Viure o fer feina al centre històric de Ciutadella té alguns avantatges: la proximitat de qualsevol comerç, la vida de poble, la bellesa de l’arquitectura de la nostra ciutat… Però també té alguns inconvenients que fan que, tant comerços com residents, quedem en un esglaó per davall pel que fa a poder donar una passa cap al ja més que començat segle XXI. Si des de fa almanco uns cinc anys es reclama la possibilitat de posar fibra òptica -sense èxit- ara s’hi sumen les traves del PEPCHA (el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic) a la instal·lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum.
Impacte visual o canvi a cap a un model energètic sostenible?
Les instal·lacions de plaques fotovoltaiques al centre de Ciutadella són fugisseres. La normativa que estableix el PEPCHA determina clarament, a l’article 6.3.12 Elements autoritzats sobre cobertes, que les úniques aplicacions que en sobresurtin poden ser xemeneies, en cas que el terrat sigui inclinat; i xemeneies, elements d’accés a escales, baranes i elements de separació amb edificis adjacents si es tracta de terrats plans. I es prohibeix, expressament, posar-hi pèrgoles o elements similars.
Està clar que la redacció del PEPCHA és anterior al “boom” del canvi social, impulsat des de les administracions, cap a les energies renovables i l’autoconsum. I així és com les necessitats actuals xoquen contra normatives que queden obsoletes.
“Si l’Ajuntament deixés posar instal·lacions d’energia fotovoltaica al centre de Ciutadella, n’hauríem fet ja unes quantes”, assegura Simón Anglada, de Coenergy Renovables, una empresa ciutadellenca que es dedica a fer aquest tipus d’instal·lacions. “Hem hagut de tirar enrere algunes peticions de feina perquè la instal·lació s’havia de fer al centre històric. I les vegades que hem fet la consulta al servei pertinent de l’Ajuntament, la resposta és que, per normativa, no es poden instal·lar plaques fotovoltaiques”.
De fet, la normativa en si no contempla aquest tipus d’instal·lacions, però queda clar que la prohibició és expressa. “Ens ha passat que, algunes que s’havien muntat, s’han hagut de llevar, normalment perquè s’ha posat una denúncia amb concepte d’impacte visual”, assegura Anglada. Com a instal·lador, és conscient que la part visual de les plaques fotovoltaiques, es té en compte a l’hora de fer una instal·lació. “I no només al centre històric, també a llocs com xalets. S’ha de tenir en compte que els panells, que avui en dia ja tenen una potència considerable, fan uns 2 metres per 1 metre. Si s’ubiquen a una coberta inclinada, l’impacte visual és menor. Però a un terrat pla s’ha d’afegir l’alçada de la instal·lació, que sol arribar al metre i mig. No podem negar que són elements que es veuen. Però també és cert que les energies renovables són el futur, i l’únic que aporten són beneficis”, assegura l’instal·lador.
Demanat per les raons per les quals troba que el consistori no cedeix en aquest aspecte i s’aferra a la normativa del 1999, Anglada comenta que “supòs que per raons estètiques”. Però el que queda clar és que el PEPCHA i les energies del futur no són, en aquests moments compatibles. Podria una modificació puntual, com es va fer pels restaurants amb patis interiors, ser una solució?
Arribarem a l’objectiu 2030?
Aquesta política tan marcada de seguir al peu de la lletra una normativa de l’any 1999 entra en conflicte amb les necessitats no només del centre històric, sinó de la societat en general. L’agenda 2030 que es va marcar el Consell, de fet, sembla anar cap enrere en tost d’avançar. L’any 2021, la producció d’energies renovables a Menorca va retrocedir un 2,7% segons l’IBestat, el que situa l’objectiu de produir un 85% d’energia neta per l’any 2030 molt enfora del que seria desitjable.
Mentre l’Ajuntament de Ciutadella posa traves, mitjançant el PEPCHA, a la instal·lació d’energies renovables, una altra institució, el Govern de les Illes Balears, en promou el consum.
En aquests moments hi ha oberta una línia de subvencions per fer al canvi a les energies solar i eòlica directament dirigida a particulars, amb un import de 3,5 milions d’euros. De fet, Simón Anglada comenta que “si deixessin muntar plaques fotovoltaiques al centre històric, tindríem bastanta feina”. El Govern de les Illes Balears ha posat a l’abast de particulars i comunitats de propietaris els ajuts per al foment d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica i microeòlica, que provenen de l’Operatiu FEDER 2021-2027, destinats al foment de les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica de fins a 5 kWp de potència de pic per a l’exercici de 2022.
La fibra òptica, un cablejat conflictiu
En la mateixa situació es troba el cablejat de fibra òptica, tan demandada des de fa ja unes quantes temporades per comerciants i habitants del nucli antic. Per ara, cap companyia telefònica no ha fet passes per poder soterrar tot el cablejat -no només el de fibra òptica- i descongestionar les façanes del centre històric. Per altra banda, carregades de cablejat antic.
En aquest cas, és una altra vegada normativa del PEPCHA, que diu que no es poden afegir cablejats, ni tampoc canviar-ne un de nou per un de vell -a no ser que sigui del mateix servei-, ja que, en principi, ha d’anar tot soterrat. La manca d’una connexió d’internet, avui en dia una necessitat gairebé tan bàsica com la llum per moltíssima gent, fins i tot aquella que vindria a teletreballar a l’illa, es topa, de nou, amb una normativa obsoleta per l’any 2022.
