El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir i el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, han presentat, aquest dimarts, la segona edició de l’informe «Anàlisi del sistema de gestió dels residus municipals a les Illes Balears», corresponent a l’any 2020. La presentació del document s’emmarca en les activitats organitzades per la Conselleria de Medi Ambient i Territori en motiu de la Setmana europea de Prevenció de Residus.
L’autor de l’informe, Pau Villallonga, ha destacat, entre les conclusions principals, que el volum de residus generats a les Illes Balears el 2020 va ser de 595.392 tones, un 24% menys que el 2019. Aquesta xifra equival a una mitjana de 463 kilos per habitant, un 11% menys que l’any anterior.
Per illes, Mallorca, amb una producció de 437.735 tones anuals i 445 Kg per càpita, l’any 2020 va generar el 73% dels RM de les Illes Balears i va disminuir la seva generació en un 24% respecte l’any anterior. La seguiren Eivissa, amb una producció de 104.680 tones anuals i 600 Kg per càpita (18% dels RM i una reducció del 27%), Menorca amb una producció de 45.415 tones anuals i 407 Kg per càpita (7% dels RM i una reducció del 20%) i Formentera amb una producció de 7.559 tones anuals i 430 Kg per càpita (1% dels RM i una reducció del 21%).
D’aquesta manera, l’arxipèlag assoleix els objectius de reducció de residus generats que estableix la Llei 8/2019 de Residus i Sòls Contaminats tot i que, com ha assenyalat Mir, «cal tenir en compte que el 2020 va estar marcat pels efectes de la COVID». Amb tot, el conseller ha destacat que les xifres de 2020 consoliden la tendència reduccionista que va iniciar el 2019.
La distribució en la generació per càpita fou bastant homogènia en els municipis de les Illes Balears, llevat d’alguns municipis costaners que sobrepassaren els 600 Kg per persona i any mentre que en alguns municipis de l’interior de Mallorca la generació fou inferior als 300 Kg per persona i any. «Queda palesa la influència dels efectes derivats d’una major pressió humana, causada principalment pel turisme que rebem. Com a institucions i agents socials, hem d’impulsar les mesures necessàries perquè aquesta generació segueixi la línia marcada en 2020 i el que es produeixi es recicli», ha afegit Mir.
D’altra banda, l’estudi assenyala que s’han assolit altres objectius de la Llei 8/2019 com ara arribar a un mínim del 50% en la valorització material de les fraccions de vidre, paper-cartró, i metalls. En canvi, encara s’està lluny d’assolir l’objectiu en les fraccions plàstic, matèria orgànica, tèxtil i fusta.
Sansó ha destacat, en aquest sentit, que l’estudi assenyala que només es recull de forma selectiva el 6% del tèxtil. Un repte que, tal com ha exposat, «hem d’afrontar per tal de capgirar les xifres, juntament amb les de reutilització, si volem anar cap a un canvi de model en la gestió de residus». El director general ha explicat que l’Euroregió ha posat en marxa un projecte per impulsar la reutilització d’aquest tipus de residus.
El director general ha incidit en què l’estudi assenyala els principals reptes a assolir en matèria de gestió de residus. Així, ha destacat que cal augmentar un 2,7% la preparació per a la reutilització abans de 2025 i un 4,7% abans de 2030. A més, s’ha de reduir a la meitat el malbaratament alimentari a les llars, comerços i restauració abans de 2030. Això implica un estalvi de 31.858 kg de menjar aprofitable o una reducció de 23 kg per persona i any.
Sansó ha assenyalat, també, que en l’informe de 2021 ja s’haurien de notar els efectes de la construcció de la nova planta de tractament mecànic biològic a l’Àrea de Gestió de residus de Milà (Menorca) i de les noves plantes de triatge de residus i de tractament de la matèria orgànica a Eivissa, que suposen un canvi en el model de gestió dels residus generats a les Illes Balears. També ha destacat que, durant 2021, s’ha donat un impuls significatiu a la recollida selectiva de la matèria orgànica, especialment a l’illa d’Eivissa i a Palma.
