El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha presentat aquest dilluns a Brussel·les el projecte «Power to Green», que donarà llum a la planta d’hidrogen verd de Lloseta, en el marc de l’European Hydrogen Week 2021, organitzada per la Comissió Europea, i que ha comptat amb la participació de personalitats com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, o l’actual comissari europeu de Mercat Interior i Serveis, Thierry Breton.
En aquest sentit, Malagrava ha pogut traslladar la intenció del Govern de ser la punta de llança d’aquesta tecnologia a Espanya i al Mediterrani i poder així seguir impulsant el canvi de model energètic i productiu, i ha anunciat que la planta d’hidrogen verd de Lloseta en generarà la primera molècula d’Espanya aquest 2021.
«El primer que m’agradaria dir és que la planta d’hidrogen situada a Lloseta i que ha estat finançada per la Unió Europea podrà produir hidrogen renovable aquest mateix any, i es convertirà en la primera a Espanya i en una illa al sud d’Europa», ha expressat Malagrava.
En aquest sentit, el director general ha recordat que la planta situada al centre de Mallorca compta «amb una subvenció directa per part de la Unió Europea i que aconseguirà mobilitzar gairebé 50 milions d’euros en conjunt. Parlam d’unes xifres importants per a la nostra economia industrial».
Cal assenyalar que gràcies a aquesta planta es generaran 300 tones d’hidrogen verd cada any produïdes al 100 % a partir de plantes fotovoltaiques i que amb aquesta producció es podrien reduir les emissions de CO2 fins a 20.700 tones l’any, «i es donaria així un gran pas cap al compliment de la Llei autonòmica de canvi climàtic i transició energètica, així com d’allò establert per la UE i l’Acord de París», en paraules del director general.
Malagrava, a més, ha indicat que «aquesta aposta per l’hidrogen verd és només la punta de l’iceberg d’una estratègia que va més enllà de la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic en una economia de monocultiu com les Illes Balears, i que gràcies a aquesta planta Mallorca i les Balears se situen a Europa com un referent en innovació en transició energètica», ha dit.
«El 85 % del PIB de les Illes Balears depèn, directament o indirectament, d’un únic sector: el turisme. És un sector agradable, que a tots ens ha donat moltes alegries, però la dependència gairebé exclusiva d’aquest sector ens ha portat l’any 2020 a ser la regió europea que més PIB ha perdut durant la crisi pandèmica de la COVID-19: un 27 %. Cap altra economia regional de la Unió Europea va patir tan devastadorament la crisi de la COVID-19», ha explicat en la seva intervenció.
El representant del Govern ha destacat en aquest punt que «les estadístiques oficials n’aporten l’evidència: les economies del nord, més industrialitzades, es recuperen del xoc de la COVID més ràpid i millor que les economies basades en el monocultiu turístic. En aquest context, la conversió de la cimentera de Lloseta en planta de producció d’hidrogen, com a projecte estratègic, té molt de sentit».
Finalment, Malagrava ha asseverat que «volem que les Illes Balears siguin un territori on la Comissió Europea pugui seguir invertint en projectes industrials enfocats a la innovació de la transició energètica i siguin replicables arreu d’Europa per assolir els objectius climàtics».
Cal assenyalar que la planta d’hidrogen verd de Lloseta permetrà recuperar molts dels treballadors que havien quedat a l’atur després del tancament de l’antiga cimentera que avui albergarà la planta verda d’hidrogen. A més, l’ocupació es mantindrà en el sector industrial, un dels sectors que es vol impulsar des del Govern per avançar en la diversificació productiva de l’economia de les Illes. «Parlam de llocs de treball qualificats, remunerats per sobre de la mitjana del sector, ja que requeriran coneixements específics i innovadors relacionats amb la producció d’energia, el seu emmagatzematge, el seu transport i la gestió dels subministraments», ha asseverat el director general.
D’altra banda, cal apuntar que la planta d’hidrogen verd contribuirà a mantenir en el seu territori més del 70 % de l’energia consumida a les Illes Balears, i garantirà la resiliència davant possibles crisis de subministrament. En paraules de Malagrava, «de moment, la producció es destinarà, entre d’altres, al transport terrestre, però el futur és prometedor pel que fa als usos en el transport aeri i el transport marítim. També s’utilitzarà l’hidrogen per produir fred i calor per a la indústria en general, l’Administració pública i els establiments hotelers de l’illa».
