La maternitat és l’expressió més gran d’entrega. Comença durant la gestació on el cos prioritza el desenvolupament del bebè per damunt la salut de la mare, i continua amb l’alteració de l’estat de consciència que es produeix durant el part, els primers mesos de vida i la lactància. L’especia humana neix molt immadura per assegurar la supervivència en el part i proposa un trimestre més fora de l’úter. Durant aquests mesos serà imprescindible continuar cobrint totes les necessitats del bebè: aliment, protecció, higiene, temperatura, seguretat, vincle… I d’aquest vincle, d’aquest amor incondicional és del que m’agradaria parlar.
Cada animal té el seu hàbitat i el del bebè és la pell de la seva mare. La sensació de seguretat que obté l’infant en estar en braços de la seva mare, pare o cuidador/a és la base sobre la qual creix tot el desenvolupament emocional del nadó.
En un estudi científic sobre l’efecte de la pell amb pell, parlen de com el contacte físic prolongat entre la mare i el bebè té efectes positius. En el cas dels bebès provoca una millora en l’organització del son, la regulació de la temperatura i la freqüència cardíaca, una disminució del plor i els còlics, un desenvolupament socioemocional més organitzat, un vincle de major qualitat i un increment de les oportunitats de desenvolupar la parla. En el cas de les mares, es veia una millora en la simptomatologia depressiva, en la regulació de l’estrès, en la lactància materna i en la interacció amb el seu fill.
Si anem a l’origen del contacte pell amb pell, sabem que està present des de fa més de 4 milions d’anys. Quan ens vam posar en bipedestació, la possibilitat de transportar les cries a l’esquena en la posició en horitzontal va desaparèixer. En aquell moment es van desenvolupar uns reflexos i uns comportaments cooperatius en els nadons que es van anar transmetent a través dels anys. Existeix la hipòtesi que diu que el transport podria haver participat en l’evolució dels homínids, contribuint a la destresa de la mà, l’adquisició del llenguatge i les interaccions socials.
El porteig és la forma de mantenir aquest contacte pell amb pell i permetre el desplaçament, però és important tenir-ne cura. Quan la dona comença a portejar coincideix en el moment en què existeix major inestabilitat per les adaptacions posturals que s’han produït durant l’embaràs i menor tonicitat muscular a la zona abdominal i pèlvica.
Els aspectes més importants en el porteig són:
1. Alçada del nadó: El porta-bebès ha d’estar prou amunt perquè es pugui fer un petó al cap del bebè.
- Posició adequada de les cintes d’ajustament: El cinturó que ha d’arribar a nivell sacre per estabilitzar la sacro-ilíaca i la tira de les escàpules ha d’estar al centre i en horitzontal.
- Vies respiratòries lliures: El porta-bebès ha de permetre que l’adult vegi la cara del bebè.
- Posició adequada del bebè: L’esquena ha d’estar en forma de C i cames en forma de M. L’amplada del panell on seu el bebè ha de ser suficientment ample.
- Suport en el cap: Si no hi ha control o el nadó dorm, serà imprescindible.
Tot així, sempre serà recomanable buscar la supervisió d’un professional si apareix alguna molèstia al portejar.
