L’investigador principal del GEAV i catedràtic, Antonio Andrés Pueyo, ha celebrat la presentació d’aquest estudi perquè “és la primera vegada que s’elabora un informe d’aquestes característiques”. Un dels seus punt destacats és que ambiciona no només estudiar els fets delictius greus, que normalment es detecten amb més facilitat, sinó arribat a tenir una imatge més fidel dels comportaments de violència sexual a l’escola, la feina o la parella.
De fet, en aquest sentit, Pueyo ha informat que s’ha trobat una “dada molt important per la seva magnitud” i ha apuntat que hi ha “una prevalença del 14,9%” d’assetjament sexual en l’entorn laboral. Això apuntaria que una de cada sis persones a Espanya, sobretot dones, pateixen violències contra la llibertat sexual mentre treballen.
Comparació internacional i tendències
Igualment, l’encarregat de presentar les principals conclusions de l’estudi ha indicat que, en comparació internacional, Espanya està en taxes de prevalença “mitjana i mitjana-baixa de violències sexuals”. Sobre l’arribada d’aquests casos a les dades oficials, però, l’informe apunta que sembla que només es detecten un 2,17% de les agressions sexuals a Europa i que les dades al territori espanyol serien similars.
En relació a la tendència generalitzada, el catedràtic ha advertit que és cert que els darrers anys hi ha hagut un augment en les denúncies per delictes sexuals, però ha remarcat que aquest increment “es concentra sobretot en ciberdelictes i també en delictes que està implicada un segment de la població, que són els i les adolescents”. Aquest últim fet ho atribueix al fet que canviés l’edat de consentiment sexual de 13 a 16 anys, l’any 2015.
Uns 235.000 agressors
Si bé aquest estudi barreja dades de diverses enquestes, estudis i registres oficials, els impulsors resolen que amb això no n’hi ha prou per arribar a la xifra oculta de delinqüència sexual amb precisió. Per aquest motiu, Pueyo ha anunciat que ha dirigit al ministeri de l’Interior la necessitat d’una enquesta estatal específica sobre violències sexuals com a eina “imprescindible” per apropar-se al problema.
De moment, les xifres aportades en la presentació d’aquest primer informe apunten que “la millor estimació” actual és que pot haver-hi “uns 235.000 agressors sexuals o persones que cometen delictes de violència sexual” cada any a Espanya, mentre que les víctimes s’eleven a 350.000, segons els càlculs comunicats per Antonio Andrés Pueyo.
Això conviu amb la dada que destaquen, que diu que el 95% dels autors d’un comportament de violència sexual no afrontaran cap mena de conseqüència, i amb les xifres judicials, que tampoc no mostren una gran penalització d’aquests fets. A Espanya l’any 2018 es van investigar 8.379 possibles delinqüents sexuals i es van condemnar 2.754 persones. “Podem estimar que aproximadament un 32% dels investigats per delictes sexuals seran trobats culpables”, resol l’estudi.
També participant en la presentació de l’informe, la responsable de l’Àrea de Violència de Gènere, Estudis i Formació de la Secretaria d’Estat de Seguretat del ministeri de l’Interior, María Jesús Cantos, ha etzibat que les xifres demostren que “encara és més difícil ser dona que ser home”. Sobre l’estudi, a més, ha apuntat que si amb aquest pas endavant s’aconsegueix “que almenys una dona prengui constància de la situació en què està i denunciï, ja haurà estat una fita”.
