Ana Pons Capella ha substituït aquesta passada setmana a Antoni Salvador en el càrrec de presidenta de la Capella Davídica. És la primera dona que assumeix el paper, i assegura fer-ho amb molta il·lusió i confiança. Pocs dies després d’haver agafat el seu nou càrrec, n’Ana Pons ja pensa en com ampliar la participació del cor -en un format reduït- dintre de les misses setmanals de la Catedral.
Com va ser el procés d’assumir el nou càrrec de presidenta de la Capella Davídica?
Feia uns cinc anys que ja formava part de la Capella. Em va venir a cercar en n’Antoni per formar part de la junta com a vicepresidenta just abans d’acabar ell el seu primer mandat. A banda, he format part de Joventuts Musicals, com a tresorera. Allà vaig descobrir el gust per la música, tot i que sempre m’ha agradat la clàssica i l’òpera i sempre n’he escoltat a casa. Però no hi entenia. Amb el fet de formar part de Joventuts Musicals vaig començar a prendre gust amb la música en directe, vaig començar a veure els matisos, el que significa sonar un instrument, a tot el que envolta el fet musical. Llavors, que n’Antoni Salvador em va convidar a formar part de la Capella Davídica vaig dir que sí perquè em feia il·lusió seguir aprenent. Amb la Capella he descobert una segona part: les veus, i m’agrada molt. No és en absolut el mateix escoltar una ària d’òpera que un cor de veus.
La vicepresidència t’ajuda a assumir ara el paper capdavanter de l’entitat?
Va ser n’Antoni que em va insistir d’agafar la presidència. Em sap greu que hagi deixat el càrrec perquè és una persona amb molta capacitat de feina i dona el 100%, s’implica molt. Per açò mateix, el repte és gran, ha deixat el llistó molt amunt. La seva intenció era garantir la continuïtat amb la seva línia de feina i amb jo, que l’he acompanyat com a vicepresidenta, era senzill. El càrrec de vicepresidenta m’ha servit molt per aprendre i veure com feia feina ell. Per tant, ara assumir el seu paper no em costa.
Quins projectes tens al cap per la Capella?
Hem de tenir en compte que la Capella és una entitat cultural. La cama principal és el Cor. Però tenim altres petites cames que també fan de la Capella Davídica el que és, com per exemple el Festival d’Orgue, que va ser una iniciativa de n’Antoni i que després d’uns sis anys, ja està consolidat. També feim petites col·laboracions amb altres entitats que ens ho demanen. Pel 2022 tenim pendent una actuació a l’Illa del Rei que vam haver de suspendre a causa de la pandèmia. I també tenim pendent la celebració del centenari amb la Confraria de la Sang de Maó. No hem d’oblidar tampoc la participació del cor a les misses, som una Capella cristina i la música sacra és molt important dintre de la nostra trajectòria.
Teniu ja alguna data al calendari?
El més immediat és la Missa Solemne de dia 8 de desembre per la patrona de la Capella. I després el concert de Nadal, que farem dintre del mes de desembre, en principi.
A banda del teu càrrec, s’ha renovat la junta. Qui t’acompanya?
L’equip que m’acompanya són: en Toni Torrent com a vicepresident, que ha estat una aposta personal meva. Fa molts anys que el conec i sé que és una persona seriosa i responsable. I li estic molt agraïda perquè ell està jubilat, i ell té temps per poder-me ajudar a fer les feines. De cantaires, repeteixen en Pere Pons, en Xavier Mercadal, en n’Antoni -Joe- Vidal. I hem afegit n’Anna Mercadal com veterana, na Susana Muñoz que representa la part més jove i en Jaume Llull, que és una persona també responsable i de compromís. També hi haurà na Natalia Mesquida, que s’encarregarà de la part logística, que sembla una cosa menor, però no ho és.
Has mencionat la branca jove de la Capella. És una part important del cor, ara mateix?
Pel que fa a la mitjana d’edat, diria que és per davall dels 40. La gent jove és molt important i esper que puguem aconseguir que s’integrin més persones joves. Però els veterans són molt necessaris, perquè l’experiència és un grau i ajuden a cohesionar. A la Capella són uns 50 cantaires. En el darrer concert de Pasqua, que vam posposar per després de l’estiu, en van ser uns 40, per diversos motius. Entre altres, que hi ha persones que durant l’estiu fan feina i no poden assajar. Vam decidir igualment fer-lo perquè els cantaires necessiten cantar, i fer-ho davant públic, sentir-se acollits pel públic. De fet, vam omplir la Catedral, que no en fiàvem. Però hem vist que tant els cantaires com el públic necessita els concerts.
Què t’agradaria aportar de nou a la Capella Davídica?
Primer necessitam, tota la junta, tocar enterra, fer molta feina per aprendre bé què suposen els nostres càrrecs. Però una idea que tenc en ment és incentivar la participació de la Capella dintre de les misses. Encara no sé com ho farem, n’hem xerrat amb el consiliari, però ens queda veure com encaixar-ho. No pel que fa a misses emblemàtiques: no rallam del Corpus, ni de Pasqua ni de Nadal, sinó de les misses de cada diumenge. Tampoc vull dir que hagi de participar tot el cor, sinó d’un grup reduït. És inviable tenir tot el cor cada diumenge quan ja fan un esforç entre setmana per assajar. Però sí que voldria tenir un petit grup per fer aquestes misses. També ens agradaria fer un viatge perquè és molt enriquidor, com a grup. És una manera de fer llaços, que són molt importants dintre d’un cor.
Voldria reivindicar la directora, na Katia Moll. Ella ha començat amb la pandèmia, amb unes condicions d’assaig pels cantaires molt complicades. Assagen amb mascareta i amb una distància d’un mentre i mig entre ells per normativa del Govern Balear. Per tant, ni es veuen les cares i tampoc no es senten. I dintre d’un cor és molt important que els cantaires es sentin entre ells. Per tant, vull donar tot el meu suport com a presidenta i de part de la junta a la directora, perquè la seva fei- na ara és molt difícil. Farem el possible per facilitar-li.
