Record que a la nostra regió de l’Ariège la castanya va representar durant molt de temps un producte alimentari preciós i fonamental per a les llars més modestes, el castanyer era anomenat “l’arbre à pain”( l’arbre del pa). A partir del final del mes d’octubre cada any ma mare afegia sovint aquest fruit de tardor per excel·lència al puré de carabassa i aquest li donava un aroma suau d’avellana. Cuinat sencer l’afegia al rostit d’una gallina farcida o simplement el menjàvem bullit o torrat acompanyat del vi novell. Record el fragment d’una cançó que cantava mon pare que deia: “les castanyes i el vi novell fan pixar les femnos a gran canel.” També feia una confitura de llepar-se els dits amb una recepta senzilla i fàcil però laboriosa perquè s’han de pelar les castanyes, coure-les, triturar-les, tornar-les a coure afegint-hi el sucre i la vainilla. Aquesta confitura ens servia per ensucrar iogurts o compota de pomes que li donava un toc exquisit. També cuinada sencera la castanya és ideal per acompanyar una vieira per exemple i si la fregeixen amb bolets és deliciosa. Transformada en farina és molt perfumada i dona una textura esponjosa a les postres com pastissos, coques o flams. I quin goig quan el mes de desembre les castanyes desprenen aquella olor deliciosa en torrar-se damunt les brases i perfumen l’ambient dels mercats de Nadal! Un fruit doncs d’aparença humil tancat dins el seu pelló que sembla un eriçó però que amaga moltes sorpreses perquè posseeix nombroses virtuts: ben cuita, la castanya és molt fàcil de digerir i és una gran font d’energia ben tolerada per a les persones al·lèrgiques al gluten. És rica en fibres, minerals com el ferro, el fòsfor i en vitamines B i C. Alguns estudis han demostrat que és capaç de reduir els riscos de colesterol, de diabetis tipo 2 o també de malalties càrdio-vasculars. També ajuda a mantenir la hidratació cutani, un avantatge quan s’apropa l’hivern i la nostra pell esdevé més fràgil.
En l’àmbit culinari, de vegades s’empra el terme “marró” per designar la castanya com per exemple en el cas dels marrons glacés, una autèntica llepolia ben cara. El marró, però, no és un fruit comestible. S’anomena així la castanya més grossa, que es forma quan un sol fruit es desenvolupa dins el seu pelló com és el cas del “marró”. És fàcil diferenciar el marró no comestible de la castanya ja que aquesta presenta un petit plomer a una de les seves extremitats. Dins un pelló hi sol haver de dos a quatre castanyes més aplanades que el marró, més arrodonit. L’arbre que produeix el marró s’anomena “marronnier” és una varietat de castanyer de fruit no comestible que se sol plantar als parcs i jardins públics. Record que a la meva infantesa jugàvem a fer pipes amb els marrons i amb uns bastonets plantats dins aquest fruit confeccionaven figuretes de tot tipus. Aleshores existien cinc “marronniers” a prop de ca nostra. Ara només en queda un. Eren uns arbres centenaris, majestuosos i imponents que feien una ombra generosa a l’estiu però malauradament els varen talar per construir aparcaments! Un autèntic assassinat!
Cada any a finals del mes d’octubre se celebren nombroses festes dedicades a la castanya sobretot a la regió de Provença. Una de les més famoses és la de la vila de Collobrières al departament del Var amb un ampli ventall d’activitats al voltant d’aquell fruit tan típic de la tardor: degustacions, animacions musicals, gran mercat, passejades guiades a través dels boscos de castanyers, etc.
I debanant debanant vaig recordar els mobles del dormitori dels meus pares confeccionats amb fusta de castanyer. El llit, l’armari i la tauleta de nit tenien unes roses precioses esculpides dins aquesta fusta noble i robusta. Encara avui que llueixen a casa d’una neboda meva, aquest mobiliari es conserva intacte sense cap corc ni restauració després de 90 anys d’existència. Una meravella!
No crec que els mobles d’avui durin tan de temps, com moltes altres coses, perquè per desgràcia vivim a un món “d’emprar i tirar”. Una autèntica llàstima que ens condemna a un consum de cada dia més desenfrenat de tota classe de béns i recursos que està abocant aquest planeta cap a una degradació galopant.
