Els aficionats a l’estadística (i els que no hi volen creure), diuen que si un té un pollastre i un altre no en té cap, segons l’estadística tenen mig pollastre cadascun. Res més enfora de la realitat. L’estadística no ha dit mai això. Una altra cosa és que per desconeixement o per malícia se li vulguin fer dir coses que l’estadística no diu, ni ha dit mai.
El fet que ara sembli que la variant Omicrón és més lleu que les variants anteriors és en gran part degut a una cosa semblant: si la variant Omicrón (i de fet totes les variants) és més lleu entre els vacunats, però és igual de greu que les altres variants entre els no vacunats, si ho miram en conjunt sembla que la variant Omicron sigui més lleu que les anteriors, però de fet el que passa és que quan hi havia les variants anteriors hi havia molt poca gent vacunada i ara n’hi ha molta. Posem-hi nombres:
– Al començament de la pandèmia, de 1000 persones infectades (totes no vacunades) n’hi havia 10 (1%) que es posaven molt greus.
– Si la vacuna dóna una protecció del 90% de tenir una malaltia greu i hi ha un 80% de gent vacunada, tindríem que de les mateixes 1000 persones (suposant que la vacuna no protegís gens de la infecció, que sí que en protegeix encara que en un grau menor) 800 estarien vacunades i d’aquestes només menys d’una (0,8) estaria greu (un 0,1%). De les 200 no vacunades n’hi hauria 2 que es posarien greus (un 1%, com abans de la vacuna).
– Si ho miram en conjunt, tenim que ara, de 1000 persones infectades, 2,8 estarien greus i semblaria que la gravetat ha disminuït, ja que ha passat de tenir 10 pacients greus (un 1%) a tenir-ne només 2,8 (un 0,28%).
– Però això només és si acceptam que el ‘pollastre’ es reparteix igual entre tots.
– I el que realment ha passat és que els que s’han vacunat han reduït el seu risc en un 90% i els que no s’han vacunat segueixen tenint el mateix risc de sempre.
És a dir, que per molt que vulguem ‘repartir el pollastre’, cadascú s’acabarà menjant el tros que realment li toca.
Bon profit!
