Tots tenim dins el nostre cor o en la nostra memòria persones que han estat claus o d’una manera o altra significatives en la nostra infantesa i joventut, que possiblement han traçat les línies del que som, hem estat i el que serem. Pere Melis Pons, de segur que ha estat una d’elles per a unes quantes generacions de ciutadellencs i ciutadellenques, de menorquins i menorquines.
En el meu cas, va ser Pere Melis la primera persona que em va mostrar a estimar la llengua catalana pròpia de Menorca i també les meves primeres nocions sobre la història de Menorca, que no eren altres que el que setmana a setmana anava publicant a la secció “Raconet per a marraquines i llustines”, que va iniciar al Setmanari El Iris el 19 de gener de 1980, on Melis va donar les seves primeres passes com a col·laborador als mitjans de comunicació i també, a donar a conèixer als lectors la nostra història, les nostres paraules i la nostra manera de rallar en pla, en català de Menorca.
Aquest diumenge, Pere Melis rebrà la Medalla d’Or de Ciutadella a títol pòstum, com també s’inaugurarà, demà dissabte, una exposició sobre la seva figura a la Sala Municipal d’Exposicions El Roser i la presentació d’un Quadern de Folklore on es recullen part dels escrits que va publicar al nostre setmanari.
Pere Melis està en el record dels que el vam tenir com a mestre i després com amic, perquè la seva figura, les seves ensenyances aniran sempre lligades a la nostra educació, a l’estimació per una llengua i una cultura pròpies, i de segur que aquests dies en que la seva figura tornarà a ser protagonista, el recordarem a Calós, a les aules o a la secretaria, o a les seves excursions didàctiques, o bé damunt la taula el seu paquet blau i blanc de “Ducados”… la seva mirada penetrant amb ulls esglaiats i el dit tremolós quan et renyava o el seu somriure quan estava orgullós dels seus alumnes.
Potser ara que l’Ajuntament el reconeixerà amb la Medalla d’Or de la ciutat, seria també el moment de fer un pensament i que el carrer de Pere Melis, estigui a un altre indret, no a un petit carrer darrera un conegut supermercat, un carrer petit i sense gairebé cases i poc cuidat… Melis mereix un carrer més cèntric, més emblemàtic, més acord amb la figura del que va ser juntament amb Joan Benejam, un dels grans pedagogs, un dels grans mestres i ensenyants del segle XX a Ciutadella i també a Menorca sencera, amb els seus escrits en premsa i recull de paraules ben nostres.
