX per un nou model que és necessari si volem seguir progressant com a humanitat.
- Aquest camí cap a un nou model coincideix amb una pujada de preus bestial…
- I una part és fruit d’aquest canvi de model. Anar transitant cap aquí genera tensions i distorsions. Una d’elles és l’increment del cost de les matèries primeres, sobretot el preu del gas. Açò està alterant tota la lògica de funcionament que havíem tingut fins ara. I açò genera tensions, perquè repercuteix damunt del ciutadà. Com a Govern d’Espanya hem tocat totes les eines que estan al nostre abast per a què el preu del mercat internacional no repercuteixi damunt el preu del ciutadà. A la factura de la llum pagam el preu al que compram l’energia, que és molt car, però també hi ha impostos, que hem baixat, hi ha costos fixes de manteniment de les esteses elèctriques, alguns beneficis que no estan justificats… Canviam aquestes peces perquè aquests beneficis ja no hi siguin, i amb açò permetrà que el 2021 acabem, com va dir el president del Govern, amb la mitjana de la factura de llum d’una família igual a la que va pagar el 2018, ajustada a l’IPC. Estem utilitzant les eines que estan al nostre abast, i a més hem obert un debat dins Europa, que genera fortes discussions, però el debat està obert. Com a Govern estem actuant amb les eines que tenim, conscients que el problema no és nacional, sinó mundial.
- El ciutadà que llegeixi aquesta resposta pensarà que ja pot dir missa, que la factura de llum que rep cada mes és molt cara, i el seu enuig seguirà.
- Demano als ciutadans mirin els increments del preu de la llum que han tingut a la seva factura, perquè ara es paga la meitat d’IVA, s’eliminen part de les retribucions que hi havia de càrregues fixes, s’ha creat una gran bossa de recursos per ajudar a gent vulnerable de manera directa… Allò que veiem cada dia als mitjans no és el preu de la factura, sinó el preu de l’electricitat al mercat majorista. S’ha de mirar com aquest preu es trasllada a la factura, i açò és el que noltros hem canviat. Entenc, de totes maneres, la tensió i la preocupació de la ciutadania, i en som totalment conscient, i per açò estem emprant totes les eines al nostre abast.
- Als consells d’administració de les empreses elèctriques s’hi asseuen nombrosos ex polítics. El darrer, un socialista, Antonio Miguel Carmona. Aquest fet resta credibilitat a la feina que es pugui fer des dels governs per intentar regular i ficar mà al sector?
- Per suposat que sí. Carmona és un element extern de tot, que va fer aquest pas sense fer cap tipus de consulta. És un interessat, i Iberdrola juga a cercar elements de desgast. Són decisions personals i individuals de persones concretes que fan mal a la política. Hi ha coses que no toquen. El fet d’haver ocupat espais de responsabilitat pública ha d’anar acompanyat d’un determinat comportament, no només quan ocupes el càrrec, sinó també després. Per altra banda, també és cert que queda un debat com a país per saber com hem de fer per a què aquella gent que, des de l’empresa privada, entra en política uns quants anys per fer un servei a la comunitat, quan acabi pugui tenir atesa la seva necessitat de fer feina. Però sí, decisions com aquestes en sectors estratègics com aquests, no fan cap bé a la política ni a les institucions. Ara, crec que són elements aïllats…
- Felipe González, per exemple, també és un element aïllat?
- Ho és. Són decisions personals concretes.
- Però la dimensió de Felipe González i de Antonio Miguel Carmona no és la mateixa…
- Crec que també és una equivocació, que no justificaré ni defensaré en cap moment. El nivell d’exigència ciutadà cap als polítics d’abans i d’ara també és cert que no és el mateix.
- Vostè arriba a l’executiva del PSOE per, en certa manera, aportar el model balear a dins el partit. Com ho podrà fer a dins un partit que, per exemple, des del Govern central, va posar traves a la seva Llei de Canvi Climàtic?
- La Llei de Canvi Climàtic de Balears està aprovada, sense recurs d’inconstitucionalitat, i és plenament vigent. També la Llei de Canvi Climàtic del Govern espanyol està aprovada i plenament vigent. Aquesta llei diu que els territoris insulars que vulguin fer més via la podran fer prèvia sol·licitud al Govern d’Espanya, i açò és el que es vol fer a Balears amb la regulació dels vehicles dièsel. Estem veient que les decisions empresarials van cap aquí. Europa ja ha dit que al 2035 no hi ha d’haver cotxes de combustió, exactament la mateixa data que va posar Balears. És cert que no entra en els diesel, però els nivells d’emissions que han marcat als cotxes ha provocat que la majoria de grans fabricants ja tenguin un calendari que implica deixar d’emprar aquest combustible. A Balears vam ser els primers que vam fixar un full de ruta amb calendari i fites molt concretes, i darrera van venint altres, i fins i tot hi ha països que creuen que hauríem d’anar més ràpid.
- La Llei de Canvi Climàtic era només un exemple per explicar-li les reticències que es poden generar dins el PSOE a l’hora d’extrapolar el model menorquí o balear a tot l’estat…
- Està clar que hi haurà reticències. Espanya és molt gran i molt diversa. Posem l’exemple d’Astúries, que vé d’una cultura minera. Pots pensar que un ciutadà asturià tindrà la mateixa consciència mediambiental que un ciutadà que viu a Menorca, al Mediterrani, que en bona part depèn del seu paisatge? Està clar que no, i és normal que sigui així. A mesura que facem camí, segur que trobarem opinions diferents. El marc teòric de la transició ecològica i la preservació ambiental és compartit per tots dins el partit. La discussió ara és com i a quin ritme. Ens tocarà fer molta pedagogia, i una part de la feina que em tocarà fer és el contacte amb territoris i poder mantenir una línia de coherència en les polítiques ambientals.
- Amb aquest nomenament com a secretari executiu del PSOE, ha tocat vostè sostre polític?
- Estic més amunt del que hagués pogut pensar mai. Som nét de pagesos, fill de forners, d’un poble petit, que he tingut l’oportunitat gràcies a l’estat de benestar de disposar d’una educació pública que ens ha permès a tots fer un bot que els nostres avis i pares no van poder fer. Açò ens ha obert portes que generacions anteriors no albirava. He fet molta feina, però quan vaig entrar en política, no m’hagués imaginat mai estar aquí on som ara. L’experiència ha duit moments preciosos, altres durs, he guanyat i també he perdut, i sé que la línia entre una cosa i altra és molt fina. La meva màxima ambició és fer-ho el millor possible aquí on som ara, i estar a l’alçada de la confiança que han depositat en jo. Si aconsegueixo ser un bon director de gabinet d’una vicepresidenta, ser un bon secretari executiu… la satisfacció personal ja serà màxima. I després? No sé, perquè no se sap mai com acabaran les coses. Em quedo ara aquí, conscient que per a una persona des Mercadal, d’un poble petit d’una illa petita, açò ja és un espai d’una responsabilitat enorme que crema, i que val la pena ser molt prudent. Me fa respecte, la veritat. Sempre he entès la política com la transformació de les coses cap a bé, i des de la humilitat i consciència que en qualsevol moment, quan un menys s’ho espera, fins i tot a vegades de manera injusta, açò pot canviar, i com tots els que m’han precedit, en algun moment faré un pas enrere i estaré agraïdíssim per tot allò que he pogut viure.
